Els ‘Cavalls salvatges’ de Jordi Cussà tornen a cavalcar

L’any 2000 Jordi Cussà (Berga, 1961-2021) va publicar el seu primer llibre, Cavalls salvatges, amb Columna, i així va encetar una de les trajectòries literàries més intenses i singulars de la literatura catalana contemporània. En un primer moment, l’obra va córrer en els petits cenacles de la Catalunya interior i solament el boca-orella la va elevar a obra de culte que s’anava cercant i que passava de mà en mà mentre el seu autor anava bastint uns altres texts enlluernadors i traduccions que li permetien de guanyar-se la vida.

El llibre era un retrat d’allò que l’autor anomenà “la generació dels pringats”, la joventut devastada per l’epidèmia d’heroïna que els anys vuitanta i principi dels noranta va assolar el país, però d’una perspectiva no barcelonina, de la Catalunya interior. La riquesa del llenguatge, la multiplicitat de focalitzacions, els domini de tots els recursos expressius del català més tots els que es va inventar el seu autor i un ritme que podia accelerar vertiginosament o incloure marrades significatives varen convertir el llibre en un artefacte narratiu de màxima potència. Un llibre que s’havia de llegir tant sí com no i que no deixava ningú indiferent.

Jordi Cussà, obsessiu amb els seus texts com pocs autors, hi va treballar tota la vida, tant per a la segona edició del llibre del 2016, com per a la versió en format novel·la gràfica que va publicar Pagès Editors el 2019. Això ha permès que Comanegra pugui publicar ara una nova versió definitiva del llibre, que recull les últimes esmenes que va deixar-hi anotades Cussà i es clou amb l’epíleg de Jordi Puig Ferrer, que va treballar braç a braç amb l’autor per publicar les seves dues últimes novel·les: El primer emperador i la reina Lluna (premi Crítica Serrà d’Or, premi l’Illa dels Llibres i finalista del premi Òmnium) i Les muses.

L’editor de Comanegra, Jordi Puig, ha explicat a VilaWeb per què calia tornar a editar el llibre. “Cada dia ho veig més clar, que calia reeditar Cavalls salvatges. Els darrers anys de vida de l’autor la novel·la ja va fer un salt endavant inesperat, amb traduccions al castellà i a l’anglès i una versió en còmic. Fa poques setmanes sortia ressenyada al Times Literary Supplement. És molt poc habitual que una obra faci aquest salt vint anys després d’haver-se publicat. Després hi ha la recepció catalana de la novel·la, que també va prendre una embranzida important: primer amb l’èxit d’El primer emperador i la reina Lluna i després, és clar, amb la mort de l’autor (em sembla que en pocs mesos se’n van vendre més exemplars que en els cinc anys anteriors, cosa que fa rumiar). La part bonica és la primera: els lectors que van entrar a Cussà per L’emperador i en van sortir afamats de lectura van ser moltíssims, em consta sobradament, i pots continuar per molts llocs, però, per Cavalls salvatges, s’hi ha de passar tard o d’hora.”

Jordi Cussà va treballar incansablement els seus llibres i no n’estava mai satisfet. El 2007 ja va tornar a treballar en la seva opera prima i no va ser fins al 2016 que va sortir la segona edició de Cavalls salvatges, que ja incloïa alguns canvis importants. L’any anterior havia aparegut Formentera Lady a LaBreu, que forma un díptic amb els cavalls i que Comanegra reeditarà amb més de mil canvis proposats per Cussà i un epíleg d’Anna Ballbona. A més, els darrers tres anys de la seva vida, Jordi Cussà va preparar la versió castellana de totes dues novel·les per a Sajalín Editores, va fer l’adaptació per a novel·la gràfica i va rebre la notícia de la futura traducció anglesa a Fum d’Estampa Press. Així doncs, en el procés paral·lel d’escriptura d’obra nova, l’autor continuava el procés de revisió de les seves obres més estimades, entre les quals, sense cap mena de dubte, hi és aquesta.

Puig explica: “L’altra cosa clau és que Cavalls salvatges és la primera d’un paquet de quatre obres que recuperem, i totes quatre amb revisions importants de l’autor. Tampoc no és gaire habitual. Això multiplica per molt la feina i el temps de dedicació, i si t’hi poses has d’estimar molt l’obra. Aviat tindrem junts els dos cicles més importants i representatius de l’obra i dels tràfecs de Cussà per ser respectat com a autor, ho he intentat d’explicar a l’epíleg d’aquesta edició, i ens hi deixarem la pell, t’ho asseguro.”

Segons que explica l’editorial: “La revisió de Cavalls salvatges que hem manejat és datada el novembre del 2018. D’un exemplar de la segona edició que conté anotacions de treball per a l’adaptació posterior que faria per al còmic i un seguit de correccions d’importància considerable. Es refà algun paràgraf, es canvia el títol d’un capítol, es perfila la construcció d’unes quantes frases, es revisen noms i dates, s’arrangen una colla d’errors ortogràfics i s’hi fan canvis de puntuació. Encara s’hi introdueix algun neologisme i algun dels jocs lingüístics marca de la casa, i s’hi marquen preferències respecte de la jerarquia entre capítols. Per resoldre alguns dubtes, ens hem servit de dues crosses: el manuscrit refet per l’autor de cara a la segona edició de la novel·la (amb dues notes seves datades el maig del 2014 i el maig del 2016), i l’exemplar de la primera edició marcat per l’autor de dalt a baix l’any 2007 amb les correccions que volia aplicar en aquella segona edició.”

Un narrador èpic

Cal anar una passa més enllà i cercar la valoració de l’editor sobre la figura de Cussà, i, en aquest sentit, Jordi Puig considera que Cussà és sobretot un narrador èpic: “I un narrador popular. Vaja, jo el veig així. Potser d’un poble mínimament exigent amb la forma, amb la llengua i amb les idees, però popular de cap a peus. No el veig en absolut com un autor de marge, ni d’elit. Una altra cosa és on t’arraconin, és clar, i per quins atzars. Si Cussà no ha estat tractat més seriosament no sé si és més pel que connota la temàtica jonqui o per aquest encaix incòmode entre la droga i l’èpica. Perquè amb les dues novel·les de la droga resulta que ens ho passem bé; amb tota la seva foscor i duresa i sense cap edulcorant, però la forma fa que hi xalis com un beneit. Sortosament, va haver-hi l’esclat de L’emperador, que ha fet molta feina. El Cussà de l’heroïna i el Cussà de l’aventura no s’havien reconciliat mai, i sobre la campana final, pam. Imagina’t l’alegria.”

L’opció de Comanegra per l’obra de Jordi Cussà va començar el 2018 quan l’editorial va publicar la traducció d’Escapada rebel a la llibertat, les memòries de presó de William McLellan, dibuixant i productor de vídeo d’artistes com Lou Reed. Cussà també va traduir per a Comanegra Contes foscos, d’Edgar Allan Poe, i 999, de Heather Dune Macadam. Després d’aquesta relació amb el Cussà traductor, a principi del 2021 va aparèixer El primer emperador i la reina Lluna, que va arribar a les tres edicions en vida de l’autor, i va per la cinquena. El mes de març del 2021 es va començar a treballar en l’edició de Les muses, que no va arribar a veure publicada, però sí que va tenir temps d’enllestir-la com a cirereta de la seva carrera. El mes de maig del 2022, Comanegra va adquirir els drets de quatre novel·les i es va establir un calendari de publicacions que comença amb aquesta reedició i acabarà el 2025, quan farà vint-i-cinc anys de la primera publicació de Cavalls salvatges.