Els catastrofistes ja treuen el cap

Avui algú ja ha començat a parlar de recessió. És molt probable que n’hi hagi. El sotrac per a l’economia serà fort, però ja som en el terreny on es rabegen més els catastrofistes professionals: el de la incertesa enmig del pendent. Fan com els baixistes a borsa, que venen quan hi ha descobert fent baixar la cotització i compren quan ha caigut. Per cert, avui la CNMV ha prohibit aquestes operacions i tots han hagut de comprar a corre-cuita. Resultat, l’Íbex ha pujat més del 6%. Amb els catastrofistes, malauradament, no passa igual. No hi ha una institució que els faci callar d’avui per demà. Continuen garlant i garlant, perquè, a més, els mitjans van descobrir fa temps que això els feia guanyar públic. En aquests moments són mala cosa, perquè aboquen benzina al foc. Espanten més la gent i en condicionen les decisions. No vull dir que no hi hagi motius per a estar preocupat, però ara com ara ningú amb dos dits de front no pot dir quant pot caure finalment l’economia, per una senzilla raó: la pèrdua va molt lligada a la durada de la situació d’excepcionalitat. Com més duri, serà pitjor, i com menys contundent i clar sigui l’executiu espanyol –oi, senyor Sánchez?–, també. Passem moments molt delicats i sentim enveja de governs forans que semblen tenir les coses més clares, però això no permet de profetitzar, ni menys quantificar, la davallada final. Per si de cas, no els escolteu gaire, és una bona mesura profilàctica…