Els catalans són perseguits a Europa: l’opinió severa del director editorial d’un dels grups mediàtics més gran de l’Índia

‘Els catalans s’uneixen als gitanos entre els perseguits d’Europa‘. Aquest és el títol de la darrera entrega de la popular columna de notes geopolítiques que M. D. Nalapat escriu a diaris de l’Índia i del Pakistan. Nalapat és el director editorial del Sunday Guardian i de les set cadenes de televisió ITV, que totes juntes arriben a més de 120 milions d’espectadors en hindi i anglès. Com a director editorial, la seva feina és mantenir la cohesió informativa dels mitjans del grup. Nalapat, a més, és un dels acadèmics més prestigiosos de l’Índia en política internacional i va ser el coordinador editorial de The Times of India, el diari en llengua anglesa del país. La seva anàlisi de la situació és molt contundent i acusa la Unió Europea d’hipòcrita:

«El govern central d’Espanya ha reaccionat contra el moviment d’independència de Catalunya amb una actuació viciada de força, tot detenint-ne els líders i negant-los el dret d’elegir el seu propi govern. En un espectacle desvergonyit de menyspreu dels drets dels individus i dels pobles, el polític català més popular, Carles Puidgemont, ha estat arrestat ara a Alemanya pel delicte d’haver estat elegit per la seva pròpia gent en les eleccions regionals de Catalunya. Sembla que, com a mínim per a Angela Merkel, més important que una identitat europea comuna, és el dret de les majories parlamentàries d’imposar les seves opinions a la minoria, per la força de les armes i pels mètodes policíacs si cal. Diversos col·legues de Puigdemont han estat arrestats a Espanya. Tot un poble és sota el poder estatal, exercit sense cap mena de respecte per la justícia natural.

Angela Merkel s’havia presentat com a una santa de la política, però sembla que aquesta santedat no s’estén al poble català, al qual la Unió Europea ha negat el dret d’autodeterminació. La realitat és que un grup d’estats més petits s’afegiria a la diversitat cultural d’Europa i en contribuiria a la versatilitat. Cal recordar que els estats més grans d’Europa van ser els instigadors dels conflictes: Alemanya, França, el Regne Unit i Itàlia. Aquestes entitats territorials alimenten els egos d’alguns polítics, però quan xoquen contra la voluntat popular, són els desitjos de les persones, allò que cal que prevalgui.

Desafortunadament, el govern central a Espanya ha estat transparent en la seva determinació de blocar i assetjar el poble català pel ‘delicte’ de voler tenir un estat propi en comptes de romandre dominat per Espanya.

On són les veus de protesta a Alemanya? On són els verds o els demòcrates lliures? Les arrels d’Angela Merkel a l’Alemanya oriental signifiquen que ha passat la major part de la vida sota un sistema reglamentat en què l’estat preval sobre el ciutadà. Per tant, no és gens estrany que ordeni l’arrest i encarcerament de Carles Puidgmont quan l’estat espanyol, representat per la majoria no catalana, li demana que ho faci. Atès el biaix estatal dins la Unió Europea, és probable que Puigdemont hagués pogut ser arrestat en estats com França i potser el Regne Unit. Atesa la naturalesa completament pacífica del moviment català fins al moment i el suport popular indubtable al dret de l’autodeterminació, serà amb una hipocresia evident que la Unió Europea com a col·lectiu o algun dels seus membres puguin ara oferir homilies a la resta sobre ‘respectar els drets d’un poble’. Carles Puigdemont va creure en la santedat d’aquesta promesa de la UE i per això ha perdut la llibertat.»