‘L’independentisme és immortal’: Slate explica les cinc raons del seu triomf

La periodista francesa Laura Guien escriu un article en to satíric a l’edició francesa de Slate. Hi explica l’actualitat del procés català cap a la independència i enumera les cinc claus per a entendre l’èxit del moviment. Primer de tot, situa el lector en la realitat post-electoral del 27-S. Explica que el procés es va encallar amb les negociacions entre la CUP i Junts pel Sí, un conflicte que defineix de fratricida i digne de ser protagonitzat per les millors sagues familiars de Texas.

El 9-N, continua el text, Catalunya s’encaminava a unes noves eleccions, però quatre hores abans de la data límit va aparèixer un ‘president sorpresa’, Carles Puigdemont. El reportatge en repassa fugaçment la trajectòria, el defineix com un ‘independentista de primera hora’ i inclou alguns dels millors mems que van aparèixer a les xarxes arran del seu pentinat. Aquest tomb de guió arriba quan a Madrid no hi ha govern i els partits independentistes poden tenir la paella pel mànec: ‘Després d’alguns alts i baixos, la qüestió de la independència ha recuperat el títol de convidat molest a la vida política espanyola.’ I afegeix: ‘Apreneu els millors trucs independentistes per influir en tots els escenaris polítics’. Són aquests:

1. Sigues pacient.El text esmenta el politòleg Pablo Simón: ‘Tot va començar quan Madrid es va negar a aprovar les reformes de l’estatut d’autonomia de Catalunya. A partir d’aquí, les elits catalanes consideren que la negociació ha arribat a la fi.’ Aquesta frustració va ser ben canalitzada pel poble català, acostumat a guanyar el seu espai polític de mica en mica. Així és com la perseverança ha permès al moviment independentista d’acaparar el debat polític d’aquests últims anys.
2. Crea la màxima confusió.Els catalans –diu– han sabut crear una autèntica crisi a l’estat espanyol amb l’amenaça de trencar la unitat de l’estat. Amb aquesta confusió s’ha pogut desviar l’atenció d’uns altres temes com ara la crisi econòmica, la desocupació o la corrupció.
3. Sigues una veritable Mary Poppins.‘La brillant estratègia de crear confusió ha fet augmentar la tossuderia del govern espanyol i rebutjar el diàleg’, diu l’article. Les eleccions, la declaració unilateral d’independència i el nomenament d’última hora són la prova que el moviment independentista és imprevisible. La política catalana ha permès de veure Artur Mas, una icona de la moderació, apartat per polítics ‘zapatistes amb samarreta i puny alçat’.
4. Captar l’atenció de la comunitat internacional. L’independentisme ha sabut aparèixer en diversos mitjans internacionals, explica. I pronostica que Puigdemont, autor d’un llibre sobre el tractament de Catalunya a la premsa internacional, continuarà en la mateixa línia. Explica dues estratègies per a centrar l’atenció de la comunitat internacional. Per una banda, la V de la Diada de l’Onze de Setembre, on es van mostrar uns retrats enormes de líders mundials com ara Angela Merkel i Barack Obama. Per una altra, l’enviament, a tot de personalitats mundials, del llibre ‘Catalonia Calling’, en què s’explicava el cas català. Amb tot, diu que estratègies com aquestes no han tingut èxit. Europa ha evitat de pronunciar-se sobre el debat i Ban Ki-Moon, que també va rebre el llibre, va dir que la declaració d’inici del procés d’independència feta pel parlament era il·legal.
5. Condiciona tothom.‘Si no tens amics a fora, val més cercar enemics interns’, diu l’autora del text. El debat independentista va reeixir a centrar part del debat electoral espanyol. Ciutadans va ocupar la posició més dura, el PP va actuar amb prudència i Podem va decidir de jugar clarament la carta d’un referèndum, fet que ara dificulta l’aliança amb el PSOE. Així i tot, podria ben ser que ara Podem rebaixés les exigències. Però un dels tombs d’última hora és l’aparició d’Ada Colau per a fundar un nou partit català i promoure un referèndum. ‘Ja us ho deia: són immortals’, acaba l’article.