11.12.2017 - 22:00
|
Actualització: 11.12.2017 - 23:22
La Federació Internacional d’Entitats Catalanes (FIEC) denuncia que la intervenció dels comptes del govern i l’aplicació posterior de l’article 155 de la constitució espanyola contra les institucions catalanes ha blocat el pagament del pressupost d’un milió d’euros destinat a cobrir les activitats i actuacions dels centres o casals catalans a l’exterior reconeguts per la Generalitat.
La resolució que determina el pressupost per a les comunitats exteriors es va aprovar el 28 de març per a cobrir les despeses compreses entre l’1 d’octubre de 2016 i el 30 de setembre de 2017. Tanmateix, la resolució no es va arribar a signar abans de la intervenció dels comptes de la Generalitat. La FIEC alerta que, si no se signa abans del 31 de desembre, l’import no es podrà fer efectiu, perquè haurà expirat el termini, i es destinarà a reduir el deute de l’estat espanyol.
En una situació normal, les comunitats exteriors rebien la primera aportació, d’un 80% del pressupost assignat, cap a l’estiu i, el 20% restant, a final d’any. D’aquesta manera, els casals o centres catalans avançaven l’import per a les activitats i rebien tota la subvenció acordada abans no s’acabés l’any.
Desglossament de les subvencions
Del milió d’euros de pressupost per a les comunitats catalanes a l’exterior per al 2017, més de 800.000 es destinen a eixugar les despeses de funcionament –el lloguer de seus dels centres o casals, sous del personal contractat i despeses dels locals– i a activitats per a la promoció de la llengua i la cultura catalanes. 135.000 euros serveixen per a les despeses derivades de l’ensenyament de la llengua, organitzat pels casals. A part, hi ha un pressupost de 30.000 euros per a ajudes a catalans en situació de precarietat al país de residència o bé per a projectes per a acollir els nous immigrants.
Cobrir les despeses amb fons propis
Els responsables de la FIEC estan molt preocupats perquè, arran de la intervenció de la Generalitat, dubten que es puguin arribar a cobrar les subvencions. Recorden que ja s’han fet totes les activitats programades i que els casals o, en alguns casos, membres dels centres, han hagut d’avançar els diners. És el cas de Montse Aymamí, professora de català i presidenta del Casal Català de Grenoble (França). Diu que des del mes de maig no cobra les classes de català mensuals que fa al casal, perquè el seu sou depèn directament de les subvencions de la Generalitat.
A més, per a poder fer les activitats culturals programades el 2017, Aymamí ha hagut d’avançar vuit mil euros de fons personals que dubta que pugui recuperar. ‘No és correcte que per motius polítics es tallin les subvencions’, diu. I no sap si podran continuar fent activitats gaire temps més. El 2017, el casal tenia una subvenció assignada de 3.600 euros.
Proveïdors pendents de cobrar
Un altre cas d’un casal afectat és el del Centre de la Cultura Catalana d’Andorra, pendent de rebre setze mil euros de subvenció. Teresa Cabanes, presidenta del centre, diu que una part de les despeses de les activitats que han dut a terme l’han pagada amb el romanent d’anys anteriors. No obstant això, encara els queden factures de proveïdors per pagar, per un valor aproximat de tres mil euros. Diu que aquesta situació de precarietat els impedeix de fer les activitats programades per a enguany i planificar-ne per a l’any vinent. El Centre Català d’Andorra compta amb un centenar de membres i un pressupost anual de 25.000 euros, que es cobreix amb les subvencions de la Generalitat, aportacions dels socis i contribucions dels participants en alguns actes.
Una de les comunitats més mal subvencionades
Una altra de les denúncies de les comunitats catalanes a l’exterior és el poc subvencionament. De les set comunitats de l’estat espanyol amb presència i subvenció exterior, Catalunya és la més mal subvencionada (amb 4,44 euros per cap), darrere Cantàbria (3,13 euros per cap). Els més ben subvencionats són els bascs, que disposen d’una aportació de 28,52 euros per cap, per a una comunitat exterior de 71.533 persones. Tanmateix, els catalans són la segona comunitat amb més presència exterior (225.134 persones), segons dades del Cens Electoral de Residents Absents (CERA), darrere els gallecs (452.458 persones). Vegeu-ne la gràfica a continuació:
