11.10.2018 - 22:00
|
Actualització: 12.10.2018 - 19:04
Aquests darrers mesos desenes de places, carrers i passeigs a Catalunya han pres un altre nom: ara s’anomenen ‘del Primer d’Octubre’ o ‘del Referèndum’. Aquest canvi ha estat sobretot impulsat per la societat civil, que considera que el referèndum és un fet prou rellevant per a atorgar-li un valor històric. Serà, doncs, tot un homenatge que romandrà a la memòria col·lectiva.
Aquests indrets solen ser situats on aquell dia es va votar o hi va haver violència policíaca. En alguns casos, a més, el canvi de nom ha servit, de passada, per a eliminar referències a la dictadura franquista, a la constitució o a la monarquia. Un exemple és l’actual plaça del Referèndum de Girona, que fins al 21 d’abril era ‘la plaça de la Constitució’. És davant el Col·legi Verd, un dels centres electorals assaltats per la policia espanyola. El canvi va ser proposat per algunes iniciatives populars i va tirar endavant gràcies els vots favorables del PDECat, ERC i la CUP.
‘No hi ha noms neutrals, el fet de tenir-ne un o un altre és una presa de posició’, diu l’historiador Pep Cruanyes. ‘Darrere aquests canvis hi ha una intencionalitat política: la constitució, que havia de garantir els nostres drets, ha servit com a excusa per a exercir la violència i impedir una votació. Substituir un nom per l’altre té una significació’, analitza.
Però aquesta plaça de Girona és només un exemple, i trobem casos semblants a Alcover, Vila-seca, les Planes d’Hostoles, les Preses, Sant Feliu de Pallerols, la Vall d’en Bas, Arbúcies, Fontcoberta, Cadaqués, Cornellà del Terri, Banyoles, Santa Cristina d’Aro, Pals, Jorba, Riudecanyes, Vilanova i la Geltrú, Sitges, Fonollosa, el Palau d’Anglesola, Tàrrega, Cervera, Balaguer, les Borges Blanques, Móra la Nova, Sant Carles de la Ràpita, Roquetes, Mollerussa o Ripoll. Aquesta llista ha de créixer més, perquè és previst que les setmanes o mesos vinents siguin aprovats més canvis com aquests.
‘És normal de voler deixar constància del Primer d’Octubre, perquè la gent considera que és un fet destacat en la història del país’, diu l’historiador. I afegeix: ‘Va ser un dia en què la ciutadania es va mobilitzar i en què hi va haver una repressió forta. Si es posa el nom a una plaça, es fa evident aquesta reivindicació.’
L’espai públic no és neutral
El nom de l’espai públic no és mai neutral; pot respondre a motius populars o ser fruit d’una decisió política marcada pel poder o bé pels ciutadans, sovint per a commemorar un esdeveniment o un personatge històric. Així i tot, també és possible que l’institucional no coincideixi amb el més estès entre la gent.
La disputa pels noms de l’espai públic és palesa si ens fixem en els canvis al llarg de la història. Durant el franquisme, el fet d’anomenar un carrer o una plaça pel nom que no era l’oficial ja era tota una oposició, tota una protesta.
Un bon exemple de la manera com juga el poder a l’hora de provar de crear un relat mitjançant el nomenclàtor és la plaça entre la Diagonal i el Passeig de Gràcia de Barcelona. Durant la Segona República espanyola es deia ‘Pi i Maragall’, durant el franquisme va convertir-se en la plaça ‘de la Victòria’; després del cop d’estat fallit del 1981, l’ajuntament va anomenar-la ‘Joan Carles I’. Finalment, va rebre el nom de ‘el Circ d’Oros’, com popularment havia estat coneguda sempre. ‘Cap d’aquests canvis no és banal, és una manera de l’ajuntament de prendre partit’, opina Cruanyes.
De la mateixa manera, el nomenclàtor de l’Eixample va ser instaurats durant la Renaixença per a reivindicar la història de Catalunya. ‘Era una manera de dir: “tinguem memòria d’aquests fets que són importants per a la nostra història”‘, diu Cruanyes. Per tant, no és neutral tampoc que encara hi hagi espais públics amb la nomenclatura franquista.
