Els candidats gironins prometen més ajudes al sector turístic però discrepen entre canviar el model o adaptar l’actual

El turisme a la demarcació de Girona és un dels principals motors econòmics del territori, i un dels sectors que més ha patit els estralls de la covid-19. Les dificultats i incerteses de mobilitat internacional durant l’estiu del 2020 han deixat uns números lluny dels previstos abans que esclatés la pandèmia. La majoria de formacions polítiques que es presenten al 14-F coincideixen en què el turisme de proximitat ha ajudat a “salvar els mobles” al sector.

La clau, però, és què passarà a partir d’ara. Totes les mirades es posen en el proper estiu i en el nombre de negocis que tornaran a aixecar la persiana o, per contra, donaran la batalla per perduda i tancaran. En aquest punt hi ha disparitat d’opinions. Si bé la gran majoria de candidats aposta per continuar ajudant les empreses, hi ha diferències en com cal fer-ho i en si les ajudes que s’han fet fins ara són suficients o no.

La cap de llista de JxCat a Girona, Gemma Geis, creu que cal aprofundir i potenciar la indústria i el turisme a les comarques gironines. “Hem d’ajudar a la reconversió que demana el sector amb valor afegit i tenir en compte, més que el nombre de turistes que venen, la despesa que deixen”, afirma. En aquest sentit, diu que cal acompanyar el sector i també aposta per la desestacionalització. “Cal un model de proximitat que posi en valor el patrimoni cultural, històric i gastronòmic”, remarca. Tot plegat, diu, es pot vincular amb el turisme “sostenible, familiar, de natura i esportiu”, afegeix.

Mateix model per al PDeCAT

El candidat gironí del PDeCAT, Jaume Dulsat, no creu que la pandèmia hagi posat en evidència que s’hagi d’impulsar un canvi en el model turístic i subratlla que les empreses ja fa temps que estan fent esforços inversors importants per apostar per l’excel·lència, l’especialització i l’economia verda. Dulsat remarca, però, que per poder aprofitar les noves oportunitats postpandèmia cal garantir que la demarcació tingui una bona xarxa de telecomunicacions amb fibra òptica i bona connexió en infraestructures.

Jordà aposta per la formació

La cap de llista republicana, Teresa Jordà, creu que cal aprofitar “les aturades” dels treballadors de tots aquells establiments que no poden obrir a causa de la pandèmia per “treballar en la formació”. En aquest sentit, creu que Girona ja és “un exemple” per altres territoris de l’especialització del turisme en diferents sectors i això permet tenir un sector “més musculat”. Tot i així creu que cal seguir treballant en aquesta línia i cal fer-ho “plegats”, en referència al treball conjunt entre administracions i empreses.

La candidata d’ERC a Girona creu que les empreses del sector han de seguir apostant per la desestacionalització del turisme. Per aconseguir-ho, Teresa Jordà ha demanat pensar en “projectes ferms” i creu que la Generalitat hi haurà de ser amb qualsevol tipus d’ajuda.

Per a Cs, s’ajusta a la demanda

El cap de llista de Cs, Jean Castel, afirma que el proper mandat serà cabdal i que cal treballar “des del minut u” per garantir la viabilitat del sector perquè “darrere de cada activitat hi ha llocs de feina necessaris, ara i també per a les generacions del futur”. Castel opina que el turisme a la demarcació no està sobredimensionat, sinó que s’ajusta a la demanda i afirma que s’acabarà recuperant un cop superada la pandèmia.

Tot i reconèixer el turisme com “un dels pilars fonamentals” de l’economia de les comarques gironines i afirma que “qualsevol reconversió que suposi mantenir-lo serà benvinguda”, Castel també aposta per potenciar la reindustrialització de la demarcació: “Hi ha territoris que tenen moltes potencialitats i tenim opcions d’acaronar més la indústria perquè també són llocs de treball”.

Reequilibrar l’economia

La candidata del PSC a la demarcació, Sílvia Paneque, admet que l’economia gironina “depèn en excés” del sector turístic i proposa reequilibrar-la apostant per polítiques de reindustrialització. Entre d’altres, vinculades amb les energies renovables o la recerca biomèdica. Assegura que això aportarà “llocs de treball més estables” i evitarà que l’economia del territori pateixi cíclicament cada vegada que arribi una crisi.

La socialista, però, subratlla que el turisme i els serveis hauran de continuar tenint pes a la demarcació. Per això, ja d’entrada, proposa “plans de xoc” per ajudar el sector davant els estralls de la pandèmia. “Concretament parlem de quatre eixos que han de rebre ajudes a fons perdut: turisme, comerç, restauració i oci nocturn”, explica.

Al mateix temps, Paneque vol “repensar” el model turístic actual, avançant encara més cap a la desestacionalització. I aquí, la recepta –assegura- passa per vincular el turisme amb productes molt vinculats a les especificitats del territori.

“Pensem en patrimoni, cultura i ecologia, que a més són eixos que connecten molt bé amb les directrius dels fons europeus, i que permetran buscar oportunitats a mitjà i llarg termini”, diu la cap de llista del PSC. I com a exemples, posa la creació d’un Centre de Biodiversitat Marina i Salut Humana a Roses (Alt Empordà) o el futur Museu Thyssen a Sant Feliu de Guíxols (Baix Empordà).

Sobirania del territori

El cap de llista de la CUP, Dani Cornellà, parla obertament de fer un gir de 180 graus. “La crisi de la covid-19 ens ha demostrat, una vegada més, que el model econòmic basat en el turisme i els serveis està esgotat”, assegura. “Quan es posen tots els ous al mateix cistell i arriba una crisi, les conseqüències sempre són les mateixes: qui més pateix és la classe treballadora”, critica el candidat, recordant que a la demarcació “fins al 53% de les empreses” són del sector terciari.

Per això, Cornellà aposta “clarament” per un pla industrial que permeti avançar “cap a la transició ecològica”. I en construir una economia basada en “les necessitats del territori i en les sobiranies alimentàries i energètiques”.

Lligant-ho amb aquestes màximes, Dani Cornellà subratlla que “és evident” que el model de “turisme de masses” ja no se sosté. Perquè, a més, tan sols “aporta beneficis a uns pocs”. Per això, la CUP aposta per un turisme “sostenible i de proximitat”. “Amb tren es pot anar a molts llocs, però aquest turisme que arriba d’arreu del món pagant tan sols 50 euros no és ni sostenible ambientalment ni tampoc per al nostre territori”, subratlla.

Un “turisme calmat”

La cap de llista d’En Comú Podem, Rosa Lluch, creu que cal “aprofitar” la situació de crisi actual per “replantejar el model turístic”. En aquest sentit, aposta per promoure el turisme de proximitat que no sigui “l’arribo, consumeixo i me’n vaig”. “Cal un turisme calmat que utilitzi com a gran reclam una cosa que tenim molt aquí: el patrimoni natural, cultural i social”, remarca. Aquest model turístic, a més, hauria de fugir de la “massificació” i de l’estacionalitat. Lluch admet però que per aconseguir la desestacionalització calen mesures globals. “Si tots fem vacances igual, és difícil”, admet.

Per tot plegat, Lluch aposta per un pacte nacional de turisme sostenible i socialment responsable amb el compromís de totes les administracions. “Li podríem dir model turístic post-covid i serviria per valoritzar el territori”, afegeix. En aquest sentit, planteja incentius fiscals i també, per exemple, que siguin els municipis els qui gestionin la taxa turística. També aposta pel turisme de proximitat sense fugir de l’internacional. “El turisme de proximitat permetria adequar millor les ofertes dels llocs de treball a les necessitats reals. Si no protegim els treballadors que es dedicaven a aquest sector, no ens en sortirem”, assegura.

El PP demana menys “turismofòbia”

Per a la cap de llista del PP, Maria Àngels Olmedo, el model turístic actual ha funcionat molt bé durant molts anys però creu que la pandèmia ha evidenciat que cal “obrir-se” a “alguna altra cosa”. En aquest sentit i sense abandonar l’aposta turística, creu que cal augmentar el pes de la indústria que “fa anys teníem i que s’ha anat perdent”. També veu prioritari fer un pla per abaixar els impostos i per atraure indústria i empreses. “Per la nostra situació, el país sempre serà atractiu turísticament però s’han de compaginar les dues coses”, afegeix.

Olmedo també aposta per un turisme de proximitat i qualifica de “turismofòbia” l’actitud que, al seu entendre, ha tingut fins ara la Generalitat –i en particular “el senyor Torra”- envers els visitants de la resta d’Espanya. “Nosaltres sempre hem apostat per tot tipus de turisme, no només el de sol i platja, i creiem que també cal obrir-nos a un turisme cultural que duri pràcticament tot l’any”, insisteix.

Menys impostos i taxa turística

El candidat de Vox a les comarques gironina, Alberto Tarradas, veu el turisme com un sector que cal “seguir potenciant” com a motor econòmic. En aquest sentit, Tarradas creu que el Govern hauria “d’abaixar els impostos i la taxa turística” perquè el sector “genera milions de llocs de treball”. Tarradas també ha criticat que les ajudes donades fins ara no són suficients. “Han de ser corresponents a les necessitats” dels empresaris, ha afegit el candidat de Vox a Girona.

Sobre els ERTO, Alberto Tarradas creu que cal “allargar els expedients” fins que calgui. “És molt necessari”, ha insistit el cap de llista. De tota manera, el candidat apunta cap a “un projecte de llarg termini” amb una reducció dels impostos que paguin els empresaris gironins. “A Madrid es paguen menys impostos i això genera desigualtat”, ha lamentat el cap de llista.

Més compromís estatal

JxCat creu que les ajudes que es donen als sectors han de decidir-se de manera “descentralitzada” i fer-se amb “bisturí”. La seva candidata, Gemma Geis diu que el Govern ha estat al costat dels negocis afectats però admet que els agradaria “fer-ne molt més”. “Hem de reconèixer que tenim una autonomia intervinguda i els afectats ens demanen una ajudes d’Estat que l’Estat espanyol no ha fet”, afegeix. En aquest sentit, insisteix que els agradaria oferir ajuts directes o condonació d’impostos però que no tenen “els instruments”.

Geis també reclama que es compleixi amb els ERTO i admet que caldrà invertir molt en formació per ajudar a “reconvertir” els treballadors afectats. Critica, però, que l’Estat eliminés les partides del fons d’ocupació. “S’ha de potenciar l’ocupació i les partides per fer aquestes polítiques. També diu que seran molt exigents amb els fons europeus. “Aquí fa falta molta fermesa. Nosaltres som la part cara del pacte però contents perquè el país necessita una defensa dels seus drets econòmics i socials”, insisteix.

“Rescat” per “aguantar” el sector

“Cal rescatar el sector turístic; no és suficient amb l’aplicació de crèdits tous o moratòries de pagament, cal ajudar directament les empreses per evitar que caiguin perquè és un sector cabdal per al teixit econòmic de les comarques gironines”, afirma el cap de llista del PDeCAT, Jaume Dulsat. El candidat subratlla que els ajudes que ha ofert fins ara la Generalitat són “clarament insuficients” per recolzar un sector que fins ara “sempre ha gaudit d’una bona salut”.

Dulsat, que també és alcalde de Lloret de Mar (Selva), recorda que el turisme no només és essencial per als hotelers i els restauradors, sinó que és l’activitat de la qual depenen nombroses petites i mitjanes empreses i, per tant, “l’economia de moltes famílies”. El cap de llista sosté que la pandèmia potser pot provocar alguns canvis en la forma de viatjar –per exemple, amb estades a destinacions més properes o amb turistes buscant espais “més privatius”- però opina que, més enllà d’un “canvi d’hàbits”, la covid-19 “implicarà menys canvis dels que ara poden semblar”: “La gent continuarà volent viatjar”.

Per això, després de les eleccions i si el PDeCAT pot ser decisiu a al Generalitat, Dulsat aposta per comprovar quina és la capacitat “exacta” del Govern per impulsar una línia d’ajuts i, a partir d’aquí, seguir la fórmula d’altres països europeus que, amb “facturacions oficials sobre la taula”, han cobert un percentatge de les pèrdues causades per la pandèmia: “Ara mateix no tenim suficient informació per dir si es pot arribar al 70% o al 90%, però el que és clar és que s’ha d’evitar que aquestes empreses caiguin”.

Jaume Dulsat alerta que “malauradament moltes empreses es quedaran pel camí” i adverteix que, sense aquest rescat, els establiments poden passar a mans de “fons d’inversió o empresaris sense ànima”: “No ho podem permetre, hem d’estar al costat dels empresaris lligats al territori, que tenen un sentiment de fidelitat i connexió amb la demarcació”.

ERC aposta per polítiques continuistes

Jordà creu que la Generalitat ha de seguir “acompanyant el sector perquè aguanti”. La republicana aposta per mantenir les ajudes que s’han anat aprovat “fins ara”, però ha lamentat que el Govern s’hagi trobat “sol” subvencionant els negocis, perquè “l’Estat no ha ajudat gens”. Per això ha demanat més implicació de Madrid i el perllongament dels ERTO. “Hi ha coses que són de calaix”, ha afegit.

“Reconstruir” el turisme

El cap de llista de Cs acusa el darrer Govern de la Generalitat d’haver afrontat la crisi que la pandèmia ha provocat al sector turístic amb “pegats” o repartint ajudes “com si fos una tómbola vergonyosa”: “El que cal és un pla d’ajudes real, coherent i que serveixi per reconstruir el sector”. Jean Castel remarca que “preservar el turisme és essencial” per al conjunt de les comarques gironines però, sobretot, per a la Costa Brava i el Pirineu de Girona.

Per aquest motiu, aposta per “estar al costat” dels empresaris per assegurar que la demarcació “torni a liderar i a ser puntera en turisme, tal com ha estat sempre”. “La pandèmia acabarà passant i ho hem de tenir tot a punt per a la reconstrucció del turisme com a eina fonamental per al teixit productiu”, remarca el candidat del partit liberal.

Jean Castel, a més, sosté que aquest recolzament econòmic per apuntalar el sector no ha de venir només del Govern de la Generalitat, sinó que cal pressionar l’Estat perquè deixi “d’actuar com Ponç Pilat rentant-se les mans i derivant totes les responsabilitats a les autonomies”. Per al candidat, hi ha hagut una “mala gestió basada en la improvisació” que ha portat el sector al límit: “Fins ara no han sabut ni quants dies podien obrir, ni preveure quants treballadors necessitaven, el que cal fer és blindar aquestes empreses”.

Ajudes sectoritzades

A l’hora d’atorgar ajudes, la candidata del PSC assegura que han de primar dos criteris: la caiguda de facturació i la tipologia d’activitat econòmica. Perquè la covid-19 no hi entén de territoris, i colpeja tant la Costa Brava com l’interior i el Pirineu gironí. “Per tant, hem d’ajudar aquells sectors que hagin patit les conseqüències més directes de la pandèmia”, diu.

Per la seva banda, Dani Cornellà prefereix parlar “de persones més que de sectors”. I per això, la CUP proposa obertament impulsar una renda bàsica universal. “Permetria garantir que ningú es quedés sense el mínim per continuar vivint”, assegura el cap de llista. “Petites empreses, comerços, bars, restaurants, autònoms i treballadors han de rebre les ajudes pertinents per garantir la supervivència dels negocis i que la gent visqui de manera digna”, conclou.

La candidata d’En Comú Podem, Rosa Lluch, diu que no es pot establir “un únic paràmetre” ni per a tot el territori ni per a tots els sectors. “S’haurien d’enfocar els ajuts en funció de les necessitats, no només del territori sinó de cada sector”, insisteix Rosa Lluch. La candidata no vol augurar si hi haurà tancaments aquest estiu però remarca que calen ajuts i que cal que l’administració “contribueixi” a pal·liar les pèrdues dels sectors als que s’han imposat restriccions.

El PP creu que no s’han de fer diferències entre unes zones i altres, siguin de costa o de muntanya. “Ha de ser un paquet i l’administració ha de treballar de manera global”, afegeix Maria Àngels Olmedo. També critica que s’hagin fet tancar negocis sense acompanyar-ho d’ajuts. “El que ha de fer la Generalitat és reduir l’impost d’estades turístiques”, remarca Olmedo. També proposa que el Govern pressioni l’Estat perquè aquest baixi l’IVA i faci descomptes a la Seguretat Social, entre d’altres mesures. En aquest sentit, la candidata popular creu que cal “mirar el que han fet altres països més competitius”.

Aposta pel turisme de proximitat

En relació a l’aposta pel turisme nacional, la candidata de JxCat, Gemma Geis, diu que cal reconèixer que “ha funcionat aquest estiu” i que és un “potencial”. Malgrat això, afirma que Catalunya té els ciutadans que té i que això no pot “restar” que es continuïn potenciant les marques Costa Brava, Girona i Pirineus. “Hem de començar a donar confiança cap a l’exterior perquè es torni a reactivar i crec que són compatibles les dues vies”, insisteix.

La republicana Teresa Jordà creu que els visitants nacionals han ajudat a “resistir el cop” davant de la falta de turisme estranger que hi havia a la demarcació. En aquest sentit, la cap de llista d’ERC sosté que caldrà reconvertir el sector per atraure “més turisme de qualitat i familiar”, una aposta que ja estan fent moltes destinacions gironines, sobretot a la Costa Brava. “Encara hi ha camp per córrer”, ha afegit Jordà.

Per altra banda, Tarradas acusa l’independentisme d’haver frenat el turisme procedent d’arreu de l’Estat. Segons el candidat de Vox “la política separatista i la constant violència als carrers” fa que els espanyols tinguin “reticències” a visitar Catalunya i es “replantegin” la seva estada. Alberto Tarradas creu que la pandèmia ha fet veure “la importància” d’aquest problema, ja que durant l’estiu els visitants estrangers han caigut en picat.