14.10.2020 - 21:50
És clar que pot ser coincidència i no pas que els guardin cap animadversió, als nostres bombers, escuts amb casc per a protegir el poble contra la violència de les porres. Pot ser coincidència i pot ser inèrcia i poden ser moltes coses, fins i tot bones intencions en la proposta, però el fet és que, allà a Madrid, al congrés espanyol, hi acaben d’engegar els tràmits per a prendre el control dels nostres bombers. Per a reduir-los, a tot l’estat que controlen, a una única cosa. Per a homogeneïtzar-los. Perquè així ho confessen. Literalment: coordinació i homogeneïtzació, diuen. Que són qüestions ben diferents: combinar per a una acció comuna, l’una, i integrar uniformement per a formar una mateixa espècie o natura, l’altra.
Dimarts passat, 13 d’octubre, es debatia al Congrés espanyol la iniciativa d’Unides Podem per a començar a tramitar la llei en qüestió: Proposició de Llei de coordinació dels serveis de prevenció, extinció d’incendis i salvament en el marc del Sistema Nacional de Protecció Civil, s’anomena la cosa. Les majúscules són de l’original en castellà. I a dins especifica allò de l’homogeneïtzació, que posar-ho al títol devia fer lleig.
Però aquesta, l’homogeneïtzació, és una de les claus de la maniobra, que ha estat saludada amb entusiasme i votada a favor per les forces centripetadores espanyoles, de dreta o d’esquerra o del que sigui que es declarin que són. Cadascuna ho expressa amb el llenguatge que gasta: per a un bomber i una bombera el que compta és salvar vides o bla bla millorar el diàleg i la participació o donem suport al treball dels bombers i el valorem o etcètera. Fins que arriba el representant de la nova vestimenta de l’espanyolisme ultra i deixa anar pel broc gros les coses que els altres no gosen pronunciar: que ‘són i han de ser els bombers de tots els espanyols’.
I punt.
Vet aquí la mare dels ous.
Al capdavall, aquest serà el resultat de la nova cosa en forma de llei, tal com vanament han denunciat les forces catalanes al fòrum madrilenc, tal com argumentaven els bombers de l’ANC a les xarxes socials. En un fil a Twitter (llarg, com qualsevol llei espanyola, ironitzaven) hi desgranaven els arguments: que vulneren i es cruspeixen les competències de la Generalitat (en matèria de protecció civil, per exemple), que atorguen a l’estat espanyol allò de la ‘coordinació i homogeneïtzació’, que es queden els bombers de ports i aeroports, que establiran el currículum i els programes de formació, que la Dirección General de Bomberos decidirà quins parcs i com s’organitzaran i on i tot per ordre ministerial (d’això en diuen ‘normalització en tot el territori estatal’), que el model propi que malgrat tot s’ha anat bastint a Catalunya és trinxat i escombrat, que etcètera. També des de Comissions Obreres han encès les sirenes d’alarma i n’han denunciat tant la falta de diàleg amb els agents socials (no n’hi ha cap amb representació real que doni suport a la proposta, denuncien) com la centralització i la clara invasió de competències autonòmiques, cosa que, de fet, amb aquest xutar a cegues la pilota endavant, no fa sinó engrandir els problemes que tenen professionals i voluntaris del sector (i nosaltres amb ells).
Si ho mirem bé, a l’estat espanyol, a aquesta encarcarada carcassa que tenim a sobre, no paren d’arribar-li propostes de pacte, de reconfiguració, de reformulació, de (perdoneu-me l’expressió, tan usada, tan risible) reforma. Des del País Valencià de Puig, des de l’Euskadi d’Urkullu, fins i tot des de la Galícia de Feijóo. Que es bellugui una miqueta, que faci com si es volgués moure, ben poca cosa li demanen, al capdavall. Gestos. Intencions. Esperits. Ella, però, la carcassa, no és que no respongui, sinó que explicita la seva nul·la voluntat de fer-ho. Nul·líssima es pot dir? Nul·líssima, sí. I passa els dies allà on era, enrocada (literalment) en la dinàmica contínua i transversal de centralització. Perquè no és política d’aquest partit o d’aquell altre, M. Rajoy o Sánchez o qui sigui que hi posin després, sinó d’estat. De l’estat que, per sobre de tot i de qui sigui, pretenen mantenir.
Ara ni tan sols es molesten a vestir-ho de ‘coordinació autonòmica’, que podia ser el mateix efecte centrípet sense que se’n notés el ‘cuidado’. No: enrocats com se saben, tiren pel dret i peti qui peti en la seva inútil centralització (inútil pel que fa al servei que empitjorarà, però això tant se’ls en dóna), decreten, inventen lleis, n’informen i que els autonomistes del cafè per a tots se les confitin.
Perquè la tramitació s’ha aprovat, és clar. Amb els vots de Podem i PSOE i PP i Vox i Ciutadans. Tot un retrat. Aquella cosa que ens recorda, per si de cas mai ningú se’n mig despistés, que ells són allà on eren. ‘Ells’, en l’accepció fusteriana del terme.
