16.02.2018 - 20:00
|
Actualització: 16.02.2018 - 20:56
TEMA DEL DIA
Preocupació. Han hagut de passar quatre mesos des de l’empresonament de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart i 106 dies de l’empresonament d’Oriol Junqueras i Joaquim Forn perquè els bisbes catalans facin una nota conjunta per a expressar la seva ‘preocupació’ i demanar una ‘reflexió serena’ sobre la presó preventiva dels dirigents independentistes. Un comunicat que queda lluny de la reacció que seria esperable de l’església catalana, però que així i tot és un tímid avenç si es té en compte que la Conferència Episcopal Espanyola dóna suport sense fissures a la posició del govern espanyol i advoca directament per defensar l’aplicació de l’article 155.
La nota ha estat cuinada pels arquebisbes Joan Josep Omella, Jaume Pujol i Enric Vives, que són els qui remenen ara les cireres de l’església catalana, i s’ha acabat de polir en el ple de la Conferència Episcopal Tarraconense amb la resta de bisbes, on ha estat aprovada per unanimitat. El més reticent a fer pronunciaments ‘polítics’ és l’arquebisbe de Barcelona, que considera que l’església catalana s’ha de limitar a demanar diàleg. Però tant Vives com Pujol ja s’havien pronunciat individualment contra els empresonaments i han forçat la publicació de la nota, ben rebuda per bisbes com Xavier Novell, de tendència nacionalista, que és qui havia parlat més clar contra els empresonaments, qualificant-los d’injustos’.
L’arribada d’Omella al capdavant de l’arquebisbat de Barcelona va representar un fre pel posicionament catalanista que havia tingut fins aleshores l’església catalana, segellat en el document Arrels Cristianes de Catalunya publicat el 1985. Amb tot, Omella va fer de mediador entre el govern de la Generalitat i l’executiu de Mariano Rajoy després del referèndum de l’1-O per intentar obrir una via de negociació, però no se’n va sortir, en part per l’oposició de la CEE a qualsevol diàleg. Tampoc consta, almenys públicament, que els bisbes catalans estiguin intervenint per intentar que els presos puguin sortir en llibertat provisional.
L’impacte que pugui tenir una nota com la d’avui sobre el govern espanyol serà previsiblement escàs, però els bisbes han fet un primer pas i afegeixen pressió social que hi ha a Catalunya davant una situació que cada dia que passa és més insostenible, com és mantenir en presó provisional els dirigents independentistes. I la nota arriba just abans que la setmana que ve passin pel Tribunal Suprem espanyol Marta Rovira, Marta Pascal, Neus Lloveras, Artur Mas i Anna Gabriel. Algú hauria de fer-la arribar preventivament al jutge Llarena.
MÉS QÜESTIONS
Acció pressiona Ximo Puig. Acció Cultural del País Valencià està preocupada perquè un any i dos mesos després d’haver-se fet públic l’acord social i sindical per la inclusió de la competència lingüística per a l’accés a la funció pública valenciana, encara no n’ha començat la tramitació parlamentària de la llei. L’entitat ha expressat aquesta inquietud en una carta oberta al president de la Generalitat en què l’adverteix que seria ‘difícil acceptar que s’acabi la legislatura sense establir la plena competència lingüística per a accedir a la funció pública’. Diu que això ‘seria tant com acceptar que el govern del Botànic no ha estat capaç, en quatre anys, de garantir la igualtat lingüística dels valencians davant l’administració’. Una possible solució, segons ACPV, seria que en comptes d’aprovar una nova llei, es proposés ‘una reforma de la llei actualment vigent que incorpori, entre altres punts, la competència plena’. Des del seu punt de vista, ‘només cal voluntat política, perquè l’acord social i sindical existeix’.
Suport a la immersió. L’anunci del govern espanyol de voler suprimir la immersió lingüística al Principat ha fet reaccionar el govern balear, que fa costat a la Generalitat. La portaveu del govern, Pilar Costa, ho ha considerat una ‘gran irresponsabilitat’ perquè el PP ‘pretén fer de la llengua pròpia un tema de confrontació a Catalunya’. Costa ha advertit que és una confrontació partidista i ha reivindicat l’oportunitat que és el fet d’aprendre dues llengües. En la conferència de premsa posterior al consell de govern, ha dit: ‘Hauria de ser respectat per tothom, si no, en comptes d’avançar cap a la normalització, seria un pas enrere i abocaria més llenya al foc.’
Nou candidat social demòcrata. El Partit Socialdemòcrata andorrà ha proclamat oficialment l’actual conseller general i president del partit, Pere López, com a candidat a cap de Govern de la formació a les pròximes eleccions generals. La candidatura de López és l’única que s’ha presentat a les primàries.
PEL FORAT DEL PANY
Malestar al PSC per l’ofensiva de Rajoy contra la immersió aprofitant l’article 155. Els socialistes catalans s’han afanyat a desmarcar-se de l’anunci del govern espanyol d’impulsar una doble xarxa escolar, perquè consideren que és un error. És la primera vegada que el bloc del 155 s’esquerda des que va entrar en vigor l’article el 27 d’octubre de l’any passat.
LA XIFRA
1,8 milions d’euros a l’any és el que es gasta Espanya amb el Valle de los Caídos. Així ho ha explicat el govern espanyol al senador de Compromís Carles Mulet, que va demanar el cost del manteniment durant els darrers cinc anys del mausoleu del dictador Francisco Franco i el dirigent feixista José Antonio Primo de Rivera.
TAL DIA COM AVUI
Un 16 de gener de 1936 es van fer les eleccions de la segona República espanyola. El nou govern d’Azaña que en va sortir va indultar els empresonats pels fets del 6 d’octubre 1934 i Lluís Companys va tornar a ser president de la Generalitat de Catalunya.
