30.03.2018 - 22:00
|
Actualització: 31.03.2018 - 13:06
Demà diumenge se celebra el Dia de la Pàtria basca, l’Aberri Eguna, en els set territoris històrics que formen Euskadi. Aquesta és una de les festes més concorregudes en les comunitats basques a la diàspora d’arreu del món.
El dia coincideix amb el Diumenge de Resurrecció, perquè segons la tradició, el mateix dia de 1882 va ser quan Sabino Arana va descobrir que era biscaí i no pas espanyol.
El primer Aberri Eguna va ser convocat pel PNB el 1932 i de llavors ençà ha estat celebrat pel nacionalisme basc, amb la participació puntual de partits d’esquerra no sobiranista, com el PSOE, que va deixar de celebrar-lo el 1979, o Podem, que el fa del 2016 ençà.
Un Aberri Eguna marcat per a Catalunya
En una commemoració sense l’ombra d’ETA ni eleccions a curt termini, les referències a la suspensió de l’autonomia catalana i la repressió efectuada per l’estat espanyol han estat constants en els manifestos dels partits polítics. En certa manera, aquestes manifestacions es fan com a mostra de solidaritat amb el poble català, però sobretot perquè les actuacions que es produeixin ara podran ser un precedent per intervenir i collar l’autogovern basc en un futur.
El PNB es reuneix a Bilbao amb el lema ‘Gure etorkizuna, gure aberria’ (‘El nostre futur, la nostra pàtria’) i centra el manifest en reivindicar un nou estatus i el dret de la nació basca de decidir lliurement el seu destí. També denuncia la repressió exercida a Catalunya, principalment la judicialització de la política i la manca de fonament legal de l’article 155 per suspendre i intervenir l’autogovern.
L’esquerra abertzale, convocada per la xarxa Independentistak, fa els actes a Pamplona, capital històrica per al nacionalisme basc, d’on reivindica la plena sobirania per a desenvolupar el futur en l’àmbit polític, social, econòmic i cultural. Així mateix, es posa l’accent en el retrocés democràtic a l’estat espanyol i es mostra la solidaritat amb els catalans, assegurant que ‘la lluita de Catalunya per la democràcia, per la seva llibertat’ és la mateixa lluita que la seva.
Per la seva part, Podem també fa els actes a Bilbao, remarca que la sobirania no implica un estat independent i posa l’accent als drets socials pel damunt de la reivindicació nacional.
La nova estratègia basca: el nou estatus amb la via pròpia a l’espera
L’aposta actual en autogovern del govern del PNB és la que ja s’anomena ‘Pla Urkullu’, que se centra en un nou estatus basc partint de la legalitat espanyola que inclogui el reconeixement nacional d’Euskadi, el dret de decidir el futur i una relació bilateral amb Espanya.
Per dur a terme aquest objectiu, es va crear ara fa quatre anys una ponència d’autogovern al Parlament basc, que encara s’allargarà diversos mesos i on s’obrirà un portal perquè els ciutadans puguin fer-hi aportacions. L’objectiu és celebrar una consulta per a votar el nou estatus abans del final de la legislatura el 2020.
Un dels punts més espinosos i que més pot complicar l’aprovació del futur projecte al congrés espanyol és el dret de decidir, del qual la majoria de parlament basc (PNB, EH Bildu i Podem) està a favor, tot i que amb visions diferents. El líder abertzale Arnaldo Otegi ja ha deixat clar que no hi haurà nou estatus sense la inclusió d’aquest dret, car considera que és el que ‘marca la frontera entre una relació de supeditació i una relació d’igualtat’.
A EH Bildu creuen que l’aposta per un nou estatus pot trobar la negativa sistemàtica de l’estat espanyol. Per tant, en cas que aquesta via fracassi, en proposen una de pròpia (semblant a la catalana), basada en els tractats internacionals si és necessari, per a dirigir el país cap al model de relació amb l’estat espanyol que desitgi. Consideren que ‘la legalitat [espanyola] ha d’estar subordinada a la voluntat popular, i no a l’inrevés’.
La transformació de l’independentisme basc
L’absència de violència al País Basc va portar gran part de l’independentisme a emmirallar-se en el procés català, que ha posat la democràcia al centre del debat amb actes pacífics, mediàtics i massius. Amb aquest objectiu es va crear el 2013 el Gure Esku Dago (‘És a les nostres mans’), una plataforma que treballa pel dret de decidir del poble basc.
El 8 de juny de 2014, cent cinquanta mil persones van fer una cadena humana pel dret de decidir a Euskadi que va unir els 123 km entre Durango i Pamplona. Dos anys després, el 5 de juny de 2016 va començar l’organització de consultes locals sobre el dret de decidir i de llavors ençà, en diferents onades, s’han celebrat en cent vuitanta municipis del País Basc i Navarra, que han portat a votar a cent setanta-cinc mil persones.
L’objectiu següent de la plataforma és una cadena humana gegant de 201,9 km que ha d’unir Sant Sebastià, Bilbao i Vitòria el 10 de juny vinent i que necessitarà com a mínim la participació de cent mil ciutadans.
A més, s’espera que el 2018 sigui l’any clau en les consultes, amb el gran objectiu que es voti a les capitals del País Basc. A Sant Sebastià ja són en procés de recollir vuit mil signatures (cinc mil més de les necessàries segons la normativa municipal) i s’espera que se celebri entre l’octubre i el novembre d’enguany.
La plataforma ja ha iniciat la campanya per organitzar els voluntaris de la consulta a Vitòria el 2018. Per exemple, ja s’ha anunciat la consulta d’Irun, la sisena ciutat més poblada de la comunitat autònoma, amb vista al 18 de novembre.
L’oasi basc
El procés que s’obre amb el nou estatus és una incògnita, però el darrer Euskobarometro, mostra una societat satisfeta amb el nivell alt d’autonomia, amb un govern nacionalista moderat i a la recerca de més quotes de poder.
El 68% de la població aprova la gestió del govern basc i, fins i tot, hi ha satisfacció (60%) amb la política lingüística del govern. A més, la gran majoria està plenament o parcialment satisfeta (76%) amb l’autogovern actual, amb desitjos de completar transferències o de fer reformes per a més autogovern.
En tot cas, només una minoria (25%) estaria d’acord ara mateix en iniciar un procés similar al català al País Basc. I si es fes un referèndum, un 30% hi votaria a favor i un 47% en contra, amb només un 15% de jeltzales que optarien per la independència, mentre que la majoria triaria un estat federal (42%) o l’autonomia (35%).
Però l’altra cara de l’enquesta és la insatisfacció general respecte a la política de l’estat espanyol. Hi ha una gran majoria de bascos insatisfets amb el funcionament del sistema democràtic (80%), tant nacionalistes (85%), com no nacionalistes (75%). En cas de fer-se un referèndum sobre la constitució espanyola del 78, el resultat seria favorable als qui votarien contra el text constitucional vigent (60%). Fins i tot trobem que hi ha una majoria favorable (58%) a un referèndum d’autodeterminació.
En general, veiem una societat on una majoria se sent només basca o més basca que espanyola (58%), però que mentre tingui un marc de relació beneficiós o no gaire negatiu, i sense una alternativa millor, es troba conforme amb la situació actual, i que té la desocupació, desigualtat i benestar o l’economia com a preocupacions principals.
Tanmateix, com es veu en la sèrie històrica, quan els interessos bascos han xocat amb els espanyols, la independència s’ha situat en la primera opció de relació amb l’estat espanyol. La reacció que pugui haver-hi respecte del nou estatus basc i la resposta que es doni el PNB, serà clau per tornar a situar la independència en el centre del debat.
Si bé fins ara la relació de PNB amb el govern espanyol havia estat de col·laboració, la negativa de negociar els pressupostos com a resposta al 155 a Catalunya ha portat l’estat espanyol a amenaçar de portar el pressupost basc del 2018 al tribunal Constitucional.
Aquest fet, sumat a la previsió que Ciutadans tingui un paper cada cop més destacat en la política espanyola, amb l’oposició al concert econòmic per bandera, obren un futur encara imprevisible i incert en la política basca.
El projecte d’Euskadi a la cruïlla
Les enquestes a la comunitat autònoma del País Basc mostren un escenari molt estable, amb l’única tendència d’una caiguda del PP. Podria perdre dos o tres dels nou escons que té ara, que anirien a parar a un PNB que reforçaria encara més la seva majoria, i podria significar l’entrada de Ciutadans amb un escó.
L’escenari més canviant per al nacionalisme basc és a Navarra. El 2015, les forces sobiranistes basques van obtenir el millor resultat de la història i per primer cop una basquista, Uxue Barkos, de Geroa Bai (del que forma part el PNB), arribava a la presidència del govern navarrès.
El canvi de govern es va produir gràcies a un quadripartit, amb Geroa Bai, Podemos, Izquierda-Ezkerra i EH Bildu, la mateixa fórmula que ha portat a Joseba Asirón (EH Bildu) a l’alcaldia de Pamplona.
Cal remarcar que Uxue Barkos ha dit en diverses ocasions que en cas de referèndum (la Disposició Transitòria Quarta de la Constitució) votaria a favor d’unir Navarra amb el País Basc. De fet, han aprovat diverses resolucions a favor del dret de decidir del poble navarrès.
El 2015, les forces sobiranistes van obtenir un resultat històric, amb Bildu que va aconseguir ajuntaments clau com Pamplona, Estella o Barañáin. Allò cert, però, és que després de guanyar el parlament i l’ajuntament de la capital per només un escó respecte de la suma de UPN, PP i PSN en totes dues institucions, les darreres enquestes situen en perill aquesta majoria, principalment a causa del descens de Podem. Les eleccions del 2019 seran clau per a consolidar el projecte del nacionalisme basc a Navarra.
També es va produir una fita històrica a l’Iparralde. El 2017 va passar de ser un concepte històric i cultural a una entitat política, amb la creació d’una institució pròpia: una Mancomunitat única. Agrupa 158 municipis i gestiona el desenvolupament econòmic, els transports, l’euskera, el medi ambient i la recollida de residus amb un pressupost de tres-cents milions d’euros.
En les legislatives del mateix 2017, el nacionalisme va obtenir un gran resultat (10,35%). Tot i ser minoritari, va superar grans partits estatals com el Front Nacional o el Partit Socialista en diverses circumscripcions.
El futur basc a curt termini s’iniciarà just després d’aquest Aberri Eguna i els ciutadans del País Basc hauran de decidir quin estatus volen i quin camí seguiran en cas de no aconseguir-lo, segurament a l’espera també dels esdeveniments i les portes que pugui obrir Catalunya. A la vegada, a Navarra i les seves principals ciutats, s’entra en un any decisiu per saber si els nous governs han estat una anècdota en la història o es consolida el projecte basc en territori navarrès.
