Els banquers proclamen el seu ‘ho tornarem a fer’ al parlament

No hi va haver retirada de fons públics, ni pressions, ni cap moviment motivat per raons polítiques. Això, si més no, han explicat Josep Oliu, Isidre Fainé i Jordi Gual, que ho han negat tot sobre l’octubre del 2017 aquest migdia al Parlament de Catalunya, i han adduït raons tècniques i d’estabilitat per a explicar el trasllat de les seus socials. També han negat haver viscut un xantatge del govern espanyol i de la monarquia i han evitat de fer valoracions sobre les conseqüències polítiques dels seus actes. Si els màxims representants dels dos principals bancs catalans no s’han desviat del guió que tenien preparat, tampoc cap intervenció dels grups independentistes no s’ha acostat ni de lluny a aquell David Fernàndez ensenyant la sandàlia a Rodrigo Rato. Potser perquè les situacions no són comparables, perquè impera la resignació en un parlament vigilat per l’estat espanyol o perquè, com constatava Carles Riera davant Oliu, ells sí que representen institucions amb un ‘poder real, efectiu, fàctic’ en un país on tot té un preu. I és així com el president del Banc Sabadell, el president de CaixaBank i el de la Fundació la Caixa s’han mogut còmodament, deixant anar titulars inequívocs per a desmuntar una operació d’estat contra Catalunya, entre les preguntes dels pocs diputats que van habitualment a la comissió d’investigació del 155, on generalment assisteixen els grups independentistes i els comuns però no Cs, el PSC ni el PP.

Oliu ha estat el primer. Ha començat amb una breu introducció amb què ja volia deixar clar per on aniria: el trasllat de la seu social a Alacant ‘no va ser per raons polítiques sinó purament tècniques’. Segons el president del Banc Sabadell, la inquietud que ja hi havia entre els clients i els dipositants per una possible sortida de Catalunya de la Unió Europea des del setembre ‘va créixer de manera exponencial després de l’1-O’. L’endemà del referèndum i fins al dia 4, tots els indicadors es van posar en vermell. El dia 5, el banc va aplicar els plans de contingència que tenia preparats, amb la decisió del consell d’administració de traslladar la seu social. I la fuita de dipòsits? Ha assegurat que, durant la primera setmana d’octubre, es van retirar 4.600 milions de saldo. El 57% provenien de Catalunya i la resta, de l’estat espanyol. En canvi, segons Oliu, els fons del sector públic van augmentar finalment en 1.000 milions. ‘Les pèrdues no van venir del sector públic sinó del privat, de particulars que retiraven els seus diners’, ha dit.

Oliu no ha volgut donar informació dels moviments de dipòsits d’empreses públiques dependents del govern espanyol. I les xifres no sempre són clares. El president del Banc Sabadell ha fet públiques les quantitats de saldo total sense aprofundir-hi més, i ha negat així cap xantatge per part del govern espanyol ni de la monarquia, ni amb la retirada de dipòsits ni amb cap contacte que els empenyés a moure’s. ‘No vam rebre cap trucada ni pressió de ningú’, ha sentenciat.

També ha explicat que el dia 5 va anar a veure Oriol Junqueras per avançar-li què decidirien i després Carles Puigdemont, que va trucar a Carme Forcadell i al ministre Luis de Guindos. També va parlar amb el Banc d’Espanya i amb el Banc Central Europeu. Però en aquell moment ell no sabia, segons que ha assegurat, que el govern espanyol facilitaria l’endemà amb un decret d’urgència el trasllat de les seus socials. També La Caixa estava al cas de la decisió que prendria l’entitat des del dia abans, el dia 4. Per a Oliu, aquella mesura ‘era extraordinàriament difícil’ però calia donar estabilitat als dipositants i al sistema financer en vista d’una situació ‘real o imaginària’ però que era la percepció de la gent: el perill de quedar fora de la Unió Europea i despenjats del BCE.

‘No deixa de sorprendre’ns. No dic que no digui la veritat però no deixa de sorprendre’ns’, li ha respost el diputat d’ERC Jordi Orobitg. El diputat d’Esquerra ha constatat que Oliu negava tota l’operació del govern espanyol i la casa reial detallada pel diari Ara enmig de la guerra econòmica contra l’independentisme, i que també va recollir un informe del Col·legi d’Economistes de Catalunya, que va xifrar la retirada de dipòsits en 36.000 milions.

Gual, una estona més tard, ha respost igual: ‘No sé d’on ho han tret. No es correspon amb la realitat.’ I una de moltes preguntes, ‘si hi tornés a haver un referèndum d’autodeterminació, farien el mateix que van fer?’ –del diputat de la CUP–, Oliu l’ha resposta sense embuts: ‘Espero, senyor Riera, que no torni a passar.’ El Banc Sabadell, en qualsevol cas, no té previst de tornar a Catalunya perquè creu que les circumstàncies no ho afavoreixen. Gemma Geis, de JxCat, li ha fet un prec: ‘Si hi va haver motivacions tècniques per a marxar, no demani motivacions polítiques per a tornar.’ Després, el comiat amb els diputats ha estat cordial, amb somriures i agraïments inclosos.

Tampoc CaixaBank i la Fundació La Caixa tenen el retorn de la seu social a l’agenda. I Gual, com Oliu, també ha volgut marcar els seus límits de bon començament: ‘No sóc polític ni comentarista polític. No entraré en el 155 perquè no sóc jurista ni expert en dret constitucional.’ Fainé ha volgut destacar del dret i del revés el paper de la fundació, que inverteix cada any 215 milions en obra social a Catalunya. ‘Som tan catalans com ho érem abans o més’, ha sentenciat, després de relativitzar el canvi de seu social a Palma tenint en compte que La Caixa, des dels anys cinquanta, ho era ‘de Catalunya i de Balears’.

Gual no ha volgut sortir d’aquí: van canviar la seu a València per a protegir els accionistes i els inversors internacionals, els estalvis dels seus quinze milions de clients i els llocs de feina del banc. ‘La gent no sabia quina llei s’aplicaria i va tenir por. I quan la gent té por, la primera cosa que fa és retirar els diners del banc. La gent patia per si el banc no tindria accés al BCE’, ha insistit, en la mateixa línia que Oliu. La setmana del 2 d’octubre es van retirar 7.000 milions, i segons Gual havien d’actuar radicalment per a evitar que creixés exponencialment. ‘Els temes de confiança es maten ràpid o el problema es fa cada cop més gran. Els estalvis són sagrats, i has de prendre decisions difícils en moments difícils’, ha justificat Fainé.

El president de CaixaBank ha volgut negar rotundament que hi hagués una retirada de dipòsits públics espanyols. ‘La resposta és determinant: no. Van ser sortides de dipositants privats. Això ho dic clar i català’, ha etzibat. CaixaBank es va beneficiar del decret, que facilitava que el canvi de seu l’aprovés el consell d’administració i no la junta d’accionistes i, segons Gual, gràcies al canvi de seu i de la convocatòria d’eleccions la situació es va estabilitzar a final d’any. ‘En cap moment no vam rebre cap mena de pressió política’, ha reblat. I encara ha anat més enllà, desvinculant-se d’haver format part de ‘cap conxorxa’ o ‘estratagema’, tot i que ha reconegut que sí que van parlar amb el govern espanyol.

Tampoc no ha faltat la cordialitat en el comiat a Fainé i a Gual, que a estones feia que no amb el cap i somreia sorneguerament, com quan Geis li ha deixat anar que ‘l’independentisme, agradi més a alguns o menys, no deixarà d’existir’. Sembla que aquests dos bancs tampoc. No tan sols continuaran fent negoci sinó que, si tornés a venir un altre octubre, també ho tornarien a fer.