18.04.2020 - 21:50
La setmana passada apuntàvem la investigació que havia començat la CNMC pel fet que alguns bancs demanaven de fer-se una assegurança de vida si es volia accedir al crèdit especial de l’ICO. Sembla que això ja s’ha arreglat aquesta setmana. Però les coses no van bé. Tant Foment com Pimec i Cecot han fet notar amb contundència que les entitats mantenen els entrebancs d’una manera que fan endarrerir ‒o tallar‒ l’accés als diners que necessiten pimes i autònoms amb molta urgència per a fer front a les obligacions.
I em sembla molt greu, perquè la banca fa de les seves, en uns moments que a tots ens hi va molt. El Banc d’Espanya o l’ICO o el govern espanyol no hi tenen res a dir? Ara que ja han transcorregut uns quants dies i s’han atès moltes consultes de les empreses i autònoms amb relació a la manera de cobrir les necessitats de liquiditat i finançament, l’àrea d’assessorament financer de Cecot ha recollit els testimonis d’empreses que ajuden a projectar una part de la realitat de les operacions que ara tanquen. És precisament per les informacions que els fan arribar els associats que la patronal fa dues afirmacions contundents i molt preocupants.
La primera té a veure amb els tipus que apliquen. Segons que diuen, les entitats bancàries fan servir un ampli marge de tipus d’interès en aprovar els préstecs que pot estar entre l’1% i el 7%. ‘Més enllà d’entendre que vulguin determinar el risc que volen assumir, es fa incomprensible un diferencial de tipus tan gran quan, en tots els casos, hi ha la mateixa garantia de l’ICO’, afegeixen.
La segona em sembla encara més greu i absurda, perquè atempta contra el sentit comú. Així, la Cecot afirma que en molts casos se sol·licita a les pimes un aval ‘complementari’ pel valor del 100% de les operacions… quan un 80% ja l’avala l’estat espanyol. ‘Entenem ‒diuen a la patronal‒ que sol·licitar aquest 100% treu tot sentit, del punt de vista de l’empresa, als avals de l’ICO i a l’instrument de suport al teixit empresarial dissenyat pel govern. Se suposa que els avals públics són per a ajudar a les empreses…’ En vista d’aquesta situació, no és estrany que n’hi hagi moltes que es neguin a posar més garanties personals i l’alternativa que es presenta a aquestes empreses és la de paralitzar els pagaments, la qual cosa condueix, paradoxalment, a l’efecte contrari que de ben segur no es perseguia amb aquestes mesures.
Al seu torn, la Pimec alerta que aquestes situacions encareixen les condicions de pimes i autònoms, que pot venir acompanyada d’una reducció de les fonts de finançament. I mira al futur immediat. ‘Tenint present que la gran majoria d’empreses veuran disminuir fortament els resultats d’enguany, la previsible restricció creditícia del 2021 pot tenir un efecte demolidor per a moltes pimes i autònoms i, de retruc, per al sistema financer per l’augment de morositat’.
És per això que la patronal de les pimes recorda que el suport financer en forma de crèdit ha de ser una veritable injecció de liquiditat per a les empreses a un cost que realment reflecteixi l’aval que hi aporta l’estat espanyol. En aquest sentit, la patronal demana noves mesures per a fer arribar els diners en millors condicions a pimes i autònoms, de les quals destaco quatre: incrementar l’aval per a pimes i autònoms en un 90%, establir un tipus d’interès màxim de l’1,5, eliminar la possibilitat de renovar qualsevol altre crèdit gràcies a aquests avals i agilitzar l’abonament als comptes dels fons dels crèdits concedits.
Respecte d’aquestes peticions, val a dir que l’ICO no fa esment a cap referència explícita als tipus d’interès a què hagin de prestar els bancs. Els dóna barra lliure, però sorprèn el ventall de diferències que hi ha, quan l’aval és el mateix per a totes… Quant a la prohibició de renovar-ne que esmenta la Pimec, fa referència a una pràctica habitual en aquests casos. Es tracta que els bancs, amb les empreses en què tenen un cert risc, cancel·len la pòlissa actual i n’obren una de nova, amb l’aval… amb la qual cosa cobreixen el risc, però no hi afegeixen la liquiditat que cal al sistema. I quant a l’agilització del procés de concessió del crèdit, és un problema de solució difícil si no s’hi posen molt seriosament.
Una nota del Foment del Treball de dijous passat era molt explícita i crítica sobre aquest punt. Posava negre sobre blanc que la realitat en què ens trobem és que les entitats financeres mobilitzen els seus equips per poder avaluar i atorgar el vist-i-plau per a l’estudi i l’aprovació inicial de l’operació de finançament empresarial, que una vegada ja preparada per l’entitat financera, passa a l’ICO per a un primer control formal de documentació, al qual en segueix un de material ‒que es pot arribar a estendre vint dies, encara que la mitjana no hi arriba‒ per passar finalment a realitzar-ne l’aprovació definitiva, que és la que serveix ja de garantia per a l’entitat financera.
Per això Foment demanava a les autoritats econòmiques que disposin d’un sistema més àgil i adequat a aquesta situació excepcional, que requereix mesures excepcionals, i que proporcioni també els mitjans humans i materials que precisi l’ICO per a desenvolupar la seva vital tasca en la gran mesura excepcional definida pel president de govern espanyol com la mesura històrica de la política econòmica espanyola recent.
Tot plegat, continua essent un desori i els quartos no arriben al lloc adient. La banca sembla que no vulgui veure les necessitats urgents de les pimes i autònoms ni la gravetat de la situació en què ens trobem. I potser cal repetir-nos i recordar que tots vam acabar ajudant a rescatar el sistema financer ‒sense que ens ho demanessin‒ en uns moments crítics molt crítics per a les entitats. Semblaria just que paguessin ara amb la mateixa moneda i no amb més entrebancs…
