Els auxiliars d’infermeria de les presons també demanen més seguretat i millores laborals

ACN Barcelona – La mort d’una cuinera a la presó de Mas d’Enric, al Catllar (Tarragonès), a mans d’un reclús fa unes setmanes va fer esclatar davant l’opinió pública general una antiga reclamació dels funcionaris de presons: la millora de la seguretat. Els treballadors dels centres asseguren que en els últims anys el perfil dels presos ha canviat i això ha augmentat les agressions cap a ells. La reclamació l’han fet sobretot funcionaris de règim interior, educadors i treballadors del CIRE, com la cuinera. Però els sanitaris de les presons també pateixen agressions i demanen més seguretat. Un dels col·lectius sanitaris més afectats, segons diuen, són els tècnics en cures auxiliars d’infermeria (TCAI), que estan en contacte directe amb els reclusos.

Durant el 2023 es van viure 14 agressions a alguns dels 280 sanitaris dins de les presons catalanes, una d’elles de caràcter sexual. El sindicat CSIF demana la presència de funcionaris de vigilància quan passin consulta amb els interns i exigeix a l’Institut Català de la Salut, de qui depèn el personal sanitari de les presons, que defensi els seus treballadors de forma efectiva davant de qualsevol forma de violència i prengui les mesures necessàries per garantir la salut de tots els seus treballadors.

L’equip mèdic de Mas d’Enric va explicar pocs dies després del crim que no farà atenció mèdica programada als mòduls de la presó si no es garanteix la presència d’un funcionari a la porta del consultori mèdic. Els sanitaris han decidit adoptar la mesura per “l’escalada progressiva” d’agressions a les consultes mèdiques i per la manca de mitjans i de funcionaris de presons. A vegades, i a causa que no hi ha vigilants, altres presos “entren i surten” de la consulta “sense respectar la intimitat del seu company”, fins al punt que es poden ajuntar fins a tres pacients alhora a la sala, en situacions que a vegades són de tensió. Aquestes agressions i intimidacions no sempre es comptabilitzen perquè els sanitaris no eleven cap queixa. “Les greus i que s’han elevat, després no s’ha fet el que s’hauria de fer”, lamenten.

El sindicat Metges de Catalunya també ha donat suport al personal mèdic de Mas d’Enric en les seves reclamacions de més seguretat a les consultes. El sindicat ha assegurat que els metges penitenciaris estan “especialment exposats” a possibles situacions de violència per la seva proximitat física amb els reclusos en un espai “reduït i privat”.

Insults i agressions pel canvi de perfil dels presos

Els TCAI són majoritàriament dones i normalment en un número superior al d’infermeres o metges. Reparteixen la medicació als presos i estan presents en les visites dels interns a les consultes mèdiques dels centres penitenciaris. Això fa que tinguin molt de contacte amb els reclusos i fa augmentar el risc d’insults, vexacions o agressions.

La Verónica, delegada del sindicat IAC-CATAC, és una TCAI que abans treballava a una unitat d’urgències mèdiques i des de fa vuit anys ho fa a la presó de Quatre Camins, a la Roca del Vallès. Explica que quan ha de repartir la medicació a través d’una finestreta se sent més segura, però també pot rebre insults. El problema més greu és quan han d’anar d’un mòdul a un altre soles passant per passadissos, espais comuns, patis o tallers on els interns estan lliures i elles van carregades de pastilles.

A més, el perfil dels interns ha canviat els últims anys, ja que ara són més joves i d’origen estranger, procedents de cultures més masclistes que la catalana, com llatinoamericans i magrebins. Així, molts no accepten que una dona els doni ordres, i tampoc tenen tant de respecte pels professionals sanitaris com el tenien els presos de fa anys.

Per això, demana més plantilla tant de TCAI com de funcionaris de vigilància interior, perquè les puguin acompanyar en tot moment, tant a les consultes com en els trajectes per distribuir la medicació. Actualment, només les infermeres que porten la metadona van acompanyades. A Quatre Camins, per exemple, amb una capacitat de gairebé 1.600 presos, hi ha una quinzena de TCAI, una desena de metges i una dotzena d’infermeres. En la majoria de torns hi ha un metge, una infermera i quatre auxiliars.

Aquest augment de funcionaris d’interior també serviria perquè quan tenen un problema en un consultori i premen el polsador d’emergència els treballadors arribin més de pressa.

Una de les qüestions de seguretat que reclamen els sindicats penitenciaris és que es retorni a la medicació líquida en comptes de pastilles. Els sindicats diuen que les pastilles són més fàcils de dissimular i d’intercanviar entre presos. En canvi, el líquid seria més difícil d’ocultar. La Verónica hi està d’acord, però admet que la medicació líquida és més difícil de gestionar logísticament, perquè ocupa més espai i s’ha de preparar al moment.

De fet, reconeix que sovint sent que la seva feina és absurda, ja que els interns utilitzen els TCAI com a “camell”, perquè els subministren pastilles suposadament per a medicar-los que no s’acaben prenent i que revenen per al tràfic de drogues.

De fet, un dels principals causants de la inseguretat, segons ella, és el canvi en el perfil dels interns. Abans prenien drogues que els deterioraven el cos, però no pas la salut mental, però ara les drogues sintètiques que prenen els afecten més el comportament, cosa que dificulta la seva reinserció i la gestió diària dins dels centres.

Millorar els horaris

Una altra de les principals reivindicacions, a banda de la seguretat, és l’equiparació horària amb els seus col·legues sanitaris de les presons. Mentre que metges i infermeres fan la jornada ordinària i guàrdies de caps de setmana o festius a banda, als TCAI la seva jornada inclou els 365 dies de l’any, tot i que en festius i caps de setmana se’ls paga més. Tanmateix, això comporta que a 55 anys no puguin demanar exempció de les guàrdies, com sí que poden fer els altres sanitaris. La Verónica explica que els caps de setmana poden arribar a caminar uns deu quilòmetres, perquè han de passar per tots els mòduls, que tenen una gran extensió, i recorda que la mitjana d’edat dels TCAI és de 50 anys.

El dels TCAI és l’únic col·lectiu al qual se li fa crear una bossa d’hores en realitzar jornades de 6 hores i mitja amb l’objectiu que aquesta bossa d’hores sigui per a fer torns de 12 hores els dissabtes, diumenges i festius intersetmanals. Si bé existeix un complement econòmic, en realitzar dissabtes, diumenges i festius aquest complement econòmic està molt per sota del preu de mercat equiparable a altres serveis de la mateixa categoria. A més de crear aquesta borsa d’hores que es retornen a l’administració mitjançant la fórmula de dissabtes, diumenges i festius, es crea un excedent d’hores que per decisió unilateral de l’empresa no paga als tècnics en cures d’infermeria amb diners com a hores extres sinó que es retornen en dies.

També volen que se’ls inclogui en el complement d’exclusivitat de l’ICS com succeeix amb altres col·lectius, ja que la distribució horària i característiques d’aquesta mena de serveis assistencials impedeix treballar en cap altra feina.