12.10.2021 - 20:00
|
Actualització: 12.10.2021 - 23:37
Els treballadors per compte propi i les llars amb rendes més baixes han estat els col·lectius que han rebut un impacte més dur de la covid-19, cosa que ha fet créixer més la desigualtat social.
Un dels fets més preocupants de la pandèmia és que, a més dels estralls personals que ha fet, haurà afectat la societat en un dels punts més febles que mostra de fa anys. Es tracta de l’augment en la desigualtat entre les capes socials extremes. Segons un estudi recent del Banc Mundial, el període de covid-19 ha estat marcat per un empitjorament excepcional de les desigualtats al món. De fet, es diu que la pandèmia va empènyer més de cent milions de persones a la pobresa el 2020, de manera que reduí els avenços dels darrers vint-i-cinc anys. És un fet que el 2019 ja havia passat a Catalunya, segons dades de l’IDESCAT, i que durant el 2020 ha continuat augmentant. La diferència entre el 20% de ciutadans més rics i el 20% més pobres ha passat de ser 5,2 vegades el 2018 a 6 el 2020. Ara, amb aquesta dada, que és una mena d’instantània, no sabem quins són els col·lectius que han estat més perjudicats en aquest canvi i quins menys.
Sobre aquest aspecte, la Fundació CEMFI va publicar aquest estiu un article ben interessant, “Desigualtat i benestar psicològic en temps de covid-19: proves d’Espanya” (“Inequality and Psychological Well-being in Times of Covid-19: Evidence from Spain“), en què els autors, Mónica Martínez Bravo i Carlos Sanz, examinen per a tot l’estat espanyol com ha afectat diferents col·lectius la disminució d’ingressos a les llars, mitjançant la variació en la distribució de la renda. Parteixen de dues enquestes en línia, acurades i extenses, fetes el maig i el novembre del 2020. D’aquesta manera, tenen dos punts de referència (en realitat, tres, amb el nivell pre-pandèmia), en lloc d’una sola instantània com la que s’acaba d’esmentar.
Els autors expliquen que han aplegat una informació molt interessant sobre els d’ingressos i les condicions laborals de les persones. En particular, han demanat als enquestats sobre els ingressos mensuals disponibles –de qualsevol mena, salaris, ajuts, pensions…– individuals i de la llar, en el moment que feien cada enquesta, mitjançant la senyalització de trams d’ingressos pre-establerts. També han demanat com els han canviat aquests ingressos des del començament de la pandèmia. Per tant, han pogut rastrejar-ne l’evolució durant els pitjors moments de la crisi.
Crec que els autors han fet una tasca molt bona i finalment han sintetitzat la feina en un seguit de punts. A mi, particularment, el que més m’ha impressionat –no pas sorprès– és que les pèrdues més significatives d’ingressos hagin estat, durant aquest període, per als autònoms. Segons que expliquen, el maig del 2020 (entre dos mesos i tres després del començament de la pandèmia), el 40% dels autònoms de rendes més baixes havia perdut de mitjana el 46% dels ingressos. Això vol dir que molts havien perdut un percentatge molt més alt. I seria una explicació al fet contrastat que la majoria d’empreses que s’han perdut a Catalunya hagin estat molt petites i hagin tancat els mesos de març i abril de l’any passat. Tot i que el col·lectiu va recuperar disset punts d’aquesta caiguda fins al novembre del 2020, la magnitud de la reducció d’ingressos que es registrava el novembre encara era molt considerable.
Quant als treballadors assalariats, també van experimentar fortes pèrdues d’ingressos. El maig del 2020, els ingressos del 40% dels treballadors de rendes més baixes baixaven d’un 28%. És a dir, una pèrdua divuit punts percentuals menor que la dels autònoms.
Una de les causes cabdals de la pèrdua d’ingressos, evidentment, ha estat perdre la feina, passar a cobrar el subsidi per desocupació o acabar en un ERTO. Segons els autors, aquests indicadors de canvi en l’estat laboral poden explicar el 33% de la variació dels ingressos d’un treballador. A més, afegeixen que la incidència de la pèrdua de feina també va molt associada amb la xifra d’ingressos prèvia. Estimen que aquells qui pertanyen al col·lectiu del 20% més baix de rendes han tingut, almenys, el doble de probabilitats de perdre la feina o passar a un ERTO que no pas els treballadors amb ingressos més alts.
És clar, doncs, que els qui tenen rendes baixes són els altres grans perdedors de la pandèmia. En principi, a l’estudi es documenta un efecte important i negatiu sobre la renda familiar a l’estat espanyol, on, el maig del 2020, la llar mitjana havia perdut el 16% dels ingressos pre-pandèmics. I el novembre del 2020, aquesta llar mitjana només havia recuperat cinc punts de la caiguda.
Ara, la intensitat del xoc econòmic ha estat molt desigual. Tot i que les llars del 20% més ric van perdre el 6,8% dels ingressos el maig del 2020, la baixada dels ingressos del 20% més pobre va ser del 27%. També observen que hi va haver una recuperació substancial dels ingressos el novembre del 2020. De totes maneres, encara que la recuperació fos semblant en tots els trams d’ingressos, no va alterar l’ampliació de la desigualtat que la crisi ja havia produït.
Les enquestes també els han permès de fer una anàlisi per sexes i conclouen que els efectes negatius sobre la renda van ser més grans per a les dones que per als homes. Per tant, confirmem allò que s’havia dit en estudis anteriors que indicaven l’ampliació de l’escletxa entre sexes durant la crisi econòmica de la covid-19.
Finalment, han trobat disminucions –que titllen de moderades, en termes mitjans– en el benestar psicològic de la població, que són molt semblants en tots els trams de la distribució de la renda. Els cinc motius més freqüents que esmenten tots plegats són la incertesa sobre el futur, la reducció del contacte amb els éssers estimats, les preocupacions per la pèrdua d’ocupació, els problemes de salut i les dificultats en la conciliació de la feina i la cura dels fills.
No obstant això, tot i que la intensitat de la pèrdua de benestar emocional és força uniforme, les causes són molt diferents entre els trams de renda. Mentre els més benestants han estat més preocupats per la pèrdua de contacte amb els éssers estimats, als més pobres els angoixa la pèrdua d’ingressos i el risc de perdre la feina.
En definitiva, em sembla molt atractiu aquest estudi, com tots els que ens ajudin a explicar, d’una manera seriosa i una mica més enllà de la fredor de les xifres, quines han estat les conseqüències de la tragèdia més gran que ha viscut la humanitat en molts anys. I com més a prop nostre sigui l’anàlisi, més aclaridor, és clar.
