‘Els autogols per al futbol. Ara és l’hora dels escacs’

Avui era el dia esperat per molts independentistes. El president Mas havia convocat una cimera amb els partits i les entitats sobiranistes per mirar d’arribar un acord sobre la candidatura per al 27S. Als ‘Missatges Directes’ ja teníem ganes de deixar les especulacions a banda i entrar en el possibilisme: una cosa és allò que desitgem que passi, i l’altra és allò que suposem que passarà. Per aquest motiu, en el debat d’ahir, vam demanar als participants què creien que en sortiria, d’aquesta cimera, i si pensaven que per fi hi hauria l’acord definitiu. Poc ens imaginàvem uns i altres que, ben acabat el debat, la notícia seria l’ajornament de la trobada per —que sapiguem a l’hora d’escriure aquesta introducció— ‘motius d’agenda’ de la CUP.

Les intervencions dels nostres debataires, que a la força ignoraven el dit ajornament, tenien l’alè de qui fa els metres finals d’una cursa llarga i feixuga: la de les especulacions sobre llistes unitàries, transversals, polítiques, civils, amb el president, sense el president, i ja es trobaven en la situació de passar pantalla. La piulada que encapçala aquest text, de l’usuari @homaranya, justament defineix aquesta necessitat de deixar enrere els vicis passats per començar a pensar en clau estratègica. Mentre continuem esperant la resolució de la cimera posposada, l’Storify del debat d’ahir queda com el testimoni d’haver-la tingut a tocar: