15.03.2017 - 02:00
|
Actualització: 16.03.2017 - 17:55
No hi cabia ni una agulla. La sala Bohigas de l’Ateneu Barcelonès es va omplir completament ahir per veure el debat entre els tres candidats a la presidència de l’entitat. Les eleccions a la junta es faran demà i s’hi han presentat tres candidatures: la de Genís Roca, Ateneu 2021.cat; la de Jordi Casassas, Ateneu@; i la de Bernat Dedéu, Ordre i aventura. Tres perfils ben diferents per a una entitat històrica que havia estat el centre de la vida intel·lectual i cultural de Barcelona. Uns quatre mil socis decidiran qui menarà l’entitat els tres anys vinents i ahir els tres candidats van contraposar sengles propostes i maneres de fer.
El debat, moderat per la periodista Milagros Pérez Oliva, es va estructurar en tres grans àmbits: on som i on anem, de quins instruments cal disposar i la projecció social i la influència pública.
Articles polèmics
Tot va anar ordenadament i Pérez Oliva va tenir ben poca feina. Tan sols en un moment, quan ja feia una hora que el debat avançava, els tres candidats es van encarar d’una manera més directa i punyent. La raó? Els articles de Bernat Dedéu. Qui va obrir el foc va ser Genís Roca, el candidat renovador moderat. Roca va dir que l’entitat necessitava més bon finançament públic i privat. Però que els atacs de Dedéu a la batllessa Ada Colau i a determinats prohoms de la societat catalana li impediria d’aconseguir millores en les subvencions i els patrocinis.
Dedéu no va deixar passar l’envestida: ‘Em podeu dir quina hora és’, va demanar el candidat d’Ordre i aventura als assistents. Eren les vuit. ‘Fins ara no han sortit els meus articles. Sóc un escriptor lliure. Si sóc president, continuaré escrivint i dient el que penso. Quin és aquest país on els escriptors lliures han de donar més explicacions que aquells que els volen censurar?’ El xoc havia arribat.
Roca responia que defensava que Dedéu escrigués allò que volgués. Però insistia que, si Dedéu ha de ser el representant de quatre mil socis, seria bo un altre to. Segons Roca, aquests articles resten capacitat de diàleg amb les institucions amb qui s’ha de tractar des de la presidència de l’entitat. L’actual president de l’Ateneu, Jordi Casassas, s’afegia a continuació als atacs a Dedéu llegint un fragment d’un article dedicat al conseller Santi Vila, a qui qualificava d’impostor.
Heus ací la resposta de Dedéu: ‘No sóc mesell amb el poder i sóc dur. Volem una societat mesella? Quan es diu “la llibertat d’expressió és important però…”, ja no hi ha llibertat d’expressió. Si no podem dir allò que pensem per por de perdre les subvencions, aquest no és el meu Ateneu. Jo no vull ser esclau del poder.’ I així arrencava el primer aplaudiment del vespre.
Una operació de dos milions d’euros?
A banda els articles de Dedéu, l’altra qüestió polèmica del debat va ser l’operació immobiliària que proposa l’equip de Casassas. L’Ateneu s’ha fet petit per la quantitat d’activitats que hi ha i per les dimensions d’una biblioteca històrica i l’ús dels espais. La candidatura de Roca proposa de sortir més a l’exterior i créixer col·laborant en nous espais. La de Dedéu considera que s’ha d’aprofitar millor l’espai i racionalitzar-ne els usos. La del president sortint ha obert la porta a l’adquisició d’un edifici contigu que podria connectar-se amb el Palau Savassona (seu de l’Ateneu).
En el debat, Dedéu va sorprendre Casassas dient el preu d’aquest edifici –uns dos milions d’euros– quan encara no s’havia parlat mai d’aquest cost. Com es pagarà això? Com s’encara una inversió com aquesta amb el pressupost tan ajustat de l’entitat? Són preguntes que es feia Dedéu en veu alta davant l’auditori. Casassas, en el seu torn d’intervenció, es mostrava sorprès de la informació que tenia Dedéu, que l’havia acusat de ser poc transparent en aquest afer. Casassas deixava entendre que Dedéu tenia més informació que ell mateix sobre el preu d’aquest immoble. I negava que fos una decisió presa, perquè serien els socis els encarregats de prendre la decisió amb tota la informació a les mans.
Quatre-centes baixes
Un tercer punt de debat que preocupava els candidats, especialment els dos aspirants, fou el de les baixes de socis: unes quatre-centes anuals. Casassas recordava ràpidament que no era pas un decreixement, sinó d’un alt índex de rotació que, a més, no era exclusiu del seu mandat sinó que es produïa des d’abans de l’època Bohigas (2003-2011). El primer que posava l’alerta sobre la qüestió era Roca, que considerava la situació preocupant. Com que Casassas havia dit que la satisfacció dels socis era molt alta segons les enquestes fetes per l’entitat, Roca responia que potser s’hauria de preguntar als que marxen per què ho fan. Casassas deia que s’havia estudiat molt aquest fenomen, però que no hi havia manera d’entendre’n les raons.
El cas és que la xifra de socis es manté invariable pels volts dels quatre mil socis. I que les quatre-centes baixes són compensades per quatre-centes altes, segons la junta sortint. Però l’explicació no convencia ni Roca ni Dedéu, que denunciaven un cens de socis deficitari. De fet, va ser Casassas mateix qui va afirmar: ‘Que no pateixin els socis, el cens és un nyap, però cobrem les quotes de tothom.’
El procés
Per tancar el debat, els candidats van parlar de la projecció pública de l’entitat. Bernat Dedéu va dir que l’Ateneu havia de ser portaveu de l’excel·lència cultural i un lloc on es pogués dir tot. ‘Gestionarem aquest Ateneu com l’espai de referència de la capital d’un estat. Jo no vull que a l’Ateneu li passi com a Òmnium, que ja no és una entitat cultural sinó política. Si nosaltres guanyem, no es faran actes polítics. No volem que l’Ateneu sigui un altaveu dels partits.’
Per la seva banda, Genís Roca va dir que era cert que el procés i la política formaven part de l’actualitat i l’interès general. ‘No ens tanquem a parlar del procés i la política, però hem de parlar de cultura i de més coses. A la meva candidatura hi ha de tot, independentistes i no independentistes i gent que no sé si ho són.’
Finalment, Casassas va dir que l’Ateneu havia de poder col·laborar més intensament amb les altres entitats de la ciutat. El candidat de continuïtat va defensar que l’Ateneu havia sortit de les seves parets i havia connectat amb un clam de la societat, en referència al procés.
La qüestió del procés i la independència eren també inevitables. Durant la campanya s’ha parlat de l’excés d’actes dedicats al procés d’independència aquests últims anys. Casassas ho defensava dient que l’entitat era sensible al clam de la societat. Dedéu era el més recelós a aquesta classe d’activitat, bo i reconeixent el seu compromís amb la independència i la voluntat de donar suport al referèndum des de l’entitat. I Roca defensava que calia poder parlar de tot sense excessos ni decantaments.
Passi què passi, les eleccions del 2017 seran recordades a l’Ateneu com les d’un cert esclat mediàtic. La irrupció de l’equip de Dedéu en té bona part de culpa. Els socis de l’Ateneu tenen la paraula demà amb tres candidatures clarament diferents. El debat d’ahir ho va certificar.
Ací podeu veure el debat sencer:
