29.10.2016 - 02:00
Un equip d’arqueòlegs de tot l’Estat, dirigits per la Universitat de Barcelona i l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica (ICAC), han dut a terme una tercera campanya anual consecutiva d’excavacions al poblat ibèric del Coll del Moro de Gandesa on l’han passat van descobrir el trull de vi més antic de Catalunya, datat del segle III aC. Els treballs d’enguany, que han durat tres setmanes, han ratificat que el trull forma part d’un complex vinícola on hi ha grans estructures d’emmagatzematge, poc comuns per la seva forma d’absis en la època iber. Aquest ‘celler’ forma part d’una zona de manufactura industrial on també es confeccionava el tèxtil. Els arqueòlegs també han delimitat la que podria ser la zona d’habitatges en una tercera terrassa de l’assentament. Paral·lelament s’ha iniciat un estudi químic dels sediments per trobar residus de most o altres restes de l’activitat d’elaboració del vi.
Com ha explicat Carme Belarte, investigadora d’ICAC i codirectora de l’excavació al jaciment del Coll del Moro de Gandesa, la intervenció d’aquest any s’ha fet donant continuïtat’ a les troballes de l’any passat, entre les qual destaca el trull més antic de Catalunya. En concret, s’han excavat els recintes adossats al trull que ‘corroboren’ la existència d’unes instal·lacions dedicades a l’elaboració industrial de vi. Es tracta d’uns edificis amb planta d’absis, més propis d’elements de fortificació, però que podrien haver servit de protecció i d’emmagatzematge. ‘Tenien aquesta funció segurament perquè són molt fiscos, amb parets molt altes sense entrada de llum. És com una àrea de magatzem darrera les instal·lacions artesanals relacionades amb el vi’, ha detallat Belarte.
Com ja havien documentat treballs previs dels anys 90, segueixen apareixen vestigis de tallers tèxtils. En aquesta campanya, que ha durat de l’11 al 28 d’octubre, els arqueòlegs també han pogut delimitar una tercera terrassa amb habitacles que podrien tenir funcions diferents i que podrien pertànyer a la vida domèstica del jaciment, que encara es desconeix on estarien ubicats. Una altra de les novetats que ha destacat la investigadora és una mena de ‘carrer’ que s’ha pogut excavar entre els dos bastions on es treballa. ‘És un espai de circulació on hem documentat estructures de pedra que ens permetrien establir un sistema de tancaments, una espècie de porta per entrar i sortir, amb àrees empedrades com si fossin voreres. Els carrers són mal coneguts en els poblats ibèrics perquè no s’excaven i això ens permet entendre com funcionava l’estructura de l’assentament’, ha dit Belarte.
A més a més, s’ha iniciat una sèrie d’analítiques de química orgànica a les restes del trull i dels edifici annexes per veure si hi ha ‘residus’ de les activitats productives que s’hi duien a terme, com pot ser most. ‘Aquestes activitats poden quedar en forma d’olis o residus entre la banqueta o el trull i s’han pres mostres per a la possible certificació de diferents activitats als edificis annexos’, ha detallat Rafel Jornet, codirector de les excavacions. L’analítica la fa la Universitat de Barcelona (UB). ‘S’agafen part dels sediments que hi havia a sobre i entre les estructures per comparar els valors en futures les analítiques. Depèn de quin tipus de material hi havia a sobre de les estructures es pot seguir una traça i determinar si és de producció de vi o d’altres manufactures’, ha dit Jornet. El professor de la UB no descarta que es puguin conèixer els resultats d’aquí a un any.
En l’excavació s’ha torbat molt material arqueològic ceràmic, tenalles grosses per emmagatzematge, una sèrie d’elements de vaixella i alguna importació provinent de la península itàlica, un fet que certifica l’abandó i la destrucció general d’aquest jaciment de Gandesa als volts de l’any 200 aC.
L’alcalde de Gandesa, Carles Luz, davant la, rellevància de les troballes, ha demanat que el Departament de Cultura un finançament que garanteixi la continuïtat d’aquests treballs que només tenen tancat un acord per una quarta campanya d’excavacions. ‘Cal que la Generalitat contempli una dotació econòmica important perquè els treballs puguin continuar perquè la importància és evident. És cert que l’ICAC i la universitat fan bona feina però les limitacions són les que són’, ha defensat.
