Els arguments delirants de la jutgessa per a empresonar Jordi Sànchez i Jordi Cuixart

La interlocutòria de la jutgessa de l’Audiència espanyola Carmen Lamela en què decreta la presó incondicional contra Jordi Sànchez i Jordi Cuixart recull els motius que l’han duta a prendre la decisió de privar-los de llibertat, arran de les concentracions del 20 i el 21 de setembre de protesta per l’assalt de la Guàrdia Civil contra edificis de la Generalitat, els escorcolls i la detenció d’alts càrrecs del govern.

La jutgessa diu que els empresona provisionalment i sense fiança perquè són sospitosos d’haver comès el delicte de sedició. Perquè aquell dia, 20 de setembre, explica que van pretendre que negociaven amb la Guàrdia Civil, ‘incitant els aplegats a romandre en el lloc i impartint-los ordres de l’actuació que havien de fer en cada moment’.

També justifica la decisió perquè hi ha ‘risc de reiteració delictiva’, perquè ‘els investigats operen dins un grup organitzat de persones, duen a terme de manera contínua i reiterada activitats de col·laboració activa i necessària en relació amb l’actuació de persones, organitzacions i moviments adreçada a aconseguir fora de les vies legals la independència de Catalunya, en un procés que encara és actiu’. I afegeix que hi ha ‘l’alta probabilitat que tots ocultin, alterin o destrueixin proves’.

La jutgessa exposa que aquell dia no es va fer una crida a una manifestació pacífica, sinó a la protecció dels governants i les institucions. ‘Alguns manifestants van punxar rodes i van fer malbé diversos cotxes de la Guàrdia Civil. I alguns altres van impedir que els agents abandonessin els edificis després dels escorcolls. I que van seure a terra, a l’asfalt, davant els vehicles.’

Dels voluntaris de l’ANC, diu que van fer un cordó amb què van intimidar la Guàrdia Civil, per bé que en realitat van estar tot el dia mirant de controlar la concentració i evitant que hi hagués cap mena d’aldarull.

La interlocutòria diu que Sànchez i Cuixart es van erigir en interlocutors dels concentrats, ‘intentant negociar durant com a mínim cinc vegades amb les forces de seguretat’. I fins i tot arriba a dir que la negociació que van fer era per als seus interessos i no pas en benefici de la seguretat ciutadana.

Destaca que tots dos parlaven d’una mobilització permanent i de votar l’1-O. I que hi havia tanta gent que els agents i la comissió judicial no podien sortir.

Penalitza l’objectiu i la idea política: ‘La finalitat última d’aquestes mobilitzacions era aconseguir la celebració d’un referèndum i la proclamació d’una república catalana, independent d’Espanya, essent conscients que duien a terme una actuació al marge de les vies legals i impedien l’aplicació de l’ordenament jurídic en conjunt.’

Diu que aquella protesta ‘no va ser una protesta ciutadana aïllada, casual o convocada pacíficament en descord amb unes actuacions policíaques’. En canvi, eren ‘unes activitats emmarcades dins d’una estratègia complexa amb què des de feia temps col·laboraven Jordi Cuixart i Jordi Sànchez, en execució del full de ruta dissenyat per obtenir la independència de Catalunya’.

Els acusa d’haver utilitzat ‘les xarxes socials i grups de difusió’ per a la mobilització, i a la participació del referèndum. De fet, va més enllà dels dies 20 i 21 de setembre i diu que des d’aquestes mateixes xarxes s’animava la gent a romandre als col·legis el dia 1 d’octubre ‘i a presentar resistència a les actuacions policíaques’.

Heus ací el text de la interlocutòria elaborat per la jutgessa Carmen Lamela: