Els aplaudiments provocadors i crítics dels joves pagesos del Priorat 

A principi de novembre va aparèixer un misteriós missatge a les xarxes, que portava per títol “La pagesia jove del Priorat”, amb un text que començava dient: “Som a la recta final de l’any 2023 i la terra està eixuta. Fa mesos que no plou i si no ho fa aviat estarem amb l’aigua fins al coll. Al Priorat ja estem acostumats a la falta d’aigua, però si el futur sempre és incert ara sembla que cada cop ho serà més. […] Malgrat que a les últimes dècades el vi ens ha situat al mapa, malgrat que des de fa uns anys la vida rural torna a ser tema de debat i objecte de lloances, la comarca encara està en risc de despoblament.”

El text, publicat al bloc de l’associació Prioritat, explica que tot i que als pobles del Priorat hi manca gent, hi manquen joves i hi manquen pagesos joves que garanteixin la continuïtat, encara n’hi ha: “Doncs sí. Al Priorat encara hi ha gent jove que es dedica a la pagesia o que en un futur no molt llunyà vol fer-ho. Són pocs i estan repartits per la comarca, i són ben diferents els uns dels altres, perquè en una comarca plena de diversitat com la nostra no podia ser d’altra manera.”

El text també diu: “Són joves, però tenen les coses clares i són més tossuts que una mula de les que llaura costers empinats. Per això i per tot plegat ara volen donar la cara i començar a explicar qui són, què fan i què volen, i necessiten que tu dediquis dos minuts del teu temps a escoltar-los.”

Ahir aquests joves pagesos van fer una convocatòria pública per presentar un vídeo provocador i crític en què denuncien la situació en què es troben, critiquen tòpics repetits per molts consumidors, que per desconeixement o comoditat juguen en contra dels pagesos, i més entrebancs, alguns provinents de les administracions, que no els ajuden i no ajuden el context ambiental en general.

El podeu veure ací:

Aquests joves pagesos i ramaders aplaudeixen la paradoxa d’aquells consumidors que es gasten mil euros per comprar-se un mòbil, però que després troben cars els productes del petit pagès; aplaudeixen aquells que tan sols es recorden de l’ofici de pagès i ramader quan es declara un incendi i se’n lamenten; aplaudeixen aquells que gaudeixen del paisatge agrari, però no compren els productes de km 0, que és la manera de mantenir-lo; i fan un aplaudiment a aquells consumidors que tan sols compren pels ulls productes de consum de formes i colors perfectes, però que no tenen gust de res.

Aquests joves pagesos aplaudeixen amb sarcasme aquells que envien a estudiar els fills a ciutat i no els ensenyen a llaurar. I aplaudeixen com si fossin bufetades les administracions que fan veure que donen suport als pagesos, però a la pràctica tan sols els donen paperassa, entrebancs i despeses. I també hi ha un aplaudiment-castanyot per a aquells que col·loquen plaques solars en terres de conreu i deixen les terres ermes de decoració.

El vídeo també aplaudeix aquells qui diuen que no volen que es morin els pobles, però no donen accés a l’habitatge als joves que hi volen romandre. I també es recorden de l’espoli de l’aigua que hipoteca el futur de la pagesia de la comarca.

El vídeo aporta uns missatges molt clars i té una factura crítica i provocadora amb aquests aplaudiments. Però, al final, els joves ja no aplaudeixen sinó que reivindiquen i interpel·len directament: “No necessitem ni un aplaudiment ni un copet a l’esquena, sinó entendre que estimar-se la terra és valorar els joves pagesos.” I continuen: “Les lleis actuals, la indústria alimentària, les grans superfícies i els intermediaris no cuiden la terra. Amb els gestos quotidians, hàbits de consum i les causes que defenses dónes el teu vot al món que vols. I ara mateix qui necessita aquest vot som naltros, que som qui treballem les terres que tant dius que t’estimes.”

El vídeo acaba amb aquestes consignes: “Compra, pregunta, associa’t, recomana, manifesta’t, interessa’t, estima la terra de veritat.”

L’origen de la iniciativa i les accions a partir d’ara

Hem parlat amb Júlia Viejobueno (la Figuera, 1994). És una jove pagesa que va fer estudis literaris a la Universitat de Barcelona i que quan els va acabar va tornar al Priorat. Ara fa un parell d’anys va decidir que volia romandre a la comarca i guanyar-se la vida fent de pagesa al tros que ja cultiven els seus pares, on sobretot hi ha vinya i també oliveres i ametllers.

Viejobueno explica com van començar les primeres reunions de joves: “Arran de la iniciativa TerraTecaTraca, vam començar a fer unes trobades de joves pagesos i ramaders. Fa vora un any que ens anem reunint. Això va facilitar que ens coneguéssim i després posar en comú les problemàtiques, la situació en què estem i amb quines dificultats ens trobem. Perquè són problemes que patim de manera individual, però que són comuns, i sentir que no estàs sol és important.”

“Una particularitat és que els joves pagesos que formem part d’aquest grup som en situacions molt diverses. N’hi ha que ja fa anys que treballen, n’hi ha que comencen; uns que vénen de família pagesa, uns altres que no hi tenen cap vincle; n’hi ha que no tenen un projecte clar i encara no estan convençuts de dedicar-se a la pagesia.”

“A partir d’aquestes idees que van anar sortint a les reunions vam passar a trobar la forma del vídeo per estructurar-les i difondre-les. Hem fet un vídeo crític. Vam optar per començar posant l’accent en les problemàtiques. Són reivindicacions que surten de posar en comú els problemes i els reptes que tenim, i van encaminades a l’administració i al consumidor, al qual fem arribar unes reflexions sobre amb què es gasta els diners. Tractem qüestions com la de l’aigua, que és més concreta de la comarca, amb la problemàtica que patim de l’espoli de l’aigua del riu Siurana, però que amb la sequera actual també compartim amb uns altres territoris.”

El vídeo té una lectura en clau interior, també? Respon: “En clau interior volem explicar que som joves pagesos i que som del Priorat. Que hi som i volem viure a la comarca treballant les terres d’aquí. I ens dirigim al públic en general, però també a més gent jove que potser ara no forma part del grup inicial, però que potser més endavant s’hi voldrà afegir. Perquè la idea és anar afegint-hi més joves, que vegin que és una opció, aquesta de treballar la terra.”

I ara, què?

Aquesta primera acció que ha generat molta expectativa i algun malestar, té la voluntat de fer créixer el nombre de joves que s’hi vinculin, fer xarxa amb més entitats i pot passar que les administracions s’hi interessin i truquin a la porta. Què passarà a partir d’ara? Júlia Viejobueno i tot el col·lectiu resten una mica a l’expectativa: “El vídeo ens serveix per a visibilitzar-nos i reivindicar-nos. L’objectiu principal és que arribi al nombre més gran de persones possible i el que surti a partir d’aquí ja ens ho trobarem. I si l’administració es vol trobar amb nosaltres, doncs endavant. Ara per ara som un grup informal i obert. És un projecte incipient i el que ens interessa és anar creixent, anar fent xarxa, i veure com podem fer front als reptes que tenim. El vídeo es presentarà el Dia del Paisatge, que és el 16 de desembre, i esperem que d’aquí neixin accions noves. Ja s’ha parlat de fer algunes accions a les escoles i a l’institut, però de moment només és una possibilitat.”

Aquest grup de joves encara és incipient, però ja té el suport de diferents entitats. “No som només un grup de pagesos joves que cridem per lamentar-nos sinó que hi ha tot un comboi d’entitats i joves que ens ajudem”, constata Viejobueno. I és així, perquè ja tenen el suport del Centre Quim Soler, la Safranòria i l’empresa de disseny Mapiba. També hi col·labora el Consell Comarcal del Priorat, primer per mitjà del Banc de Terres i després amb l’Oficina Jove. I també s’hi han afegit la cooperativa la Bastida, CoopCamp, l’Ateneu Cooperatiu del Camp de Tarragona, l’associació Prioritat i el vídeo l’ha fet la productora audiovisual Lupini & Ratini.