Els ex-directors de la casa de la Generalitat a Perpinyà demanen la destitució del director actual

Ex-directors de la Casa de la Generalitat a Perpinyà han denunciat que les declaracions del director actual, Christopher Daniel Person, fan perillar la missió de la delegació i menystenen la catalanitat de Caalunya Nord. A més, n’han demanat la destitució.

Person, nomenat l’octubre, va dir al Parlament de Catalunya que el territori on residia no l’anomenava Catalunya Nord per “neutralitat institucional”, i que solament existien Pirineus Orientals per al departament i Occitània per a la regió. Així mateix, Person va arribar a dir que el català, a Catalunya Nord, s’havia “perdut” i que no es parlava.

Els ex-directors consideren que aquestes afirmacions contradiuen la raó de ser de la Casa, creada el 2003 per a fomentar la llengua i la cultura catalanes, enfortir la cooperació i mantenir els vincles entre catalans del nord i del sud. Recorden que, malgrat la separació política arran del Tractat dels Pirineus del 1659, els lligams culturals i socials s’han mantingut vius.

Consideren que l’actual responsable no té ni el coneixement del país ni el sentit de la diplomàcia per a exercir el càrrec, i demanen al president Salvador Illa que designi una nova persona que mantingui viu el projecte fundacional de la delegació. “Sota la disfressa d’una suposada ‘neutralitat institucional’, l’arrogància i la ignorància del Sr. Person malmeten la tasca acomplerta pels successius governs catalans des de la creació de la delegació a la Catalunya del Nord i posen en perill la credibilitat guanyada al llarg dels darrers vint anys i, per tant, la continuïtat de la institució”, diuen.

Els signants d’aquesta carta són Enric Pujol i Casademont, Jordi Fernández-Cuadrench, Joan Gaubí, Josep Puigbert i Punset i Alfons Quera i Carré.

Podeu llegir el comunicat sencer ací:

L’economista francès Jean Monet, considerat un dels pares d’Europa, deia que “les fronteres són les cicatrius de la Història”. La nostra cicatriu, la cicatriu dels catalans, té poc més de 360 anys. El 7 de novembre del 1659, el Tractat dels Pirineus entre Felip IV de Castella i Lluís XIV de França va posar fi a la Guerra dels Trenta Anys a canvi de l’annexió per part de la Corona francesa del Comtat del Rosselló, amb el Conflent i el Vallespir, i d’una part de la Cerdanya, amb el Capcir. Des d’aquest moment, el territori nord-est de Catalunya deixava d’estar sota l’autoritat secular de les Corts Catalanes, a qui la monarquia hispànica, contravenint les Constitucions de Catalunya, no havia consultat, ni tan sols notificat, l’acord amb França. Malgrat la separació politicoadministrativa, la frontera no ha aconseguit trencar les relacions socials, econòmiques i culturals entre els catalans de les dues bandes de la ratlla, durant els darrers segles.

A partir de l’1 de gener de 1986, els catalans del nord i els del sud ens vam retrobar al si de la Unió Europea. En aquest nou context, el 5 de setembre de 2003, el Govern de Catalunya va inaugurar la Casa de la Generalitat de Catalunya a Perpinyà, la seva oficina de representació a la Catalunya del Nord. Des de la seva fundació, de la mà de la desapareguda Maryse Olivé, primera directora, les principals missions de la Casa de la Generalitat a Perpinyà són la dinamització de les relacions institucionals amb la Catalunya del Nord, la promoció de l’ús social de la llengua catalana al territori nord-català i el desenvolupament de la cooperació transfronterera en tots els àmbits, per la qual cosa acompanya les iniciatives de caire transfronterer de les institucions, les empreses, les entitats i, en definitiva, de la ciutadania d’un costat i altre de la ratlla, amb un especial interès per enfortir els lligams entre l’anomenat “Espai Català Transfronterer”, que abraça les comarques nord-catalanes i les gironines.

Gràcies a les complicitats establertes amb el teixit institucional, socioeconòmic i cultural local, la Casa de la Generalitat a Perpinyà ha sabut guanyar-se el respecte, l’afecte i la confiança de la societat nord-catalana, en els seus més de vint anys d’existència.

Les polèmiques que s’han succeït a la Casa de la Generalitat a Perpinyà des del nomenament del nou director, Christopher Daniel Person, el passat mes d’octubre, i les explicacions donades per aquest en la seva compareixença en la Comissió d’Afers Institucionals del Parlament, el proppassat dijous 20 de març, negant-se, per exemple, a utilitzar el terme “Catalunya del Nord”, plenament arrelat al territori i correntment usat per les institucions nord-catalanes, o afirmant que “la llengua catalana no es parla” en les comarques nord-catalanes, han generat una gran indignació i rebuig entre representants polítics i socials al nord i al sud de Catalunya. No només contravenen la política i les missions fundacionals de la Casa de la Generalitat a Perpinyà, la raó mateixa per la qual va ser creada aquesta delegació, sinó que també suposen un greu menyspreu als catalans del Nord i del Sud. Sota la disfressa d’una suposada “neutralitat institucional”, l’arrogància i la ignorància del Sr. Person malmeten la tasca acomplerta pels successius governs catalans des de la creació de la delegació a la Catalunya del Nord i posen en perill la credibilitat guanyada al llarg dels darrers vint anys i, per tant, la continuïtat de la institució.

Per tot això, els sotasignats, com antics directors de la Casa de la Generalitat de Catalunya a Perpinyà, demanem al President de la Generalitat, Molt Honorable Sr. Salvador Illa, que la delegació a la Catalunya del Nord continuï desenvolupant les missions per a les quals va ser fundada: la promoció de la llengua i la cultura catalanes i l’enfortiment de les relacions entre nord i sud-catalans, a través del sentiment de catalanitat que ens agermana, i que posi al capdavant de l’equip de professionals que hi treballen una persona que reuneixi els coneixements del país i el sentit de la diplomàcia imprescindibles per a dur a terme amb eficiència aquesta tasca, capacitats de les quals l’actual director, en els pocs mesos que porta en el càrrec, ha demostrat a bastament estar mancat.