En perill els àngels músics de la catedral de València per desídia en el manteniment

Els àngels músics de l’absis de la capella de l’altar major de la catedral de València sofreixen un procés de deteriorament que podria ser irreversible. Fa prop d’un any que la Societat Valenciana d’Història de l’Art va fer un crit d’alarma sobre l’estat d’aquestes pintures del segle XV, que són bé d’interès cultural (BIC) i encara no s’hi ha fet cap actuació per a protegir-les.

Les pintures murals són el gran atractiu de les visites a la catedral. Encara que se sabia que existien, van ser descobertes l’any 2004 durant una reforma de la capella major. La restauració dels àngels va durar tres anys i l’any 2007 es van presentar públicament amb gran pompa.

Ara les taques d’humitat i els regalims blanquinosos de sal es perceben a ull nu. Qualsevol qui paga els vuit euros d’entrada per a visitar la catedral i el museu s’adona que l’estat dels àngels no és el mateix que el de les fotografies amb què se’n fa publicitat al web de la catedral.

Joan Gavara, historiador de l’art, és una de les persones que en documenta i en denuncia el desgast i explica que les pintures són molt inestables i que es troben en perill greu: ‘Són plenes d’humitat i de sals, que a poc a poc es van menjant la pintura, que es desfà com si fos pols i cau a terra. Hi ha zones que són irreversibles.’ Segons Gavara, la situació ha empitjorat des que van fer la denúncia i ara tem que la pluja de la tardor continue danyant les pintures.

Un informe elaborat pels tècnics de la Direcció General de Cultura i Patrimoni també ho certifica.

Un encàrrec de Roderic de Borja

Abans de ser el papa Alexandre VI, Roderic de Borja vivia a Roma però era bisbe de València. En un viatge per a visitar la seua catedral es va fer acompanyar d’una cort de pintors i decoradors perquè adequassen la seu als nous gusts. El pintor napolità Francesco Pagano i el llombard Paolo de San Leocadio van signar el contracte per a decorar l’absis i els panys de paret fins a terra el 26 de juliol de 1472. El document es conserva a l’arxiu històric de la catedral.

La data no és baldera perquè la troballa d’aquests àngels ha fet reescriure una part de la historiografia de l’art: el Quattrocento, el renaixement italià va entrar a la península Ibèrica per la catedral de València.

‘Són cabdals. A la catedral de València es fa el mateix que es feia a Itàlia en aquell moment, i això té una importància historiogràfica de primera magnitud. A més, són un exemple fantàstic de la València del segle XV’, explica Gavara.

Dos segles més tard, el canvi de modes i la mala fama adquirida pel papa Borja van empènyer l’arquebisbe Luis Alonso de los Cameros a fer-ne desaparèixer qualsevol vestigi. Per això va fer cobrir els àngels i la resta de pintures amb una nova volta, vuitanta centímetres més avall, ja al gust barroc que dominava l’època.

Els àngels, amb els cabells enrinxolats, els plecs a les vestes i les arpes a punt de sonar, van ser encapsulats, protegits dins una mena de cambra que els va permetre de sobreviure més de cinc segles, fins que es va abordar la reforma de la catedral. Ara, tretze anys després de la descoberta perillen d’esvair-se.

Les causes del deteriorament

Sobre quines podrien ser les causes d’una degradació tan ràpida dels frescs, l’historiador Joan Gavara apunta a les obres de reforma de la catedral: ‘Han anat llevant cobertes perquè han volgut recuperar les terrasses gòtiques. En els anys seixanta del segle passat van llevar les vessants de les teulades, però les de la capella major no les llevaren, sinó que ho han fet ara molt més recentment, després de la restauració dels àngels. Això ha fet que s’hagen quedat les terrasses planes i s’hi acumule l’aigua. Si la impermeabilització no està ben feta, l’aigua es filtra.’

José Verdeguer, canonge responsable i conservador dels béns artístics de la seu des de gener d’enguany, diu que no comparteix aquesta opinió: ‘El problema és antic. Quan es van descobrir els àngels ja existia i per això es van posar uns detectors. L’Institut Valencià de Conservació i Restauració ens ha de donar un informe. De tota manera, no creiem que les humitats siguen degudes al fet que es va llevar la teulada, però ho han de dir els tècnics.’ El canonge afegeix que tècnics de la Universitat Politècnica de València també fan estudis i mesuraments.

Pel que fa al ràpid desgast de les pintures murals en comparació amb els segles que han perdurat des de la seua creació, Verdeguer considera que disset anys són molts. ‘Quan es van descobrir, els àngels ja tenien problemes, ja estan repintats, la zona no és verge’, afegeix.

Segons la Direcció General de Patrimoni, l’informe del qual parla Verdeguer ja està en mans de l’arquitecte del bisbat des del 13 de març. Un mes més tard, Patrimoni va autoritzar les anàlisis, els assajos, les proves i els sondatges que segons els tècnics s’havien de fer.

Sense afirmar-ho amb rotunditat, en l’informe s’apunta la possibilitat que l’origen de les humitats siga l’estancament d’aigües sobre la cúpula desprotegida i demana que s’estudie el comportament d’alguns elements com ara els embornals i la coberta.

El bisbat i l’administració es passen la pilota

A la catedral hi ha un organisme que s’anomena ‘Consell de fàbrica’ que té com a missió vetlar pel bon estat de conservació dels béns que s’hi custodien.

Verdeguer ha explicat a VilaWeb que certament tenen els permisos de la Generalitat, però no ha passat encara pel capítol i com que el pressupost serà superior a 100.000 euros també serà imprescindible que ho aprove el consell diocesà d’economia.

El consell dels canonges es reuneix el primer i el tercer dissabtes de cada mes. El proper serà el dia 3 d’octubre i, segons Verdeguer, el tema estarà en l’ordre del dia.

El que no tenen tampoc, perquè no l’han demanada, és la llicència municipal  d’obres per a fer les anàlisis.

Des de la Direcció General de Cultura i Patrimoni insisteixen que la Catedral té el projecte aprovat i que ha de complir el que diu la llei valenciana de patrimoni cultural sobre els BIC. Això inclou pagar totes les despeses necessàries. Segons el canonge encarregat, encara no disposen d’un pressupost tot i que intueix que serà exagerat i afegeix una petició: ‘Això ho hauria de pagar l’administració perquè estem parlant d’una obra d’importància mundial i l’administració té una funció de vetlar perquè tot estiga correcte, però en algunes ocasions, alguna cosa més que vetlar hauria de fer. Però, naturalment, si no ho paguen ells, la catedral ho pagarà, encara que ara estem malament de diners.’

Paper tissú per a tapar esquerdes al museu

Després de veure com els àngels de la capella major es degraden a causa de la humitat, els visitants del museu de la catedral s’enduen una altra sorpresa en veure algunes obres, la majoria taules, retaules i escultures en fusta, amb una mena de tires d’esparadrap que les esguita ací i allà.

No és esparadrap, és paper tissú o paper japó, que en restauració s’utilitza per a protegir la pintura sobre taula quan la fusta té algun clivell o una esquerda. Es fa això perquè la pintura no s’acabe d’envolar i com a pas previ a la restauració de l’obra.

Entre les obres més destacades que es troben en aquestes condicions hi ha tres taules del segle XVI del Mestre d’Alzira: ‘Sant Vicent Ferrer’, ‘Sant Vicent màrtir’ i ‘Els improperis’.

L’expert Joan Gavara explica que les taules de fusta són éssers vius i que l’excés o la falta d’humitat els provoca moviments. Els canvis de temperatura també els afecten, però menys. ‘Les esquerdes s’han fet perquè la climatització del museu no és l’adequada. El manteniment d’aquests elements és molt difícil i s’ha de tenir un control i una vigilància exquisida.’

José Verdeguer es justifica dient que totes les taules de fusta de tots els museus acaben obrint-se. ‘Les taules es mantenen periòdicament. Quan alguna s’obri, es tapa. Ara acabem de restaurar-ne dues, la de Santa Maria Magdalena  i la de l’Anunciació. Les he canviades de lloc per veure si patien menys’, puntualitza.

Verdeguer recorda que va prendre possessió del càrrec el 24 de gener i que  l’endemà mateix ja s’havia interessat pel tema de la climatització del museu, que ja ha passat pel consell de canonges. Ha afegit que, tot i la pandèmia, ja s’hi han fet algunes reformes.