09.02.2021 - 21:50
|
Actualització: 09.02.2021 - 23:09
Entre els partits que es presenten a les eleccions del 14 de febrer, més enllà dels que ja tenen representació parlamentària, n’hi ha uns quants que es reivindiquen com a independentistes i que no participen en els debats electorals televisats. Són les candidatures de Primàries Catalunya, el Moviment Corrent Roig, Suport Civil Català (SCAT), el Front Nacional de Catalunya (FNC) i també el Partit Nacionalista Català (PNC), una escissió de CDC que aspira a aglutinar vot independentista.
Aquests partits topen amb una dificultat a l’hora d’explicar la seva proposta. Com que són partits nous, no se sap quants vots han acumulat en cap elecció, i els mitjans de comunicació públics no estan obligats a donar-los veu ni als debats ni als informatius. La Junta Electoral obliga els mitjans a cobrir tots “els grups polítics significatius” i això inclou els que ja tenen representació al Parlament Catalunya i també els que han aconseguit més del 5% dels vots en eleccions recents al Principat. És el cas de Vox, per exemple, que va aconseguir un 6,3% dels vots a Catalunya a les darreres eleccions espanyoles. És per això que aquests partits fan campanya sobretot a les xarxes socials i depenen molt del boca a orella a l’hora de fer arribar els seus missatges.
Els sondatges publicats fins ara no donen representació parlamentària a cap d’aquests partits; la majoria ni tan sols al PDECat, però sí que sumaran en el bloc independentista a l’hora de fer decantar la balança. Els vots d’aquestes candidatures noves podran afegir-se als que rebin JxCat, ERC, la CUP i el PDECat i comptaran a l’hora de saber si l’independentisme supera el 50% dels vots. Si a hores d’ara els sondatges donen entre el 48% i el 49% dels vots a la suma d’aquests quatre partits, els vots que acumulin aquestes candidatures poden ser determinants, perquè pot ser que se superi el 50% per poques dècimes. L’única excepció és el PNC, que manté una posició ambigua en el debat nacional.
Segurament, entre aquestes candidatures la més coneguda és Primàries Catalunya. És la continuació del moviment que es va presentar a les eleccions municipals de Barcelona l’any 2019 impulsat per Jordi Graupera i que va comptar amb el suport logístic de l’ANC i de Demòcrates de Catalunya. El principal punt del seu programa és la defensa de la independència “sense excuses”. Consideren que el resultat del referèndum del 2017 “és la base legitimadora per a la constitució i el desplegament d’un estat català independent en forma de República”. Té un discurs molt crític amb els partits polítics que han dirigit el procés i els seus dirigents.
Un altre tret que distingeix Primàries Catalunya de la resta és la defensa de la democràcia directa. A l’hora de formar les llistes van organitzar un procés de primàries obert a tothom i també han decidit els continguts del programa electoral amb un procés participatiu. Fins i tot fan una crida perquè tothom continuï fent propostes d’actuacions més enllà de la jornada electoral.
Encara no han decidit si elegiran un candidat a president, però de moment la cara més visible és Laura Ormella, la cap de llista a la circumscripció de Barcelona. Ormella diu que molta gent els demana per què no surten als mitjans de comunicació i es queixa que sí que hi surtin candidatures que apareixen “en uns sondejos manipulats pels mateixos partits”. El grup és molt actiu a les xarxes socials, però lamenta que la covid no li permet de tenir més presència al carrer per fer-se conèixer. El desembre passat, dos portaveus de Primàries Catalunya, Carolina Frías i Mario Soria, van participar en un debat amb els lectors de VilaWeb on van explicar el seu projecte.
Entre les candidatures que es presenten per primera volta també hi ha el Partit Nacionalista Català (PNC), la primera escissió de Convergència, format per sectors crítics amb l’enfocament tant del PDECat com de JxCat. La candidatura l’encapçala l’ex-portaveu de Convergència i ex-coordinadora del PDECat, Marta Pascal.
En una entrevista a VilaWeb quan el partit va arrencar, Pascal va explicar que renunciaven a la unilateralitat i aspiraven a incloure no independentistes que creguessin en un referèndum acordat. L’anunci electoral de Pascal ha estat molt comentat: s’hi veu com es talla els cabells per demanar als ciutadans “que no els faci por canviar”. El missatge principal de la campanya és “Atreveix-te”.
Els votants a la circumscripció de Tarragona podran votar Moviment Corrent Roig, la llista que té de número dos Roger Español, lesionat per la policia espanyola durant el referèndum del 2017. És l’única llista que ha reeixit del projecte d’una candidatura que volia posar la repressió contra activistes al centre del debat polític i que s’havia d’anomenar ARA (Assemblea de Represaliades i Activistes), impulsada per activistes com ara Tamara Carrasco, Sergi dels 9 de Lledoners, Jordi Pesarrodona i Alexis Codina. Finalment, a causa de dificultats burocràtiques, només es presenten a Tarragona i la cap de llista és Elisabeth Martín Plana, encausada per una acció de protesta a la presó del Mas d’Enric.
A la circumscripció de Lleida es presenta Suport Civil Català (SCAT), una llista que encapçala Ramon Carner i que cerca sobretot el vot dels treballadors autònoms.
A tot el Principat també es presenta el Front Nacional de Catalunya (FNC). La llista de Barcelona l’encapçala l’empresari i president del Centre Català de Negocis Albert Pont, autor de llibres com ara Interès d’Estat.
