07.11.2016 - 22:00
|
Actualització: 07.11.2016 - 22:42
Els Estats Units han estat històricament un país bipartidista, polaritzat entre els demòcrates i els republicans. Però en aquestes eleccions molts demòcrates confessen que votaran Clinton amb el nas tapat, per evitar que Trump sigui elegit. I a l’altra banda igual: molts republicans són contraris a Trump, però es resignaran a votar-lo per evitar quatre anys de govern de Clinton. Donald Trump i Hillary Clinton són, doncs, els candidats menys populars des de fa dècades. I això ha causat un grau d’insatisfacció molt alt i ha fet que molta gent cerqués una tercera alternativa a presidir el país.
Hillary Clinton no és pas l’única dona candidata a la presidència dels Estats Units. I Donald Trump tampoc no és l’únic conservador que vol recuperar la Casa Blanca. En total, hi ha una desena de candidats que es presenten a substituir Obama. Cap no té matemàticament la força necessària per a arribar a la presidència dels Estats Units, però poden arribar a ser clau per a entendre els resultats de les eleccions d’avui.
No seria la primera vegada que un tercer en discòrdia influeix decisivament en els resultats. L’any 2000 Al Gore va perdre la presidència dels Estats Units per un grapat de vots. Ralph Nader, candidat del Partit Verd, va aconseguir uns vots clau en estats com ara Florida que haurien donat la presidència Al Gore i no pas a George Bush fill.
Gary Johnson, candidat del Partit Llibertari
El que té més probabilitat de quedar tercer en aquestes eleccions és Gary Johson, un empresari de 63 anys que ja va ser governador de l’estat de Nou Mèxic del 1995 al 2003 pels republicans. Va estar vinculat amb aquell partit fins el 2012, quan es va presentar per primera vegada pel Partit Llibertari, que forma part d’un corrent que defensa les arrels de l’individualisme originari dels Estats Units.
Ha basat la campanya a defensar una disminució del pressupost de l’exèrcit i a demanar que s’eviti qualsevol guerra a l’estranger. Alhora, reclama que es redueixin els imposts i vol que disminueixi el personal de la Casa Blanca. És l’únic candidat que defensa obertament la legalització de la marihuana.
Ja es va presentar a la presidència pel Partit Llibertari el 2012, quan aconseguí 1,27 milions de vots, el 0,99%. Aquesta setmana, el seu vice-president, Bill Weld, va dit que l’objectiu realista dels llibertaris en les eleccions d’avui seria el 5% del vot popular. Un resultat molt inferior al que s’havien proposat a principi de campanya, quan Johnson deia que volia arribar a tenir el 15% d’intenció de vot durant els sondatges previs, per tal de poder participar en els debats televisats entre els candidats a la presidència dels Estats Units. D’aquesta manera volia fer-se molt més visible per aconseguir un bon resultat. Johson va arribar al voltant del 10% en intenció de vot, però l’últim més ha caigut fins al 4%.
Malgrat tot, ha pogut ocupar pàgines de diaris. Sobretot, després de cometre uns dels errors més sonats de la campanya, que fou preguntar ‘que és Alep?’ quan un presentador de la televisió li va demanar sobre el conflicte d’aquesta ciutat siriana.
Jill Stein, la candidata pel Partit Verd
Jill Stein pretén convertir-se en la primera presidenta de la història dels Estats Units. Ja ho va intentar el 2012, quan fou la dona més votada fins llavors: va obtenir 469.000 vots, un 0,36% del total. Aquesta metgessa i professora de Harvard té seixanta-sis anys i ja s’havia presentat, prèviament, dues vegades a governadora de Massachusetts.
Defensa una economia basada en la comunitat, el feminisme, la democràcia participativa, la justícia social i el respecte a la diversitat. Entre les seves propostes, es destaca la lluita contra el canvi climàtic, amb la creació de llocs de feina relacionats amb l’energia renovable i un programa que pretén que abans del 2030 es faci servir un 100% d’energia renovable. També ha presentat una proposta alternativa als imposts, que els experts han considerat impossible, un fet que l’ha desacreditada davant l’electorat.
Molts americans la van conèixer quan Bernie Sanders va perdre la nominació del Partit Demòcrata contra Clinton. En aquell moment Stein fou presentada com la candidata viable a representar els ideals progressistes compartits amb Sanders. El seu lema de campanya ha estat: ‘No hi pot haver una revolució sense un partit polític revolucionari.’ Aquestes últimes setmanes ha rebut el suport d’actors com ara Susan Sarandon i Viggo Mortensen. Té l’objectiu d’arribar al 5% dels vots, però segons les enquestes no pot pretendre ultrapassar el 2%.
Més candidats
Els altres aspirants són considerats anecdòtics. Al contrari que els dos primers, els que us enumerem a continuació no es presenten a tots els estats del país. Evan McMullin és el que ha tingut més notorietat. Era director de Polítiques per la Conferència Republicana a la Cambra de Representants fins que es va decidir a presentar-se a aquestes eleccions. És candidat independent amb el nom de ‘Better for America’, per bé que hom el vincula amb el moviment contrari a Trump sorgit dins el Partit Republicà. També hi ha hagut noms com ara Gloria Estela La Riva, una hispana líder del Partit Socialista i d’Alliberament, o Roque De La Fuente, un empresari que es presenta com a candidat del Partit de la Reforma dels Estats Units. Hi ha candidats més excèntrics, com Joe Maldonado, que es fa dir Joe Exotic i va començar la campanya amb vídeos en què es declarava homosexual, extremadament pobre i amant dels animals.
