11.10.2018 - 22:00
‘Aquí Lince Uno, Lince Uno per als companys Reno i companyia… eh… per l’altre mitjà si hi ha res més.’ Els agents de la policia espanyola que van actuar a Girona durant l’1-O van fer servir canals de comunicació fora de control. VilaWeb ha tingut accés als enregistraments de la policia, on es constata que es van intercanviar algunes instruccions, informacions o ordres ‘per l’altre mitjà’ i no pas per l’oficial, tal com també va passar a Barcelona i ja va publicar La Jornada. En alguns casos fins i tot deixen clar que fan servir WhatsApp per a parlar entre ells sobre qüestions del dispositiu.
La policia espanyola ha lliurat les comunicacions de l’1-O per ordre de la jutgessa titular del jutjat d’instrucció número 2 de Girona, que investiga les càrregues a la ciutat i a dos municipis més del Gironès, Sant Julià de Ramis i Aiguaviva. El cos ha aportat milers d’arxius d’àudio, però sense haver identificat els col·legis als quals corresponen. No ha revelat qui són els integrants cada equip de l’operatiu, tot i que la jutgessa ho ha exigit. En bona part, els àudios són converses inconnexes o retallades.
VilaWeb ha pogut relacionar-ne alguns amb el CEIP Verd i la biblioteca Ernest Lluch. El primer és el col·legi de les filles del president Carles Puigdemont i l’actuació de la policia ha rebut més de vuitanta denúncies. Quant a l’Ernest Lluch, n’hi ha una quinzena de presentades i és en aquest lloc on es dos membres de l’operatiu tenen aquesta conversa:
—Íbero Díez, aquí Camel Veinte.
—Íbero Díez.
—Íbero, contactem per un altre mitjà. Us truco.
En un altre àudio, un agent diu que prova d’entrar a un col·legi. ‘Anem entrant, anem arribant’, diu. Però després indica al comandament que ja li trucarà ‘per l’altre mitjà’ perquè ‘això està… Aquí hi ha molta gent’. L’agent no diu res més i alguns altres membres de l’operatiu continuen parlant.
En un tercer enregistrament, els policies detallen que es comuniquen per l’aplicació de missatgeria Whatsapp. La conversa és la següent:
—Heu vist el Whatsapp?
—Sí, afirmatiu. Anem de camí i ens ho mirem.
—Endavant i avall.
—Afirmatiu.
—Camel trenta-quatre i trenta-set, aquí trenta.
—Trenta-quatre.
—Trenta-set.
—[Inintel·ligible]
L’endemà del referèndum ja es va constatar que la policia espanyola feia servir telèfons mòbils per a comunicar-se. La Televisió de Girona va publicar el contingut de la càmera GoPro d’un agent que es va perdre durant la càrrega al CEIP Verd. En el vídeo es veu com una altra es comunica per mòbil amb un comandament abans d’actuar. ‘Les instruccions, quines són? Entrar-hi com sigui o què?’, pregunta.
Voluntaris pel Dret de Defensa de Girona, que porta la defensa dels dos-cents querellants per delictes de lesions i tortures, han presentat un escrit al jutjat perquè la policia espanyola aporti també les comunicacions dels canals alternatius. La jutgessa encara no s’hi ha pronunciat. De moment, els Mossos d’Esquadra s’han encarregat de tota la informació dels àudios aportats fins ara.
Entrebancs en la investigació
Tot i que han estat identificats una dotzena d’agents gràcies a les imatges de les càrregues, la jutgessa no vol encausar cap policia ni citar-ne cap a declarar fins que no tingui tota la transcripció de les comunicacions. Les defenses han denunciat unes quantes vegades els entrebancs en la instrucció i la manca de col·laboració dels cossos policíacs, especialment la Guàrdia Civil. Els seus agents van actuar sense els números identificatius a Aiguaviva i a Sant Julià de Ramis.
El febrer, durant la declaració dels denunciants, molts es van queixar de l’hostilitat de la magistrada i la fiscalia. Les preguntes es focalitzaven, sobretot, a culpar les víctimes de les agressions: Els demanaven què feien als col·legis barrant el pas als antiavalots quan sabien que el ‘referèndum era il·legal.’
Amnistia Internacional, en un comunicat recent, ha denunciat que, un any després de l’1-O, la fiscalia continua sense ‘haver assumit el rol actiu que li correspon en la investigació’. D’una altra banda, també insta el Ministeri de l’Interior espanyol a obrir investigacions internes sobre els assalts per determinar responsabilitats institucionals.
