15.11.2022 - 21:40
|
Actualització: 16.11.2022 - 13:12
La festa mundialista ja recorre els carrers de Doha. Aquest, si més no, és el missatge que vol transmetre el compte oficial de Twitter de la Copa del Món de Catar, que aquests darrers dies ha publicat un seguit de vídeos en què apareixen grups reduïts d’afeccionats animant les respectives seleccions per la capital del país.
¡La fiesta mundialista ya está recorriendo las calles de Doha! 🥳#Qatar2022 pic.twitter.com/hT8Ofbb86v
— Road to 2022 Español (@roadto2022es) November 11, 2022
Les imatges, difoses amb l’objectiu ostensible d’exhibir l’eufòria futbolera que suposadament es respira a la seu de la Copa del Món, susciten dubtes de tota mena, per poc que ens hi fixem. Els afeccionats que hi apareixen no solament presenten un aspecte sospitosament semblant al de la població autòctona, sinó que a més desfilen en un ordre escrupolós, animen sense traça i sense la devoció que sol caracteritzar aquesta mena de concentracions i, per un seguit, ni tan sols semblen saber la lletra dels càntics que el seu grup repeteix. Heus ací un altre episodi d’una cèlebre tradició catariana: els afeccionats falsos.
La Copa del Món, joia de la corona de la internacionalització de Catar
Tant se val quin criteri s’agafi: Catar no és una potència futbolística. El país no ha produït mai cap futbolista de renom, i la selecció nacional de l’emirat ni tan sols s’havia classificat mai per a la Copa del Món fins a enguany –en què hi ha accedit de manera automàtica pel fet de ser-ne l’amfitrió.
Aquesta manca d’arrelament del futbol al país, combinada amb el cost prohibitiu de les entrades i els requisits severíssims de comportament i vigilància a què l’emirat sotmet els visitants, han estès entre les autoritats catarianes el temor d’uns registres d’assistència històricament baixos que evidenciïn la farsa que és aquesta Copa del Món.
Catar és plenament familiaritzat amb l’organització d’actes esportius internacionals –n’ha organitzats més d’una vintena aquestes dues darreres dècades–, però la Copa del Món és un envit logístic i polític sense precedents en la història de l’emirat. Més enllà de ser la competició esportiva més popular del món, és la culminació de l’ambiciosa estratègia d’internacionalització a partir de l’esport amb què, aquests darrers anys, Catar s’ha intentat fer un nom.
És per això que el règim catarià s’han fixat un objectiu innegociable en relació amb la Copa del Món que comença diumenge: que transcorri exactament com l’emirat l’ha previst, fins al detall més insignificant. Això no solament implica fer respectar l’estricte codi de conducta que es fa complir a qualsevol visitant (i que inclou prohibicions com ara beure alcohol, entrar al país amb una parella sentimental del mateix sexe o bé anar vestit “immodestament”), sinó també recrear l’atmosfera que s’espera d’un acte d’aquestes característiques.
Els afeccionats falsos, una ocurrència habitual a Catar
Per bé que l’emirat sempre hagi negat vehementment aquesta mena de pràctiques, la contractació d’afeccionats per a esdeveniments esportius té un llarg i il·lustre historial a Catar.
El 2015, per exemple, va ser la seu de la Copa del Món d’handbol –un esport tan poc arrelat al país que l’Associació d’Handbol de Catar es va trobar obligada a formar una selecció nacional del no-res a còpia de nacionalitzar jugadors estrangers.
Una vegada resolta la qüestió del combinat nacional, el règim es va trobar amb un problema més profund: l’handbol, no obstant el reclam de la seva flamant nova selecció, senzillament no tenia afeccionats a Catar. Les autoritats van prendre aleshores la inusual decisió de contractar la Fúria Conquense, la penya del Balonmano Ciudad Encantada de la ciutat castellana de Conca, perquè exercissin de grada d’animació de la selecció catariana durant les dues setmanes de duració del torneig.
L’any abans, durant l’obert de voleibol platja de Catar, l’emirat s’havia decantat per una estratègia no tan ambiciosa: pagar els treballadors immigrants uns cinc dòlars l’hora per a fer de figurants als partits del torneig. Ho revelà una investigació d’Associated Press a partir d’entrevistes amb alguns d’aquests afeccionats falsos –molts dels quals admeteren haver assistit prèviament com a figurants a partits de la lliga catariana de futbol.
L’estirabot es va repetir l’any 2019, amb motiu de l’organització a Catar d’un campionat del món d’atletisme, recordat, sobretot, per haver-se disputat sota unes condicions tèrmiques que els participants van definir com una “manca de respecte envers els atletes”. El règim negà aleshores les al·legacions de contractació d’afeccionats, com ja havia fet cinc anys abans.
Els afeccionats-espia, una novetat de la Copa del Món
L’emirat tampoc no ha reconegut haver contractat cap afeccionat enguany, però un reportatge de The New York Times ha revelat que el Comitè Organitzador de la Copa del Món ha pagat viatge, allotjament i entrades d’un grup d’uns cinquanta afeccionats de cadascuna de les trenta-dues seleccions que participaran en el torneig.
Aquesta generositat, tanmateix, té contrapartides. En canvi dels pagaments, els beneficiats no solament s’han de comprometre a amplificar les publicacions dels perfils oficials de la Copa del Món a les xarxes –actuant d’ambaixadors digitals del torneig–, sinó també a denunciar qualsevol comentari “ofensiu, degradant o abusiu cap a l’organització”; és a dir, a fer d’espies a sou del règim catarià.
El programa, certament, és pioner. Perquè mai un país amfitrió no havia pagat afeccionats perquè fessin allò que, teòricament, haurien de voler fer per pròpia iniciativa: assistir a la competició esportiva més important del planeta. No hi ha dubte que la Copa del Món del 2022, merescudament, serà recordada per haver-se fet en un regne autòcrata amb una estructura política i un respecte pels drets humans quasi-medieval. Però que l’escàndol no ens distregui d’una altra realitat que el règim catarià voldria ocultar de segur: que no hi ha prou petrodòlars al món per a tapar el forat d’una història sense tradició esportiva.
