18.07.2017 - 16:31
Els lletrats de quatre exdirectius exposen en les seues conclusions finals que no són responsables de la fallida
MADRID, 18 (EUROPA PRESS)
Els advocats de quatre exdirectius de la Caja de Ahorros del Mediterráneo (CAM) han rebutjat davant el tribunal de l’Audiència Nacional que els jutja per falsedat en els comptes dels anys 2010 i 2011 haver engrossit els estats financers i han insistit que la caixa alacantina va estar supervisada contínuament pel Banc d’Espanya.
Durant la segona sessió de vista oral dedicada a l’exposició d’informes, els lletrats de l’expresident Modesto Crespo, l’exdirector Roberto López Abad, l’exdirectora adjunta Dolores Amorós i l’exdirector general de Planificació i Control Teófilo Sogorb han demanat l’absolució per a tots ells, que s’enfronten a una pena de presó de la Fiscalia de set anys i mig de presó.
En el cas del que va ser president de la CAM Modesto Crespo, la seua lletrada ha insistit que este “no va tindre marge de decisió” en l’elaboració dels estats financers d’estos exercicis, que segons el fiscal Anticorrupció Luis Rodríguez Sol, reflectien uns beneficis inexistents valent-se de mecanismes com la rehabilitació de crèdits dubtosos i fallits i d’operacions fictícies de titulizaciones.
La defensa de l’expresident –a qui ahir li va retirar l’acusació el Fons de Garanties de Dipòsits (FGD)– ha recordat que este mai va exercir el vot de qualitat en les decisions acordades en el consell d’administració de l’entitat i per tant no se’l pot incriminar en els fets que es jutgen.
Per la seua banda, el lletrat de l’exdirector general Roberto López Abad ha precisat que el seu client va cessar com a director en 2010, un any abans que la caixa d’estalvis rebera una injecció de 5.249 milions d’euros per part del FDG i acabara sent intervinguda pel Banc d’Espanya davant els seus problemes de liquiditat i solvència. “Tot es va fer bé fins al moment en el qual va estar com a director. No va poder enganyar”, ha exposat Javier Boix.
A més ha mostrat la seua sorpresa perquè el Fons de Reestructuració Ordenada Bancària (FROB) reformulava els comptes retrotraient les operacions que haurien donat un benefici fictici, com és el cas de les titulizaciones, però no fera el propi quant als crèdits.
Igualment, ha arremès contra l’auditora KPMG, que va analitzar els estats financers d’eixos anys i ha dit que van donar el vistiplau, ratificat pel Banc d’Espanya, en contraposició a la versió del responsable que va auditar estos comptes i que va exposar en qualitat de testimoni en el juí que se’ls va ocultar informació relativa a titulitzacions.
DIRECTORA DE LA CAM “PER DESGRÀCIA”
Per la seua banda, l’advocat de l’exdirectora adjunta Dolores Amorós (que va substituir López Abad al capdavant de la caixa set mesos fins el 2011) ha recordat sobre este punt que els inspectors del supervisor “estaven en primera fila” quan es van produir els fets i que els criteris d’exigència de l’aplicats a la CAM van ser majors que per a la resta del sector. “Es van anticipar dos anys les exigències legals pel que fa a la valoració dels crèdits”, ha dit el seu advocat.
A més ha insistit que la participació de l’acusada en la formulació dels comptes va ser “absolutament nul·la” perquè no tenia competències per a açò ni pel que fa a la decisió sobre retribucions d’emplats, ni en la gestió de riscos. “Se li ha criminalitzat sense motiu”, ha denunciat la representació processal de l’exdirectiva davant el tribunal que presidix la magistrada Ángela Murillo.
Quan “per a la seua desgràcia” va ser designada directora de la caixa, la seua funció va passar a ser la de contribuir en la integració del Sistema de Protecció Institucional (SIP) juntament amb Cajastur, Caja Extremadura i Caja Cantàbria. Es tractava del pas previ a la creació del Banco Base, projecte que finalment no va veure la llum en retirar-se la resta de caixes davant els dubtes de solvència de la CAM, que va acabar venent-se al Banc Sabadell per la quantitat simbòlica d’un euro.
VAN RENUNCIAR ALS BENEFICIS
Els lletrats han rebutjat igualment que els seus clients maquillaren les comptes amb la fi de cobrar beneficis i bonus com a plans de pensions, incentius o prejubilaciones i que van costar a la caixa un desemborsament indegut superior als 20 milions d’euros. Es tracta d’uns incentius que no van comptar amb l’oposició dels administradors provisionals nomenats pel Fons de Reestructuració Ordenada Bancària (FROB) en 2011, segons han dit.
“No pareix compatible falsejar comptes per a obtindre retribucions i al mateix temps renunciar a les mateixes. És una espècie de conducta estranya. Jo no ho entenc”, ha dit el lletrat Javier Boix en la recta final de la vista oral. A més ha assegurat que López Abad no va influir en el càlcul de les pensions acordades per als directius de la caixa alacantina.
En la línia amb l’exposat per la resta de lletrats, la defensa de Teófilo Sogorb ha defès la seua innocència al·legant que ell no podia comprovar “cadascuna de les partides” relacionades amb la caixa. A més ha assegurat que mai va tindre cap raó per a desconfiar dels altres departaments de la CAM encarregats de formular els comptes.
Amb tot, el fiscal, que ahir va elevar a definitives la seua petició per a set acusats retirant els càrrecs contra l’exdirectiu Salvador Ochoa, sosté que com a conseqüència d’una incorrecta rehabilitació de crèdits fallits i dubtosos a normals, la caixa va presentar en 2011 uns resultats que llançaven beneficis de 65 milions d’euros quan en realitat existien unes pèrdues després d’impostos d’1.136 milions d’euros.
