Els actors animals també fan vaga. Aquestes en són les històries

The Washington Post · Maura Judkis

Los Angeles – Els actors humans no són els únics intèrprets en vaga i sense feina. En Jack, un búfal d’aigua que va néixer en el plató del film Tropic Thunder, l’han enviat al prat, on passa els dies espantant la gent d’un càmping proper que envaeix el seu ranxo. La Zora, una gata que treballa en la creixent indústria cinematogràfica d’Atlanta, fa de model de menjar per a gats a Tennessee. Els rottweilers que actuen al costat de Jeff Bridges a The Old Man –la Freya, la Fury, en Creed i en Cain– estan ocupats passejant i jugant. “Si un rottweiler s’avorreix, això no és bo, perquè llavors mossegarà coses i les destrossarà”, diu Sarah Clifford, la propietària i entrenadora a qui ja han destrossat els parafangs del Toyota 4Runner.

Arran de la vaga d’actors, s’ha escrit molt sobre les professions auxiliars del cinema –cuiners, floristes, fabricants de vestuari, mestres d’attrezzo, entre més professionals. Les preocupacions sobre com pagaran el lloguer són compartides amb els entrenadors i cuidadors d’animals de la indústria del cinema que tenen una càrrega addicional: els animals mengen i han d’anar al veterinari. Les granges –algunes amb centenars d’animals actors– han de pagar tot de despeses.

El senyor Pickles, un periquito que fa poc va interpretar el paper del difunt marit reencarnat d’una dona en un film fet per estudiants, ha aprofitat la pausa per centrar-se en la família. Resulta que en realitat és la senyora Pickles i ha tingut pollets.
En compte de preparar-se per rodar una tercera temporada del rellançament de Sex and the City, el buldog que fa el paper de Richard Burton, el gos de la Charlotte a la sèrie, “dorm i ronca”, segons l’entrenador Bill Berloni.

Els animals de Hollywood es troben en una situació complicada. Artísticament, estan més alineats amb els actors, que són membres del Gremi d’Actors de Pantalla-Federació Americana de Televisió i Ràdio (SAG-AFTRA). Però els entrenadors i cuidadors són del sindicat de Teamsters, en part perquè són responsables del transport dels animals. I no pateixen només perquè els animals estan sense feina, sinó perquè tampoc no obtindran protecció al contracte que finalment resulti de la vaga, perquè no són membres del SAG-AFTRA.

“Tot i que paguem el preu d’estar aturats durant el període de la vaga, això no ens afavorirà en absolut”, diu Teresa Ann Miller, una entrenadora d’animals de segona generació que ha treballat als films Babe, A Dog’s Way Home i The Art of Racing in the Rain. El seu pare, Karl Miller, va ser l’entrenador de gossos a Cujo i Beethoven.

Les preocupacions dels humans en vaga afecten també els seus homòlegs animals. Els actors humans intenten d’evitar que els estudis capturin els seus gestos i els emprin per sempre mitjançant la intel·ligència artificial, i aquesta és una batalla que els cuidadors d’animals han estat lluitant durant anys en forma d’imatges generades per ordinador, o CGI.

Kelly Capponcelli gestiona una gran finca als afores de Los Angeles on hi ha una gran una varietat d’animals, incloent-hi cavalls, porcs, el búfal d’aigua Jack i aus exòtiques, com ara flamencs. Normalment, els cérvols estarien treballant en films nadalencs en aquests moments. Però, segons que diu, els films de Nadal ja no fan servir cérvols tan sovint perquè avui dia ningú no té pressupost. Per tant, passen l’estiu refrescant-se gràcies als ruixadors d’aigua.

“És molt, molt trist, perquè hi ha una tècnica en això que fem. Com també n’hi ha en els actors”, diu Megan–Kate Hoover, entrenadora d’animals amb seu a Cincinnati que va treballar a Hillbilly Elegy. “T’imagines Homeward Bound amb animals fets per intel·ligència artificial? Perdries la connexió de com l’animal pot fer cobrar vida aquella escena i posar-hi el cor.” En cinema els animals es lloguen segons una tarifa diària, sovint al voltant de 500 dòlars. Els animals exòtics poden costar més. Els cuidadors i entrenadors d’animals també reben una tarifa horària mínima. Per a aquells que treballen en projectes a la Costa Oest, la tarifa es fixa en els contractes amb els Teamsters, normalment entre 40 dòlars i 70 per hora, segons l’animal. Són compensats pels viatges, però només alguns projectes els paguen per les hores de formació prèvia, diuen els entrenadors.

“Estarem a un plató, treballant per 500 dòlars al dia”, diu Berloni, “mentre que l’extra [humà] al meu costat guanyarà el doble.” Clifford recorda la seva experiència com a entrenadora d’Uggie, el terrier Jack Russell, al plató del film del 2011 The Artist. A causa d’un viatge extenuant i un horari exigent, diu Clifford, “tot el que havia guanyat al film, que era molt poc, ho vaig haver de gastar en arreglar el meu cotxe”, que es va espatllar durant el rodatge.

Després, el film va ser adquirit per The Weinstein Company i va guanyar el premi a millor film als Oscars, on Uggie –aleshores una estrella canina destacada– va desfilar per la catifa vermella. The Artist va recaptar més de 133 milions de dòlars. “Aleshores vaig pensar que hauria estat maco veure una mica d’aquells diners, no?”, diu Clifford.

Hi ha una aura subtil d’amargor entre els onze cuidadors i entrenadors entrevistats per The Washington Post per fer aquest reportatge, tot i que tots ells donen suport a la vaga dels actors.

“No guanyem el que guanyen els guionistes”, diu l’entrenadora i cuidadora Alison Smith. “Nosaltres ara lluitem pels guionistes, però sé que molts Teamsters es pregunten si mai lluitarien els guionistes per nosaltres. Ens sembla que ho necessitem més.”

I les factures van arribant. Capponcelli estima que costa vora 60.000 dòlars el mes mantenir els més de 200 animals que té a la finca que gestiona. Només el cost del farratge és de 16.000 dòlars. Rhino, el Gran Dànim de Clifford, que ha aparegut al programa infantil Mutt & Stuff, es va posar malalt fa dues setmanes i va necessitar una operació d’emergència de 16.000 dòlars per a salvar-li la vida. Va haver de començar una campanya a GoFundMe per a recaptar els diners.

Com que tenen menys oportunitats de feina fins i tot en temps normals –moltes produccions ja no fan servir animals reals–, els entrenadors i cuidadors estan preocupats perquè no podran treballar les 400 hores requerides cada sis mesos per a mantenir l’assegurança mèdica. Igual que passa amb els humans, els actors animals poden fer algunes feines encara que estiguin en vaga. Poden treballar en films independents o d’estudiants que no estiguin connectats als estudis. Poden fer actuacions en viu i anuncis, i fer de models per a fotografies fixes. Però cap d’aquestes feines no paga tan bé com el cinema.

I si no poden trobar prou feina, l’estrès financer d’una doble crisi –la covid, i ara això– significa que “algunes persones simplement abandonaran del tot”, segons que explica Nicholas Toth, entrenador de gats grans i animals exòtics de segona generació que va decidir de reubicar molts dels seus animals després de les restriccions de la covid.

Berloni i un dels seus gossos, un terrier mestís, són als Berkshires treballant en un nou musical titulat On Cedar Street que té ambicions a Broadway. Li paguen 300 dòlars la setmana. Karp espera treballar en films internacionals. April Gray, la propietària i entrenadora de Zora, la gata d’Atlanta, acaba de fer una feina com a model de menjar per a animals de companyia, “l’única feina que hem tingut aquest mes”, diu. Hoover, l’entrenadora de Cincinnati, treballa de passejadora i entrenadora de gossos mentre intenta de trobar feina en un santuari d’animals exòtics.

Alguns entrenadors accepten clients privats per a l’entrenament de mascotes que no siguin actors, la qual cosa, diuen sense intenció d’ofendre ningú, és com si Stella Adler dirigís l’obra de teatre de final de curs del teu fill. Els cavalls de Todd Forsberg han treballat a la sèrie de HBO Westworld i durant la vaga treballaran en festes d’aniversari per a nens, en què el poni blanc, Arkas, farà el paper d’unicorn, amb banya falsa i tot.

“Li agrada la seva feina”, diu Forsberg. “L’acaronen, la gent el mira i això és el que és important”, diuen els entrenadors. Cal mantenir els animals a punt per si tornen aviat a l’activitat. Aprofiten aquest temps d’inactivitat per reforçar les habilitats i socialitzar-los, perquè estiguin preparats per a ser al plató tan aviat com les vagues acabin. Però quantes factures vindran abans d’això?

“Els animals no són només ingressos per a nosaltres. Són els nostres millors amics”, diu Capponcelli. “A menys que ens desfem dels animals, cosa que no estic disposada a fer, no hi ha pla B. Per tant, bàsicament i si cal, ells menjaran abans que qualsevol de nosaltres.”