03.08.2023 - 21:40
The Washington Post · Anthony Faiola i Catarina Fernandes Martins
Lisboa. Quan Portugal va ser triat per rebre el papa Francesc i centenars de milers de joves catòlics en el Dia Mundial de la Joventut, els bisbes locals van córrer a demostrar que estaven en sintonia amb allò que Francesc havia proclamat com una nova època de responsabilitat respecte dels abusos sexuals dins l’església. “Va ser com netejar la casa abans que arribés el visitant”, diu el reverend António Pedro Monteiro, capellà catòlic.
Els bisbes van finançar una comissió independent per a esbrinar quantes persones a Portugal havien estat víctimes dels abusos sexuals de sacerdots. El resultat va ser un informe de gairebé 500 pàgines que es va publicar al febrer i que va determinar que no pas menys de 4.815 infants havien estat abusats d’ençà del 1950. Els bisbes van elogiar “aquest treball difícil i dramàtic” i van expressar l’esperança que això marqués “un nou començament”.
Els crítics diuen que aquest compromís va ser, bàsicament, per fer-se la foto. Mentre el papa es prepara per adreçar-se als joves catòlics a Lisboa, l’església és en l’ull de l’huracà d’aquells que diuen que, malgrat la promesa fonamental de Francesc i les reformes anunciades, les denúncies d’abusos encara es tracten massa sovint amb la mateixa resistència i obstrucció del passat.
Els membres de la comissió portuguesa que han parlat amb The Washington Post expliquen com els oficials de l’església intentaven de boicotar la seva feina. I les víctimes han expressat la seva indignació pel fet que només uns pocs preveres hagin estat suspesos.
Una dona que va dir que havia estat violada per un prevere mentre estudiava per ser monja va saber, després de testificar davant la comissió, que els oficials de l’església havien tancat el cas. Una carta del seu bisbe, a la qual ha tingut accés The Post, explicava que no se’n faria cap més investigació perquè ella era l’única denunciant del prevere i semblava massa “fràgil” per a fer més preguntes. El prevere va continuar actiu en el ministeri, tot i que la carta deia que li demanarien que reduís els seus viatges internacionals, visités el bisbe mensualment, donés a una obra de caritat per a nens en risc i pregués el rosari diàriament. “La comissió independent va intentar de fer tant com va poder per a les víctimes, però l’església no vol acceptar la realitat”, diu Filipa, una dona de 43 anys que parla amb la condició que el seu cognom no sigui revelat per protegir la seva privacitat.
A l’arquebisbat de Lisboa, el cardenal Manuel Clemente va refusar inicialment de suspendre els preveres actius que figuraven a l’informe de la comissió. Les suposades víctimes havien obtingut l’anonimat, i això feia les acusacions confuses, segons que explica la seva portaveu, Rosa Amaral, a The Post. I algunes de les denúncies, segons que va explicar el cardenal a la premsa local, es basaven en incidents que havien passat en una època diferent, quan “unes agressions indecents es resolien simplement amb paraules amables”.
Com a resposta a la indignació pública, Clemente va suspendre quatre preveres actius. Tres van tornar al ministeri després de tres mesos. Posteriorment, Clemente, de 75 anys, va anunciar que aviat es retiraria, tot i que la seva oficina manté que la seva retirada no té relació amb l’escàndol.
Els membres de la comissió expliquen que l’església portuguesa també va minar la investigació independent mentre era en curs. Cinc bisbes van proporcionar testimonis falsos, segons que explica Ana Nunes de Almeida, una sociòloga portuguesa que es presenta com l’única catòlica practicant de la comissió. “Sabia que seria difícil de treballar amb l’església, però vaig quedar sorpresa de la manera com van mentir”, diu.
Explica que l’església va retenir l’accés a arxius vitals durant mesos. Algunes diòcesis van resistir-se a mostrar el número de telèfon i el correu electrònic de la comissió de manera destacada a les seves pàgines web. Abans, durant i després de la investigació de la comissió, uns quants bisbes van emetre declaracions públiques que semblaven trivialitzar els abusos. “La cultura de l’església ha de canviar”, diu Nunes de Almeida. “Les víctimes han de ser al capdavant, i no hi són.”
El cap de la conferència episcopal, José Ornelas, desmenteix aquestes acusacions contra l’església, tot i que reconeix que la comunicació pública, inclosa la seva, no sempre ha estat ideal. “Entenc que algunes paraules que es van fer servir no eren adequades per al cas”, diu. Ornelas explica que mantenia una bona relació de treball amb la comissió i buscava el diàleg amb les víctimes. “He conegut algunes de les víctimes, les vides de les quals van ser completament destruïdes, i això no és una cosa amb la qual pugui dormir fàcilment.”
El cap de la comissió, Pedro Strecht, diu que una majoria de bisbes que havien sol·licitat l’estudi havia permès que la comissió actués sense “interferències externes”. Però que encara persistia una certa “oposició passiva”. En una declaració al Post, diu: “Aquesta és una qüestió fonamental per al futur que la presència del papa [a Portugal] porta al primer pla: l’Església Catòlica no pot aparèixer dividida en aquesta qüestió.” “Només queda una solució: seguir la veu inequívoca contra els abusos del seu màxim representant, Francesc.”
Tot i això, les víctimes i els seus defensors diuen que els esforços de Francesc per establir una cultura de responsabilitat i per recuperar la credibilitat de l’església són en qüestió.
“La prova que res no ha canviat dins l’església és aquí”, diu Cristina Amaral, que va testimoniar davant la comissió portuguesa –ella és una de les víctimes que és previst que es reuneixi amb Francesc aquests dies. “Primer, van trigar molt a suspendre els preveres actius, finalment els van suspendre per silenciar les crítiques, però ara han tornat. L’església viu en un estat d’impunitat.”
I acaba: “Admiro molt la persona del papa Francesc, però penso que, com a cap de l’església, hauria pogut fer més en aquesta qüestió. I això és el que li vull dir a la cara.”
