01.01.2017 - 00:00
Comença el 2017 i s’espera un any convuls. L’actualitat internacional estarà marcada de bon principi pels relleus a la presidència dels Estats Units i a la secretaria general de l’ONU. En l’àmbit europeu, la Gran Bretanya haurà de començar a concretar com executa el Brexit. Més enllà dels fets impredictibles, VilaWeb ha seleccionat els temes principals que regirant l’actualitat internacional.
Les guerres de Síria i l’Irac
La caiguda d’Alep en mans de l’exèrcit sirià ha estat la victòria més important de Baixar al-Assad d’ençà que va començar el conflicte (2011). El suport de Rússia ha estat clau. Els ulls ara se centren Ar-Raqqà, capital de l’autodenominat Estat Islàmic (EI). A l’Irac, l’ofensiva governamental contra Mossul, principal bastió de l’EI al país, és una prova de foc pel primer ministre Haider al-Abadi que intenta estendre el seu control més enllà de Bagdad. L’evolució d’ambdues guerres marcarà també les aspiracions polítiques de la regió autònoma del Kurdistan i Rojava.
La incognita de Trump
Donald Trump serà investit formalment president el 20 de gener. El magnat s’ha distingit durant la campanya electoral per les polèmiques i els estirabots. Un cop assegut al despatx Oval, s’ha de veure si el càrrec l’encotilla o manté el seu estil controvertit. El mur amb Mèxic i l’abolició de l’Obamacare marcaran possiblement la política interna. En l’àmbit exterior la prioritat serà la relació amb Rússia, en el punt més baix d’ençà del final de la Guerra Freda. A més, el permís de residència d’Edward Snowden a Rússia expira l’agost del 2017.
El Brexit i un segon referèndum a Escòcia
El 31 de març és la data límit que va establir la primera ministra, Theresa May, perquè el Regne Unit s’aculli a l’article cinquanta del tractat de Lisboa per fer efectiu l’inici del Brexit. Un dels punts més calents de la negociació serà la frontera entre Irlanda i Irlanda del Nord. Tanmateix, això pot canviar si al gener el Tribunal Suprem dicta que el Brexit s’ha de sotmetre a votació a la cambra dels Comuns. És poc probable que el parlament canviï el designi popular, però podria passar. La primera ministra d’Escòcia, Nicola Sturgeon, ha avisat en diverses vegades que el país celebrarà un segon referèndum d’independència si es concreta el divorci amb la UE.
Eleccions a Europa i l’auge de l’extrema dreta
França, Alemanya i els Països Baixos afronten eleccions aquest 2017, en totes elles es confirmarà l’auge de l’extrema dreta. Marine Le Pen té tots els punts per passar a la segona volta de les eleccions i disputar-se la presidència de la república francesa amb el conservador, François Fillon. Quelcom que ja va fer el seu pare Jean–Marie Le Pen (2002). A Alemanya, Merkel no hauria de tenir problemes per ser reelegida, però la política migratòria ha donat ales al partit ultra Alternativa per Alemanya que podria ser tercera força al Bundestag. Als Països Baixos, el Partit per la Llibertat de Geert Wilders podria guanyar les eleccions, obligant a la resta de partits a fer equilibris per evitar un govern d’extrema dreta. Queda per concretar si la crisi constitucional italiana acaba provocant un avançament electoral. Els comicis ara estan fixats per la primavera del 2018.
Israel i els assentaments a Palestina
El Consell de Seguretat de les Nacions Unides van aprovar a finals de desembre la resolució 2334 en contra dels assentaments israelians a Palestina. Els Estats Units, que tradicionalment utilitzaven el seu dret a vet en aquestes votacions, es van abstenir. La resolució no és coercitiva però pot crear un gran problema al govern de Binyamín Netanyahu si l’Autoritat Palestina l’utilitza davant la Cort Penal Internacional.
António Guterres, nou secretari general de l’ONU
L’1 de gener, António Guterres substituirà a Ban Ki–moon al capdavant de l’ONU. L’ex-primer ministre de Portugal haurà de fer front a diverses guerres —Síria, Irac o Sudan del Sud— i algunes de les polèmiques que li llega el seu antecessor, com els casos d’abusos sexuals per part de cascos blaus a la República Centre Africana. S’espera que un dels puntals del seu mandat sigui la cura pels refugiats, que el 2016 han assolit xifres històriques. Entre el 2005 i el 2015, Guterres va dirigir l’agència pels refugiats de l’ONU (ACNUR).
La crisi dels refugiats i les relacions entre Turquia i la UE
El pacte entre la UE i Erdogan va aconseguir disminuir el flux de migrants i refugiats que arribaven a les costes gregues. De totes maneres, després de l’intent fallit de cop d’estat, el govern turc ha amenaçat diverses vegades en obrir les fronteres. L’apropament d’Erdogan amb Rússia tampoc facilita les relacions. De totes maneres, Brussel·les s’han mostrat certament ineficaç a l’hora de gestionar l’arribada de migrants i refugiats. El programa per reubicar 160.000 refugiats per tota la unió és un fracàs absolut. I mentrestant, més de 60.000 persones fa mesos que estan atrapades a Grècia i el corredor central de la Mediterrània (Líbia/Tunísia — Lampedusa) s’ha convertit en la nova via d’accés a Europa. Idomeni i Calais ja no existeixen, però no sembla que la UE trobi cap altra solució que aixecar tanques.
La mar de la Xina Meridional i les pretensions del gegant asiàtic
La mar de la Xina Meridional —que cada país de l’entorn anomena d’una manera diferent— és l’indret on més països s’enfronten per allargar les seves fronteres/aigües territorials. Qui més pretensions té és la Xina, que reclama els límits fixats per l’antic govern nacionalista. D’aquesta manera, vol convertir en mar interior la ruta per on passa la meitat del comerç mundial. L’any passat, el govern de Xi Jinping ha volgut deixar clares les seves reivindicacions instal·lant bateries de míssils a les illes Paracel i també ha armat les illes artificials construïdes a Spratly. L’expansionisme xinès no és ben vist pels seus veïns, però tampoc pels Estats Units.
La inestabilitat a l’Amèrica Llatina
L’Amèrica Llatina afronta un 2017 marcat per la inestabilitat i les incerteses. Brasil està immers en una profunda crisi política i economia. La presidenta Dilma Roussef ha estat revocada i la justícia persegueix l’ex-president Lula da Silva. Argentina viu una situació similar i l’ex-president Cristina Fernández de Kirchner està sent investigada per associació il·lícita. El jutge ha decretat un embargament de més de 600 milions de dòlars en contra seva. A Veneçuela, la crisi econòmica fa trontollar el govern de Nicolás Maduro. I Cuba es troba en l’impàs de decidir si s’obre al món o seguir amb la revolució, després de la mort de Fidel Castro.
El retorn de la tensió nuclear
Vladímir Putin i Donald Trump han insistit que volen ‘ampliar’ i ‘enfortir’ la capacitat nuclear de Rússia i els Estats Units. Entre ambdós, actualment tenen més de 14.000 armes nuclears, que són fruit de l’escalada militar de la Guerra Freda. La frontera que parteix el Caixmir entre l’Índia i el Pakistan és la més militaritzada del planeta. El conflicte fa dècades que dura, però el 2016 s’han produït escaramusses i atacs importants. Ambdós països són potències nuclears i el ministre de Defensa pakistanès ha dit en diverses vegades que no dubtarà en fer servir les armes nuclears si les amenaces índies van en escreix. Un altre punt de tensió és Corea del Nord: l’any passat el règim de Kim Jong-un van fer la prova nuclear més important de la seva història.
