11.05.2017 - 02:00
|
Actualització: 12.05.2017 - 16:10
Aquest cap de setmana es fa a Reus el Trapezi, la Fira del Circ de Catalunya, amb una programació de més d’un centenar de representacions. Entre les novetats destaca el relleu a la direcció artística, que a partir d’ara va a càrrec de la companyia Cíclicus amb Leandro Mendoza al capdavant. El nou director del festival explica que en la present edició encara no es notarà gaire el nou rumb que vol prendre el Trapezi però sí que ha pogut deixar la seva petja en petits detalls, com ara el retorn de l’espectacle inaugural, que enguany es basa en el cabaret.
Aquesta i nou propostes més es troben entre les seves recomanacions, on hi ha una petita mostra de la gran varietat d’espectacles d’arreu que ofereix el Trapezi. Perquè el circ pot prendre formes molt diferents, aliar-se amb altres disciplines artístiques, adoptar tocs del joc popular, fer-nos reflexionar sobre els nostres instints més baixos, commoure per la seva bellesa o, simplement, deixar-nos amb la boca oberta per la seva espectacularitat.
Cabaret. Diverses companyies. ‘Es tracta de l’espectacle inaugural i la producció més gran del festival d’enguany’ detalla Leandro Mendoza. Cabaret és una proposta que vol homenatjar al món dels pallassos de circ i que es repetirà cada vespre en mans d’una companyia diferent. Avui la inauguració anirà a càrrec de Jordi Martínez, Joan Arqué ‘Arquetti’ i Oriol Boixader ‘ Oriolo’, tres pallassos vinculats a la companyia Monti & Cia i a Rhum & Cia que coincideixen molt poc sovint a sobre l’escenari.
MiraT. Circ Pànic. ‘Estem molt orgullosos d’aquest espectacle perquè és una coproducció amb el festival de dansa Sismògraf, que es va fer fa un parell de setmanes a Olot. La idea de cara a l’any vinent és fer més projectes d’aquesta manera, creant sinergies amb altres fires i mercats’ explica Mendoza. L’espectacle, que combina circ, dansa i música en viu, tracta sobre la fragilitat humana fent servir un llenguatge molt contemporani.
Pulso. Atempo Circ. Estrena. ‘És un espectacle pensat per a majors de 14 anys perquè parla del gènere, la sexualitat, les relacions i el poder a partir d’una mirada irònica sobre el cos, les seves possibilitats i els seus límits’ diu el nou director del festival. La proposta dramatúrgica s’articula al voltant d’un pol d’atracció i repulsió abstracte però molt potent que es manifesta prenent les formes de disciplines de circ ben diverses.
Espera. Companyia de Circ ‘eia’. Estrena. ‘Aquest espectacle és tot el contrari a l’anterior recomanació: transparent i per a tots els públics. En un nou espai a la plaça de la Farinera, fusiona circ i tradició’ explica Mendoza. Espera és un espectacle de circ participatiu on el límit entre l’escenari i el públic desapareix i per això es convida als espectadors a viure de ben a prop les acrobàcies que succeeixen en escena.
Nàufrags. Industrial Teatrera. ‘Un espectacle de teatre de carrer i clown creat per representar-se de nit en espais no convencionals i entorns màgics’ recomana Leandro Mendoza. Es tracta d’un espectacle sense text on parlen els gests, les mirades, els somriures… que vol ser un homenatge a tots els viatgers que alguna vegada es van sentir nàufrags. Guanyador del premi Zirkòlica 2016 al millor espectacle de carrer.
La fin demain. Zirkus Morsa. ‘Aquesta companyia alemanya ens presenta un espectacle basat en la manipulació d’abjectes quotidians com ara una taula, un tub, una corda, una fusta…’ assenyala el director del festival. Malgrat la idea constant que el món pot enfonsar-se en qualsevol moment, La fin demain és una peça creativa sobre l’optimisme en aquests temps estranys, una reivindicació de la complicitat i la simplicitat.
Léger démêlé. Collectif À Sens Unique. ‘Una proposta multidisciplinària i molt transversal que ens arriba de la mà de la companyia francesa Collectif À Sens Unique’ explica Leandro Mendoza. Cinc individus protagonitzen amb acrobàcies lleugeres, malabars i corda fluixa un espectacle còmic ple d’acidesa.
Traberproduktion. Heinz Baut. ‘Un acròbata construeix amb pals i cordes una torre de 15 metres durant quatre hores sense posar ni un sol peu a terra’ explica Mendoza entusiasmat sobre l’espectacle d’aquest acròbata suís. Heinz Baut presenta una ‘performance’ on l’element més atractiu és el procés de construcció de la torre en si. Això sí, una vegada acabada, l’artista es menja una merescuda poma al capdamunt de l’estructura.
Sinergia 3.0. Cía. Nueveuno. ‘La companyia madrilenya ofereix un espectacle on per primera vegada les malabars no estan al servei de la dificultat sinó de la imatge’ diu el director del Trapezi. Dansa, malabars, equilibris i tecnologia sobre una fantàstica música original són els ingredients principals de Sinergia 3.0, una hora de circ contemporani per a tots els públics.
El Senyor de les Baldufes. Cia. Penélope y Aquiles. ‘Es tracta d’una proposta molt singular perquè es basa en les baldufes, una disciplina circense poc coneguda. A més l’espectacle de carrer uneix molt bé el circ i el joc tradicional’ assenyala Mendoza. El Senyor de les Baldufes ens mostra un petit gran circ protagonitzat per baldufes de tot tipus i mides: la més petita fa dos centímetres i la més grossa, pesa 60 quilos!
