04.05.2024 - 21:30
|
Actualització: 05.05.2024 - 06:53
Gairebé quatre hores a la carretera, de les Terres de l’Ebre, per no poder entrar al pavelló d’Argelers en què es feia el míting central de campanya de Junts. D’això es queixaven alguns assistents abans no comencés l’acte, quan ja havien tancat les portes de l’edifici i els de seguretat demanaven a la gent que deixés lliure el pas de l’entrada. Les fileres de cadires que hi havia a fora, amb una gran pantalla per a poder seguir els parlaments, també eren plenes. I Carles Puigdemont, abans de començar, els saludava a fora, en deferència. I la gent feia vídeos i fotografies, el cercava entre la multitud. Com cada dia, havien arribat en autocars o cotxes particulars. Alguns fins i tot havien fet nit a Argelers per viure en directe la campanya que Junts diu que serà l’última del seu dirigent a l’exili per poder dir, potser, que ells hi van ser. Cadascú té una història. És el seu clam. I la d’avui era tota una exhibició de poder de convocatòria una vegada passat l’equador de la campanya: 3.000 persones comptava el partit. Les mateixes que es van aplegar dijous al pavelló de Sant Boi de Llobregat per assistir al primer míting de Pedro Sánchez amb Salvador Illa, segons el recompte del PSC. A la mateixa hora, també amb Sánchez, Illa n’aplegava 2.000 a Montmeló. En les imatges aèries que el partit difonia en directe, s’hi veien algunes cadires buides i unes altres d’apilades en una banda per si hi hagués anat més gent. El missatge d’Illa: la confiança és el pitjor adversari. ERC en reunia 500 a Pineda de Mar, la ciutat de Pere Aragonès.
“Fem esclatar les urnes de vots”, exclamava Puigdemont a l’escenari, amb el pavelló ple. El candidat de Junts feia broma sobre la investigació per terrorisme al Tsunami Democràtic i cercava un titular inequívoc per a fer una crida a la mobilització del vot: “Ara revelaré l’arma secreta que tenim guardada: ets tu, sou vosaltres.” “El dia 12 és una gran ocasió per a treure la pols a aquesta arma secreta”, deia. “Una arma que quan es posa en marxa no hi ha Sant Cristo gros que la pugui aturar”, rematava, parlant de Sánchez. Si una cosa semblen indicar els mítings diaris a Argelers és que l’entorn del partit i els votants més fidels a Puigdemont són activats. Molt activats. Fins al punt que, quan acabi la campanya, milers de persones hauran fet un viatge inèdit d’anada i tornada. El partit calcula que seran unes 10.000, amb el corresponent impacte en els seus entorns. Els quadres parlen de pujar a Argelers per “carregar les piles”. I és impossible no fer-se la pregunta de com es traduirà això a les urnes. Dit d’una altra manera: Argelers és una bombolla? O una mostra indicativa d’una possible capitalització de vot que les enquestes no reflecteixen prou?
Puigdemont apel·la al miratge davant l’entusiasme dels congregats. “Guanyarem!”, exclama, malgrat que la percepció generalitzada al Principat sigui que la victòria d’Illa és inexorable. I així, aclamat pels més mobilitzats entre els mobilitzats, el candidat de Junts insisteix a presentar aquestes eleccions com una tria dicotòmica entre Junts i Illa (o Pedro Sánchez) i situa la victòria com a possible. Fins ara, amb la promesa del retorn, sembla que Junts ha superat ERC en la batalla per l’hegemonia independentista, però necessita convèncer els indecisos i una part dels abstencionistes per escurçar la distància amb Illa i fins i tot mantenir la projecció d’una victòria contra tot pronòstic. Per això Junts demana el vot als qui encara no ho tenen clar. “És millor anar a votar amb dubtes que no tenir el dubte de quina Catalunya governarà Illa, perquè aquí no hi ha cap dubte”, diu, i apel·la a la por d’una desfeta nacional.
Presentant aquest perill, insta els electors independentistes a votar qualsevol partit partidari de la independència, que sobretot no romanguin a casa, malgrat reivindicar les sigles pròpies. I així, el candidat de Junts parla d’aixecar Catalunya, de manar (i no de gestionar), de fer retornar la il·lusió a un país que ha caigut en el desànim. “S’ha acabat ser mesells”, diu, i s’erigeix en l’únic capaç de plantar-se davant el govern espanyol. La seva és sobretot una batalla emocional, tan emocional com la que ha plantejat Sánchez per salvar la democràcia espanyola.
Creuen els de Junts que la maniobra del president espanyol volia torpedinar el creixement electoral de Puigdemont, encara que es digui que a Illa li convenia una campanya sense sobresalts, basada en l’exposició del seu projecte per “girar full”. Sigui com sigui, no sembla que Puigdemont es reservi cap cop d’efecte: ni tornarà abans que no havia anunciat, ni té cap proposta inèdita per a sacsejar el taulell electoral. Apel·la a l’autoestima. A una mena d’orgull perdut a cavall de la repressió i del fracàs polític de l’independentisme d’aquests darrers anys, amb una promesa d’una gestió més bona que esquiva un aprofundiment programàtic que imposi divisions ideològiques. Perquè la seva campanya no tracta d’això. Però per anar més enllà dels més mobilitzats entre els mobilitzats, necessita convèncer els indecisos i arribar als independentistes crítics que van deixar de votar ERC, Junts o la CUP els dies que vindran. I així, a l’escenari, aclamat pels seus, es dirigia als qui no pujaran mai a un autobús per veure’l en un míting com aquell. Argelers és una bombolla? Encara manquen uns quants dies per a esbrinar-ho.
L’anècdota
El PP també ha calculat que 3.000 persones han assistit a Badalona al míting d’Alejandro Fernández amb Alberto Núñez Feijóo, que continua abocat en la campanya catalana, i el batlle popular, Xavier Garcia Albiol, d’amfitrió. L’acte acabava amb una botifarrada popular. Els Comuns, per la seva banda, feien la seva tradicional paella del Baix Llobregat al Prat, aquesta vegada amb el batlle, Lluís Mijoler, com a número 2.
La frase
“Posant el PSC al mig no avancem, aquest país ha avançat quan s’ha dialogat amb la CUP”, ha reivindicat la candidata de la CUP, Laia Estrada, en el míting central a Girona.
