Com s’ha convertit Elon Musk en la primera persona que ha perdut 200.000 milions de dòlars

Després d’esdevenir, fa tot just dos anys, la segona persona en la història a acumular una fortuna de més de 200.000 milions de dòlars, Elon Musk ha aconseguit en poques setmanes una fita encara més difícil: esdevenir l’única persona a perdre exactament aquesta quantitat, després d’haver assolit el cim de 340.000 milions de dòlars de patrimoni el novembre del 2021. És la culminació d’un mensis horribilis que ha desbancat el magnat sud-africà de la seva condició d’home més ric del món, en una cascada de devaluacions que ha suscitat tota mena d’interrogants sobre el futur de la companyia automobilística que presideix, Tesla Motors, i la seva darrera adquisició, Twitter.

Tesla, el desastre que Twitter ha eclipsat

Després de mesos d’estira-i-arronses amb els antics propietaris, Musk va comprar Twitter a final del mes octubre a raó de 54,20 dòlars l’acció, una oferta molt superior al preu de mercat que la justícia dels Estats Units l’obligà a mantenir quan va provar de fer-se enrere, tot acollint-se a tecnicismes obscurs sobre la xifra real de bots a la plataforma. Aquesta xifra, lluny de ser casual, és una al·lusió pretesament humorística al número 420, que identifica la marihuana en la cultura nord-americana.

D’aleshores ençà, el nom del sud-africà ha anat ineludiblement associat en l’imaginari col·lectiu amb el de la xarxa social, un fet comprensible ateses les turbulències tràgico-còmiques d’un mandat que ha inclòs pífies com ara haver de demanar a uns quants ex-treballadors que tornessin a la companyia després d’haver-los despatxat sobtadament, haver permès als usuaris de fer-se passar per marques comercials després d’introduir canvis rocambolescs en el sistema de verificació, i haver relaxat la política de moderació de continguts fins al punt que cinquanta dels cent principals anunciants a Twitter van decidir de suspendre temporalment qualsevol despesa en la plataforma.

Però, per bé que els alts i baixos a Twitter hagin captat, comprensiblement, l’atenció dels mitjans, l’imperi empresarial de Musk ha tingut un trasbals encara més important aquestes darreres setmanes: la caiguda en picat del valor de les accions de Tesla, que va començar el 2022 amb una cotització de mercat de més de 400 dòlars l’acció i l’ha acabat per sota dels 130. Amb una devaluació acumulada d’un 69% –irònicament un altre número que Musk està avesat a esmentar amb propòsits humor–, les accions de Tesla han registrat el cinquè rendiment més baix al mercat nord-americà durant el 2022, i de lluny el pitjor rendiment de qualsevol empresa automobilística.

Aquest daltabaix, tanmateix, no ha estat acumulatiu sinó sobtat. Fins a final de setembre, de fet, Tesla havia resistit remarcablement bé una conjuntura econòmica adversa que no ha deixat il·lesa cap companyia del sector, amb una pèrdua d’un 23% no pas gaire pitjor que la dels seus principals rivals.

Un desembre tràgic

Tanmateix, el mes de desembre ha dissipat qualsevol indici d’optimisme que els inversors podien conservar sobre Tesla. En menys de trenta dies, el valor de les accions de la companyia ha baixat d’un 40% i ha registrat el pitjor rendiment setmanal d’ençà de l’esclat de la pandèmia. El valor de mercat de la companyia es troba actualment en els 385.000 milions de dòlars, una fracció dels 1,2 bilions amb què va començar el 2022.

Per a Musk, la crisi de Tesla té un culpable clar: la Reserva Federal dels Estats Units, que enguany ha decretat un augment dels tipus d’interès sense precedent recent que ha empès a retirar grans quantitats de capital dels mercats financers. Però la inflació –i la resposta consegüent de les autoritats financeres– tenen un pes tan sols tangencial en la davallada de Tesla, perquè els principals competidors del gegant del cotxe elèctric han tingut pèrdues significativament menors: el valor de mercat de les accions de Mercedes-Benz, per exemple, ha baixat de tan sols un 7% el 2022, el de les de Toyota d’un 27% i el de les de Volkswagen d’un 34%. L’única companyia amb un rendiment remotament semblant al de Tesla és Ford, que, així i tot, ha tingut una devaluació (-47%) menys de vint punts inferior a la de Tesla.

Els problemes estructurals de Tesla surten a la llum

I és que els problemes de Tesla, a despit de les fixacions de Musk, són força més estructurals que no vol creure el magnat. No és cap secret que el valor de mercat de la companyia sempre havia estat inflat: a final del 2021, per exemple, Tesla va arribar a valer tant com els seus deu principals competidors combinats, tot i tenir un pes ínfim en el mercat de l’automòbil. Però aquesta sobrevaloració no era del tot irracional: indicava que els mercats confiaven que Tesla seria capaç de convertir-se a mitjà termini en el líder indiscutible del sector en expansió del cotxe elèctric.

El 2022 ha posat fi a aquesta esperança d’una vegada per totes. En un any en què els principals competidors de la companyia han fet passos de gegant en l’àmbit del vehicle elèctric després de dècades d’inacció, les vendes de vehicles Tesla –més cars que no els de la competència– han caigut considerablement tant als Estats Units com a la Xina, i han posat en dubte la capacitat de la companyia de competir amb empreses molt més consolidades i amb una capacitat de producció molt superior. Per primera vegada a la història, la demanda –no pas l’oferta– és el principal maldecap de la companyia.

Musk, el pitjor enemic de Tesla

Tots aquests factors, tanmateix, són eclipsats per una variable molt més imprevisible i devastadora per a les expectatives de la companyia: el comportament erràtic del seu director. En un any decididament difícil per a l’automoció en general, Musk ha convertit l’empresa en la seva guardiola personal i ha venut gairebé 40.000 milions de dòlars en accions de Tesla per a finançar la compra de Twitter. De fet, ha venut accions de la companyia tres vegades el 2022, tot i declarar públicament a l’abril que no en vendria almenys fins el 2024.

A aquesta ànsia de Musk per a despendre’s de les accions de Tesla –i el seu aparent desinterès en qualsevol cosa que no tingui relació amb Twitter– s’hi ha d’afegir un fet que el seu periple calamitós al capdavant de la xarxa social ha fet clamorosament evident, tant per als analistes com per al públic general: que Musk, ras i curt, no és el geni inimitable que durant anys ha jugat a ser. Ara, 200.000 milions de dòlars en pèrdues després, tan sols resta veure si els inversors hi tornen a dipositar la confiança perduda o bé fan evident definitivament que l’emperador va despullat.