Elon Musk, el sud-africà que vol canviar la humanitat

Elon Musk és una figura força desconeguda aquí. Però aquest multimilionari nord-americà, d’origen sud-africà, és tota una celebritat als EUA i a molts països d’Europa, on fa conferències tot sovint convidat per institucions acadèmiques i governamentals. Carregat d’idealisme, ha creat un seguit d’empreses compromeses ideològicament amb els seus objectius. Persones d’arreu del món admiren que aquest emprenedor vulgui fer compatible el respecte pel medi amb l’economia, establint objectius molt i molt ambiciosos. No fa pas gaire va dir: ‘Cal que la vida sigui alguna cosa més que resoldre els problemes de cada dia. Cal llevar-se i estar il·lusionat amb el futur, estar inspirat i voler viure.’ A diferència de molts altres emprenedors, que només actuaven sobre una indústria o dues, Elon Musk actua sobre diverses simultàniament. És l’emprenedor més influent de la història? Tot seguit us expliquem l’apassionant vida d’un home que aquests anys vinents sentireu anomenar tot sovint.

L’informàtic
Elon Musk  va néixer a Pretòria (Sud-àfrica) fa quaranta-cinc anys, fill d’una model canadenca i d’un enginyer sud-africà. Quan tenia nou anys els seus pares es van divorciar. Durant aquells anys va aprendre a programar i va vendre el seu primer joc. Quan ja era a punt de fer divuit anys i havia d’anar a fer el servei militar, va abandonar Sud-àfrica i se n’anà al Canadà, per tal de no col·laborar amb el règim de l’apartheid. Tot i començar la universitat al Canadà, es va traslladar als EUA, on va obtenir un títol en física i un altre en economia. Durant aquella època universitària el jove Elon Musk reflexiona sobre quins són els grans temes que poden fer avançar la humanitat. En va identificar cinc: l’espai, les energies renovables, internet, les teràpies genètiques i la intel·ligència artificial. Va arribar a la conclusió que ell només podia mirar d’incidir sobre els tres primers. Fou així que l’any 1995, a vint-i-quatre anys, es va centrar en el medi i va començar un doctorat sobre supercondensadors  a la Universitat de Stanford, pensant en l’aplicació en vehicles elèctrics.

Tanmateix, ràpidament ho va deixar estar i es va centrar en el fenomen de l’any 1995, internet, el sistema nerviós de la humanitat, com la definiria més tard. Amb el seu germà, va fundar Zip2, una mena de pàgines grogues d’internet. El 1999 van vendre la companyia a Compaq, i l’Elon se’n va endur 22 milions de dòlars. Havia esdevingut milionari. Però no va pas va voler retirar-se i gaudir de la riquesa. Ràpidament va fundar la companyia X.com, que més endavant es fusionà amb Confinity i esdevingué PayPal , el sistema de pagaments a través de la xarxa. El 2002 eBay va comprar PayPal, i Elon Musk va rebre’n 165 milions de dòlars.

El somniador
Acabada la seva etapa en el món d’internet, l’Elon va decidir invertir bona part de la seva fortuna, cent milions, a crear una nova empresa espacial: SpaceX. Creu fermament que el futur de la humanitat no pot dependre d’un sol planeta, i que per preservar l’espècie hem d’expandir-nos per l’univers. Semblava una bogeria. Cap empresa privada no havia arribat a l’espai i era un sector dominat pels estats, que el consideren de seguretat nacional. Donava un 10% de probabilitats d’èxit a la nova empresa. Però, influït per les seves lectures d’Isaac Asimov, volia provar-ho.

Els diners només arribaven per a quatre llançaments. Els tres primers van fallar. Si fracassava el quart, l’empresa hauria de tancar. Tanmateix, va ser tot un èxit i la NASA els va contractar per enviar subministraments a l’Estació Espacial Internacional. L’empresa havia reeixit i a més havia rebaixat el cost dels llançaments a menys de la meitat. Però calia anar un pas més enllà. Tenia al cap que, per reduir-ne encara més el cost, els coets s’havien de poder reutilitzar, una fita mai aconseguida. L’Elon ho veia com una bossa de trenta milions de dòlars que es destrueix quan fa impacte sobre la mar. ‘Cal intentar agafar la bossa, oi?’, digué en una de les seves conferències. Menys de quatre anys després, el 2016, finalment SpaceX va poder enviar un satèl·lit a l’espai i recuperar-ne el coet. Aquest vídeo espectacular en mostra totes les proves i l’èxit final:

Però això només era un pas més en la fita. El 27 de setembre, amb la sorpresa de tothom, va presentar un detalladíssim pla per a establir una colònia al planeta Mart. Davant la incredulitat dels assistents, explicava com qualsevol persona hi podrà anar (i tornar-ne si se’n penedeix) per un preu equivalent al cost mitjà d’un habitatge, entre 100.000 i 200.000 dòlars. Aprofitant totes les finestres bianuals de llançament cap al planeta vermell, té la intenció que el 2022 arribin els primers humans a Mart. Enviant-hi fins a 1.000 naus cada vegada, cadascuna portant entre 100 i 200 persones, preveu que en un període entre 40 i 100 anys s’hi hagi acabat d’establir una colònia autosuficient d’un milió de persones. Plenament convençut de la viabilitat tècnica, hi està tan determinat que fins i tot ha reconegut que l’únic objectiu per a acumular riquesa (té 12.000 milions) és que aquest projecte arribi a bon port. És el projecte de la seva vida.

L’ecologista
Si l’objectiu d’establir una colònia humana al planeta Mart no fos prou difícil, l’Elon Musk dedica l’altra meitat del temps a la seva empresa més coneguda, Tesla Motors. El propòsit de l’empresa és accelerar la transició cap a les energies renovables i, d’aquesta manera, protegir la Terra. Fundada el 2003 per produir cotxes completament elèctrics, va ser finançada per Musk durant els primers anys. Però l’any 2008 va ser el moment més difícil en la vida d’aquest emprenedor. Enmig de la crisi econòmica, i després d’haver invertit 70 milions de dòlars a Tesla, l’Elon s’havia quedat sense diners. SpaceX només podia fer un llançament més, i si Tesla no trobava un soci, també hauria de tancar. Els somnis se li escolaven entre les mans. A més, es trobava enmig d’un divorci públic amb la parella de tota la vida, amb qui havia tingut sis fills, el primer dels quals havia mort sobtadament dues setmanes després de néixer.

Però en l’últim moment Tesla va tancar un acord amb Daimler AG, pel qual el propietari de Mercedes hi invertia 50 milions. Era el maig del 2009, i al juny rebia un préstec del govern americà de 465 milions en el marc de les ajudes al sector automobilístic. La companyia s’havia salvat. Havia pogut resoldre els problemes del primer model de Tesla, presentat el 2006 i es preparava per a esdevenir una empresa automobilística normal. Van comprar una fàbrica a Fremont (Silicon Valley) i es van preparar per produir el Model S a partir del 2012, que el 2013 fou designat el millor cotxe de la història.

Però no en tenia pas prou de transformar tot el sector automobilístic perquè esdevingués elèctric. Per aconseguir que es consumís energia cent per cent renovable, primer calia produir-ne. El 2006 va suggerir als seus cosins de muntar una empresa que produís energia solar. Dit i fet: van fundar SolarCity. L’Elon els va ajudar a fundar-la, mentre formava part del consell d’administració sense assumir-hi un paper actiu.

Faltava un element més, però. Amb Tesla, s’havia adonat que la peça clau per a assolir un ús cent per cent d’energies renovables eren les bateries. Ja actuava en el consum (cotxes elèctrics) i en la producció (plaques solars), però calia transmetre aquesta energia d’un extrem a un altre. I aquí sorgia un nou problema. La xarxa elèctrica no és dissenyada per a emmagatzemar energia i en les energies renovables això és cabdal: a la nit no fa sol, i no sempre fa vent. De manera que cal posar bateries a tota la cadena elèctrica: a les cases, als edificis, a les xarxes de distribució i a les centrals. L’energia s’ha d’acumular en els moments de màxima producció per a estar disponible en els moments de demanda. El 2015 va presentar Tesla Energy, amb una bateria compacta de disseny atractiu per a ús residencial, i una altra per a un ús a escala industrial, en edificis, en xarxes de distribució o en plantes generadores.

Tanmateix, abans de presentar Tesla Energy s’havia adonat que els comptes no sortien. Per equipar tots els cotxes que pensava fer a curt termini (mig milió l’any) i les bateries per a Tesla Energy, al món no hi havia prou capacitat de producció de bateries. Acostumat a resoldre problemes que semblen impossibles, l’any 2014 va presentar la Gigafactory 1, el segon edifici més gran del món, una fàbrica dedicada exclusivament a produir bateries. Per si sola en duplicarà la producció mundial. Un cop encarrilada la solució de tots els problemes, havia arribat el moment de crear una empresa integrada. Finalment, aquest estiu passat va proposar que Tesla absorbís SolarCity. Només en resta l’aprovació per part dels accionistes el dia 17 de novembre.

L’enginyer
L’Elon Musk diu que, tot i que pot semblar un executiu típic, de fet dedica el 80% del temps a treballar en els equips d’enginyeria de SpaceX i Tesla. I és aquesta visió que fa que s’obsessioni a millorar les coses. Fins al punt que ha arribat a dormir durant dies a la fàbrica de Fremont. Fruit d’això, es va adonar que les fàbriques eren molt ineficients, i que hi ha un espai de millora molt superior a la dels productes. Ell ho anomena ‘la màquina que fa màquines’, i calcula que aquesta màquina, la fàbrica, pot millorar entre 10 i 100 vegades. És ací que actualment dedica els esforços, i els primers èxits han estat duplicar la producció de la Gigafactory en el mateix espai i accelerar dos anys la producció de mig milió anuals de cotxes a Fremont, amb l’objectiu final de duplicar-ne la producció màxima prevista inicialment.

Però abans ja havia mostrat un altre projecte. El 2012 va presentar l’Hyperloop, una mena de tren que arribaria a més de 1.100 km/h, molt més bé de preu i ràpid que els trens de gran velocitat actuals. Com que no té temps per dedicar-s’hi, va publicar-ne els documents del projecte amb filosofia de codi lliure i va animar a qualsevol empresa a fer-lo realitat.

I si amb tot això no n’hi hagués prou, encara ha tingut temps de pensar en una de les àrees que inicialment havia descartat: la intel·ligència artificial. Públicament, ha expressats la temença per aquesta tecnologia, que considera l’amenaça més gran per a la humanitat. Per això va fundar OpenAI, amb l’objectiu de fer aquesta tecnologia oberta a tothom i evitar-ne un mal ús.

L’activista
Finalment, Elon Musk és conegut sobretot per la gran quantitat d’entrevistes i conferències que fa arreu del món. Hi mostra el perfil més activista. És un gran defensor d’un impost sobre el CO2, a fi que les empreses de combustibles fòssils assumeixin el cost que generen i no es quedin només amb els beneficis (‘llencen escombraries sense pagar-ne la recollida’). Consciencia el públic de la gravetat del canvi climàtic i afirma que l’adopció de les energies renovables no és cap opció: els combustibles fòssils s’acabaran. Es tracta, per tant, de decidir si retardem l’adopció de les energies renovables o l’accelerem. Finalment, afirma que cal aprofitar el moment actual per fer de l’espècie humana una espècie multiplanetària i establir una colònia autosuficient a Mart. La història mostra que les civilitzacions es col·lapsen, obliden tecnologies i perden interès per determinades fites. Cal fer-ho abans que torni a passar.

Si Elon Musk pot reeixir en els seus objectius, sens dubte canviarà les nostres vides i serà un dels grans noms de la història. Però, i si fracassa?