El món té un nou influenciador de masses, un propagandista poderós que ha decidit d’entrar de ple en l’arena política: és Elon Musk (Pretòria, Sud-àfrica, 1971), la persona més rica del planeta; propietari entre més empreses de Tesla, la companyia automobilística més valuosa de totes; SpaceX, dedicada al transport i la innovació aeroespacial; Neuralink, que desenvolupa dispositius digitals d’implantació cerebral; xAI, pionera en intel·ligència artificial, i, més recentment, Twitter, ara X. En molt poc temps, Musk ha fet la metamorfosi d’un personatge extravagant, conegut pels seus somnis llaminers de tecnologia futurista, en una de les grans estrelles de la política conservadora als Estats Units i Europa. Fa dos anys, quan va comprar Twitter, amb prou feines piulava de qüestions polítiques: ara s’hi rabeja, amb atacs furibunds contra els demòcrates i un suport acèrrim a Donald Trump.

El viatge dels demòcrates al trumpisme

Musk ha explicat que gairebé sempre votava els demòcrates, però se n’ha allunyat d’ençà que Joe Biden va arribar al poder. L’empresari es considera víctima d’un setge: tal com ha informat a bastament la premsa nord-americana, diverses oficines governamentals han obert investigacions contra X per mala praxi i contra SpaceX per discriminació en la contractació, per exemple. Tot i que a principi del mandat de Biden Tesla fabricava dues terceres parts dels vehicles elèctrics que es fan als Estats Units, el president no ha inclòs mai Musk en les negociacions amb el sector automobilístic perquè els treballadors de Tesla no estan sindicats. Musk retreu a Biden que hagi menystingut el lideratge de Tesla i, a poc a poc, s’ha anat enfangant amb baralles públiques contra l’ala esquerrana dels demòcrates perquè proposen un enduriment dels imposts als gegants tecnològics.

Tot i que el relat de Musk és parcial, perquè Tesla ha rebut moltes subvencions de l’administració Biden, el distanciament s’ha enlletgit i ha pres un fort component ideològic que no s’explica tan sols per l’evolució dels seus negocis. Musk ha trencat la tradició dels multimilionaris que, per preservar la prosperitat econòmica, callen amb prudència mentre mouen els fils a l’ombra: ell discuteix en públic, sovint amb opinions incendiàries i que reprodueixen notícies falses. Ara publica cada dia desenes de piulets, la major part dels quals són sobre polèmiques al voltant de Biden, Trump i la candidata demòcrata, Kamala Harris. L’empresari, amb gairebé dos-cents milions de seguidors, considera que els demòcrates inoculen “el virus de la mentalitat woke”, que diu que empeny la civilització cap al suïcidi, i sol fer befa dels discursos progressistes. Davant les crítiques, respon que ell tan sols és un soldat de la llibertat d’expressió i es continua definint com un moderat.

Amb el temps, Musk s’ha anat trobant còmode posant-se al centre de polèmiques internacionals amb un to combatiu contra la decadència d’occident. Aquest estiu, per exemple, Musk ha entrat al cos a cos amb el primer ministre britànic, Keir Starmer, piulant que “una guerra civil és inevitable” al Regne Unit, i difonent la notícia falsa que el govern laborista tancaria en camps de detenció a les illes Malvines els militants d’extrema dreta que haguessin participat en els aldarulls i les agressions contra immigrants de fa unes quantes setmanes. A final de l’any passat també es va enfrontar al ministre d’Afers Estrangers alemany perquè Brussel·les permetia que les ONG rescatessin immigrants a la Mediterrània, cosa que segons Musk té “regust d’invasió”. Aquesta mateixa llibertat d’expressió de què Musk s’abandera, per una altra banda, implica d’escampar teories de la conspiració sense fonament, com ara que el marit de la demòcrata Nancy Pelosi, agredit a casa seva per un militant ultra, en realitat havia estat agredit per un prostitut.

Ara, fa la feina important dins el debat nord-americà, que també ha emboirat amb mentides que alimenten les tesis trumpistes d’un frau electoral generalitzat. Fa uns quants mesos va criticar que la immigració il·legal era un recurs dels demòcrates per a “importar votants”, obviant que per llei no els és permès de votar. Progressivament, el recorregut discursiu de Musk s’ha anat acostant al de Trump, que continua sostenint que és el guanyador legítim de les eleccions del 2020, i la lluna de mel els va arribar després de l’intent d’assassinat de l’ex-president. Aquell mateix vespre, l’empresari li va donar suport públic i d’aleshores ençà cavalca una intensa campanya per a reelegir-lo. The Wall Street Journal va informar que cada mes donaria a Trump quaranta-cinc milions d’euros, una xifra desorbitadament més alta que no les habituals, però Musk ho va desmentir després i va dir que serien menys diners.

Una gran àgora que s’inclina cap a Trump

El fet que Musk hagi esdevingut l’amo i senyor de Twitter, ara X, fa que cap d’aquestes posicions no sigui anecdòtica. Malgrat que uns quants mesuradors d’audiència acrediten que va perdre un 30% d’usuaris l’any passat, X continua essent una de les àgores principals en què occident debat de política; en què polítics, celebritats i ciutadans anònims fan declaracions; en què mitjans i periodistes comparteixen informació. En mans de Musk, la xarxa ha experimentat canvis molt grossos –com ara la invisibilització dels m’agrada o els canvis a l’algorisme que promouen més la polarització. Quan resten poc més de dos mesos per a unes eleccions decisives per als Estats Units, pilota X un fervent seguidor de Trump. Un estudi independent del Pew Research Center, amb una mostra de més de deu mil nord-americans, mostra que els republicans que creuen que X és bo per a la democràcia han passat del 17% al 53%, mentre que els demòcrates han baixat del 47% al 26%.

De moment, la campanya de Trump ha tornat a activar el famós perfil de l’ex-president a X, que l’antiga propietat va fer tancar l’any 2020 per les incitacions a l’assalt del Capitoli i les mentides sobre el frau electoral. Trump ja podia tornar-lo a fer servir, però s’hi havia negat fins ara perquè mirava de fer triomfar la seva pròpia xarxa social, Truth, però ara, encalçat també per una petita davallada als sondatges després del nomenament de Harris com a candidata, hi ha tornat a treure el cap. Fa quinze dies, Musk va oferir a Trump una conversa de dues hores entre tots dos, plena de sintonia i d’afalacs mutus, que va indignar la Comissió Europea, que va recordar a Musk que X continuava incomplint les normes de serveis digitals. En aquella mateixa entrevista, Musk fins i tot es va mostrar disposat a ocupar un lloc en la nova administració si guanyava Trump. L’ex-president ha matisat fa poc que difícilment podria tenir-hi un càrrec, però que Musk podria fer-li d’assessor.

La campanya per a les eleccions presidencials del 5 de novembre començarà a entrar aviat en la fase d’alt voltatge. Encara cal veure quin paper hi acabaran tenint Musk i X, però la trajectòria de l’empresari no és una pura curiositat. El món de la tecnologia va amalgamant més i més capacitat d’influència i serà decisiva a Washington aquests anys vinents, governi qui governi. Musk n’és un mascaró de proa provocatiu i, de vegades, histriònic, però unes altres veus del sector també s’han anat acostant a Trump. Fins i tot Mark Zuckerberg, director de Facebook –que inclou WhatsApp i Instagram– va tenir-hi unes paraules de flirteig polític després de l’atemptat. Amb Musk ha començat a canviar a fons la mena de presència que té la política a les xarxes socials.