02.02.2024 - 21:40
|
Actualització: 02.02.2024 - 21:45
Els pronoms febles no tenen gaire bona premsa. Sovint són presentats com la part més difícil de la gramàtica, un autèntic trencacolls. Per una altra banda, també hi ha qui diu que són l’essència de la llengua. Certament, el català sense pronoms febles –concretament, sense en i hi– seria una altra cosa, seria una llengua molt més acostada al castellà.
La sintaxi catalana té uns mecanismes propis –que la distancien del castellà i, en canvi, l’acosten a l’occità i al francès–, molt relacionats amb els pronoms febles. Avui en veurem dos, el partitiu i l’anàfora, i els exemplificarem amb el pronom en.
El partitiu
El partitiu serveix per a designar una part d’un tot. Vegem-ho amb un exemple. Imaginem que, damunt una taula, hi tenim una ampolla d’oli i diem: Aboca l’oli a la paella. Dient “l’oli”, entendrem que ens referim a tot l’oli de l’ampolla. I si ho volem substituir per un pronom, el resultat serà aquest:
1. Aboca l’oli a la paella → Aboca’l a la paella
En canvi, si diem Aboca oli a la paella, entendrem que cal abocar-n’hi una part. Simplement eliminant-hi l’article, hem expressat un partitiu. Doncs bé, ací, quan fem la substitució, ja hi apareix el pronom en:
2. Aboca oli a la paella → Aboca’n a la paella
I això mateix ens trobem quan el partitiu l’expressem amb el nom precedit d’un quantificador. Vegeu-ho:
3. Aboca una mica d’oli a la paella → Aboca’n una mica a la paella
4. Aboca molt oli a la paella → Aboca’n molt a la paella
Si en compte d’ésser un nom incomptable, com oli, és un nom comptable, com ametlles, potser encara ho veurem més clar. Quan ens referim a la totalitat el pronom no és pas en:
5. Pica les ametlles → Pica-les
Però si expressem la quantitat amb un partitiu, sí:
6. Pica ametlles → Pica’n
7. Pica tres ametlles → Pica’n tres
8. Pica unes quantes ametlles → Pica’n unes quantes
L’anàfora
Ara posem per cas que diem:
9. Avui aniré a veure en Genís al casal. Aquest noi és fill d’un amic meu.
Ací esmentem dues vegades el mateix referent, que en aquest cas és una persona. Per no repetir en Genís, a la segona oració hem recorregut a un sintagma que tothom entén que s’hi refereix: aquest noi. Aquest fet lingüístic s’anomena anàfora i funciona amb unes regles determinades. Una d’aquestes regles diu que la primera vegada que esmentem el referent l’hem d’expressar de manera concreta (en Genís); la segona, en canvi, és més genèrica (aquest noi). Perquè si ho féssim en ordre invers no s’entendria:
10. *Avui aniré a veure aquest noi al casal. En Genís és fill d’un amic meu.
De maneres d’expressar el joc anafòric, n’hi ha més:
11. Va néixer el 1982. Certament, aquell any va ser molt important per a mi.
12. S’han ofert a acompanyar-lo a l’hospital, però m’he estimat més fer-ho jo.
Fins i tot hi ha l’anomenada “anàfora zero”, que trobem, per exemple, en una frase en què elidim el subjecte (perquè el sobreentenem):
13. Avui duré el meu fill al parc d’atraccions. La setmana passada [ ] va fer quinze anys.
Els pronoms són el recurs anafòric per excel·lència. I el pronom en, tan important en l’arquitectura sintàctica del català, permet anàfores com ara aquestes:
14. La granja fa molta pudor. A mesura que me n’allunyo començo a respirar.
15. L’estafa ha perjudicat vuitanta compradors. N’hi ha cinc que s’han arruïnat totalment.
16. Allò em va passar fa dos anys i em va fer molta ràbia, però ara me’n ric.
Per adonar-se de la importància que té aquest sistema anafòric recolzat en el pronom en, pensem com es dirien aquestes frases si ens manqués, és a dir, si ho traduíssim literalment d’una llengua com el castellà, que no el té:
17. La granja fa molta pudor. A mesura que m’allunyo d’ella començo a respirar.
18. L’estafa ha perjudicat vuitanta compradors. Cinc d’ells s’han arruïnat totalment.
19. Allò em va passar fa dos anys i em va fer molta ràbia, però ara *em ric.
És fàcil de veure que les primeres frases (14, 15 i 16) sonen més naturals, “dringuen” més bé. En algun cas (19), prescindir del pronom ens ha fet escriure una frase incorrecta.
Agilitat i genuïnitat
Deixant de banda aquests dos mecanismes propis –i essencials– de la nostra sintaxi, que funcionen diferentment del castellà, el pronom en també el trobem en estructures o contexts determinats, com ara aquests:
20. Ens ho havíem de creure? N’hi havia que pensaven que sí, n’hi havia que pensaven que no.
21. El masclisme del jovent és preocupant. N’hi ha prou d’escoltar les cançons de X.
22. Vas a treballar o en véns?
Com les diríem, aquestes frases, si ens faltés el pronom en? Les alternatives no són, ni de bon tros, tan genuïnes:
23. Ens ho havíem de creure? Alguna gent pensava que sí, alguna altra gent pensava que no.
24. El masclisme del jovent és preocupant. És suficient escoltar les cançons de X.
25. Vas o véns de treballar?
I, en aquest elogi, encara hi hem d’afegir un argument a favor de l’ús del pronom en: l’agilitat que imprimeix al discurs. Vegem-ho:
26. Aviat es presentarà la novel·la ‘El riu vermell’ i us fem arribar un exemplar de l’esmentada obra → Aviat es presentarà la novel·la ‘El riu vermell’ i us en fem arribar un exemplar.
27. La burocràcia l’obligava a presentar-se cada dia a l’oficina. Era un tràmit, però no podia prescindir d’aquest → La burocràcia l’obligava a presentar-se cada dia a l’oficina. Era un tràmit, però no podia prescindir-ne.
28. Quan fem servir un mòbil, hem de tenir la capacitat de valorar la seva utilitat → Quan fem servir un mòbil, hem de tenir la capacitat de valorar-ne la utilitat.
I, per acabar, esmentem un calc (incorrecte) del castellà que també podem resoldre amb el pronom en: l’ús anafòric de “el mateix”:
29. Els experts estudien la proposta per determinar la legalitat de la mateixa → Els experts estudien la proposta per determinar-ne la legalitat.
En voleu saber més?
El gramàtic Jaume Vallcorba i Rocosa va estudiar a fons el partitiu, l’anàfora i l’ús dels pronoms en i hi, tant en la llengua moderna com en l’antiga. Moltes de les seves observacions les va difondre en les píndoles de llengua que va escriure durant molts anys en els fulls de calendari del Bloc Maragall. Aquestes notes, juntament amb tots els seus estudis lingüístics, foren aplegats en els tres volums de l’Obra gramatical i lingüística completa de Vallcorba (Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2010-2019).
