Elisenda Romeu (ANC): “Si volen detenir Puigdemont, el detindran”

L’Assemblea Nacional Catalana, Òmnium Cultural, l’AMI, el Consell de la República, la Intersindical i el CIEMEN van presentar ahir com serà la Diada de l’Onze de Setembre de 2024, amb mobilitzacions simultànies a Barcelona, Girona, Lleida, Tarragona i Tortosa. El nou secretariat de l’ANC ha hagut de preparar la mobilització a contrarellotge, però abans no arribi tindran una altra prova de foc: el possible retorn de Carles Puigdemont i les mobilitzacions per a evitar que el detinguin o, si finalment passa, en resposta d’un empresonament. Què hi ha preparat? En aquesta entrevista, la coordinadora de mobilitzacions de l’ANC, Elisenda Romeu, diu que els manca informació de l’entorn de Puigdemont per poder dissenyar un operatiu de “defensa popular” com el que l’ANC va dir que volia fer, però que, sigui com sigui, hi seran. També parla de la Diada i dels motius que els han dut a fer-la descentralitzada, i avança alguna idea de cara a la commemoració del Primer d’Octubre, que enguany fa set anys.

—Tal com es mouen les coses, sembla que hi pot haver una investidura aviat, que és quan Puigdemont va dir que tornaria. Heu preparat la “defensa popular” per a impedir que el detinguin?
—Hem de tenir-ne més informació. Primer de tot, no estem d’acord que s’investeixi Illa, evidentment. Després, si Puigdemont ve com a institució, no pas com a cap d’un partit, sinó com a institució, l’acompanyarem. Però fins que no tinguem tota la informació és molt difícil de decidir exactament què es farà.

—No teniu contacte amb Puigdemont o el seu entorn? Hi ha qüestions logístiques que no es poden decidir d’un dia per l’altre.
—Hi ha la reunió aquella que vam fer a Waterloo. Però la informació precisa no la tenim. I, per tant, hem d’esperar a veure què passa.

—Parleu d’acompanyar-lo, però com ho faríeu?
—No ho sabem. Necessitem la informació. Quan tinguem informació podrem decidir fins a quin punt farem l’acompanyament. Acompanyament és una manera de dir-ho, no? Sabrem què podem fer i què no. Però és que necessitem la informació, i no la tenim.

—Al final, més que un acompanyament és evitar que el detinguin, no?
—Sí. El que passa és que, si ve, gairebé segur que el detindran. Per molt que facis coses, que l’acompanyis, si el volen detenir, el detindran. Aleshores, anem pensant què podríem fer si el detenen. Per això, fins que no hi hagi tota la informació és difícil de dir si farem això o allò. Primer hem de tenir la informació.

—Si el detenen, què farà, l’ANC?
—Bé, farem una crida, suposo, a donar-li suport. Però ja us ho explicarem.

—Tot això ens enganxarà a mitjan agost, quan és més difícil d’engrescar la gent perquè es mobilitzi.
—Ho sabem. Però és clar, hem de tenir més detalls, no? No és el mateix que el detinguin en un lloc o en un altre. Que vagi en cotxe o d’alguna altra manera. D’acord amb això, ja decidirem què fem.

—Representa que si aconsegueix d’arribar al parlament no el podran detenir perquè en aquell edifici la policia solament pot actuar contra un diputat si hi ha un delicte flagrant.
—Sí, però un jutge pot dir que l’han de detenir perquè ha comès un delicte flagrant i inventar-se’l. Si volen, poden entrar i detenir-lo. En principi no hauria de ser així, però és possible que ho facin. Ja sabeu com van les coses en aquest país. Un jutge pot dir que l’han de detenir, i que entrin i el detinguin.

—En aquesta situació, us imagineu l’ANC convocant al voltant del parlament per provar d’evitar-ho?
—No sabem què farem. Però, a veure, no és tan fàcil, eh? Pensa que quan vingui tot estarà blocat. No deixaran acostar la gent al parlament. Però, ja t’ho he dit, quan tinguem tota la informació, podrem comentar-ho. Que se l’acompanyarà i d’alguna manera es farà una crida a donar-li suport? Sí. Com? Fins que no tinguem tota la informació no ho sabrem. Tenim pensades unes quantes coses, i quan sigui el moment decidirem què fem.

—Entre aquestes coses que teniu pensades, hi ha la possibilitat que si l’empresonen la Diada de l’Onze de Setembre canviï de format d’alguna manera?
—La Diada es farà tal com s’ha decidit. Ara, que tot el context polític pot fer que hi hagi alguns canvis? Evidentment. Però en principi la Diada es farà com s’ha decidit de fer.

—Tot això que parlàvem és en el supòsit que hi hagi un ple d’investidura i Puigdemont torni, però també pot ser que finalment no n’hi hagi i es convoquin eleccions. En aquest cas, com veuríeu que aprofités la Diada per tornar?
—Home, preferiríem que no fos per la Diada. Ho preferiríem, però això no és una decisió nostra, és una decisió seva. Preferiríem que fos un altre dia. Però, és clar, aquesta decisió no la podem prendre nosaltres.

—Com és que heu decidit que aquesta Diada sigui descentralitzada?
—Necessitem que la gent torni a agafar empenta i a sortir al carrer. Era molt més fàcil descentralitzar, les assemblees territorials s’han il·lusionat en el moment que els hem dit que podrien muntar l’Onze de Setembre al seu territori. Tothom està molt desmobilitzat i molt baix de forma, era important que la gent es tornés a animar.

—Anar a Barcelona podia fer més mandra?
—Fa temps que al territori diuen que no volen anar a Barcelona, que n’estan farts. Com que aniran al seu territori, hi haurà més participació.

—Un altre dels factors destacables de la Diada d’enguany és la unió de sis entitats diferents. No sé si n’hi havia hagut mai tantes.
—Tantes entitats no. Fins a l’Onze de Setembre de 2019, sí que es va fer en col·laboració amb l’AMI i Òmnium, però eren poques entitats. Ara era el moment d’anar tots plegats i convocar tots plegats. És molt important que tothom surti al carrer i fer una sensació de potència a tots junts. És important perquè la gent es torni a animar.

—És indicatiu d’un canvi de to de l’ANC, amb el nou secretariat? Aquestes darreres diades l’ANC marcava molt més la línia, i ara es torna a cercar la col·laboració.
—Qui lidera és l’ANC, i les altres entitats hi col·laboren. Pensem que és important que es vegi que anem totes juntes, dóna una potència que tots sols no tindríem.

—Al nou secretariat us heu trobat que en pocs mesos heu de preparar la Diada, el retorn de Puigdemont i la commemoració del Primer d’Octubre. Heu hagut de muntar totes les mobilitzacions en poc temps o el secretariat anterior us havia deixat feina avançada?
—Hi havia alguna cosa petita, però hem canviat molt el format de l’Onze de Setembre. Era preparat per fer-lo només a Barcelona i ho hem canviat. Després, és clar, hi ha totes aquestes coses que vénen sobreposades, que d’aquí a l’Onze de Setembre ja veurem què passarà. Evidentment, hi ha molta feina, però estem il·lusionats. Pensem que és un canvi important i que sortirà tot bé.

—La primera mobilització que ja heu fet és la que criticava la manca d’aplicació de l’amnistia. Quina valoració en feu?
—N’estem contents perquè és una manifestació que vam convocar en pocs dies i ens va semblar que hi havia hagut una bona resposta. La gent en va sortir contenta. És la primera cosa que fèiem, acabats d’arribar, convocada en molt poc temps i pensem que va anar bé.

—Va ser molt polèmica la imatge de llançar pa davant del Palau de la Generalitat. Hi ha qui ho veu ridícul i poc engrescador.
—En aquestes coses sempre hi ha gent que ho troba malament i gent que ho troba bé. Va ser una cosa molt simbòlica, d’allò de “volem el pa sencer, no volem les engrunes”. Es va agafar pa sec i es va portar allà per fer una cosa una mica diferent. Bé, hi va haver gent que ho va criticar i gent que, en canvi, ho va trobar molt bé.

—Potser era massa simbòlic, ara que hi ha un afartament del simbolisme.
—Sí, però, en canvi, era una manera de trencar la típica manifestació que es fa sempre. Era acabar fent una cosa diferent. Hi ha gent que n’estava molt contenta i que li va agradar. Hi ha gent que no. Mira, un altre dia farem una altra cosa i serà al revés. En general, vam pensar que havia anat bé, i això és el que vam rebre de la gent que hi era.

—De cara al Primer d’Octubre ja sabeu què fareu?
—S’hi treballa. Hi ha una proposta conjunta al Maresme, però és molt a les beceroles. Acabem d’entrar al secretariat i ens hem centrat en l’Onze de Setembre perquè era urgent, i ara tot just comencem a parlar del Primer d’Octubre. Ara hi ha aquesta proposta conjunta, però n’hem d’acabar de parlar. No ho tenim treballat.

—Per què al Maresme?
—Perquè hi ha hagut un grup de gent de les consultes i gent que ha demanat de fer un acte totes les entitats i partits. Hi hem anat i ho hem escoltat, però encara no s’hi treballa. A més a més, segurament també faríem coses d’arreu del territori. Però tot és a les beceroles.