Elisenda Paluzie: ‘El Primer de Maig hem de remarcar que sense república no hi haurà avenços socials’

La plataforma Alcem-nos! ha convocat per primer vegada una manifestació a Barcelona  en ocasió del primer de maig. Aquesta plataforma ciutadana és formada d’entitats diverses, entre les quals l’Assemblea Nacional Catalana, la Intersindical-CSC i el nucli promotor d’Universitats per la República. La manifestació sortirà de la plaça Urquinaona a les 17.30 i acabarà a de Sant Jaume, on es duran a terme els parlaments.

Els convocants afirmen que la manifestació té com a objectiu deixar clar que sense República catalana ‘no hi ha drets socials ni avenç social possible, com ho demostra, entre més, les retallades contínues, les  sentències i les prohibicions de lleis aprovades pel Parlament, com la Llei d’emergència social i pobresa energètica, la lleis contra els desnonaments, la d’igualtat entre homes i dones, la d’impostos als habitatges buits, i un llarg etcètera per part de tribunals espanyols’. Parlem de la convocatòria amb la presidenta de l’ANC, Elisenda Paluzie.

—Aquesta convocatòria de la tarda a Barcelona és una novetat. Què voleu aconseguir?
—La intenció és fer visible que, a Catalunya, només la república garantirà els drets socials de tots els ciutadans. El primer de Maig hem de remarcar que sense república no hi haurà avenços socials. Aquesta és una obvietat que cal assumeixi la societat. No podem fer, per exemple, polítiques de mercat de treball pròpies sense ser independents perquè l’estat espanyol no ho permet, tal com ha quedat demostrat una vegada i una altra. No hi ha manera de fer polítiques de salaris mínims més pròpies de la renda catalana o ens trobem, i ens hi trobarem una vegada i una altra, que les lleis més innovadores són suspeses o anul·lades pel Tribunal Constitucional malgrat l’ampli suport social que tenen.

—Però Alcem-nos participarà també en les manifestacions del matí convocades pels sindicats majoritaris…
—Sí. L’ANC ja fa molts anys que participa en les mobilitzacions del primer de maig, sobretot a través de la sectorial de treballadors i de les assemblees de Barcelona. I sempre ho fem, a més, enviant-hi una representació oficial que enguany serà la del vice-president Pep Cruanyes.

—Fa unes setmanes, els sindicats participaven al Paral·lel en la mobilització contra la repressió…
—És molt important que contra la vulneració de drets fonamentals hi hagi la unitat més gran possible i som conscients de què va significar aquella decisió i dels problemes que en algun cas, com a la UGT, van causar.

—A la convocatòria d’Alcem-nos, hi participa només un sindicat, la Intersindical-CSC.
—El primer de maig sempre hi ha hagut capçaleres i convocatòries de diversos sectors, de diversos sindicats, de diversos grups. Nosaltres creiem important que n’hi hagi una que remarqui el lligam entre la república i el món del treball. I en aquest cas és més que natural el suport de la Intersindical-CSC, tenint en compte, a més, el gran paper que han fet a les vagues del 3 d’octubre i del 8 de novembre.

—A la convocatòria de Girona, el cartell d’Alcem-nos diu: ‘del 1r d’octubre al 1r de maig: lluites compartides’, recuperant l’eslògan que tant agrada a Jordi Cuixart. Això és el resum de què es pretén?
—La república no va d’identitats ni beneficia només els uns. Va a favor de tothom, dels qui la volen ja, dels qui la voldran i dels qui no la volen. Tothom guanya amb una república catalana respecte a la situació en què som ara.

—A la convocatòria també es marquen fites concretes. Es reclama també un salari mínim de 1.200 euros, una pensió de 1.000 o una jornada de 35 hores…
—És una obvietat que mentre estiguem sotmesos dins l’estat espanyol, els drets dels treballadors seran iguals a la baixa i no en relació a la realitat concreta de Catalunya. I no es tracta de dir que això hauria de ser demà mateix però sí de deixar clar que els canvis, amb la república, han de ser palpables per a tothom i que els seran. Així mateix, cal posar en relació els 1.200 euros que proposem per a Catalunya amb els 1.300/1.400 de França, amb els 1.500 d’Alemanya… La República catalana ens ha de permetre un salt important que ens acosti més i més ràpid a aquestes realitats que tenim aquí al costat mateix.

—Quina pot ser la mesura de l’èxit de la manifestació de la tarda?
—Això és un inici i cal considerar-lo com a tal. Ara cal marcar un discurs i entrar en aquest àmbit amb força, cal focalitzar el que suma drets socials i república. Sobre el treball, això és un començament de visualització que pensem que serà important. Amb els sindicats no independentistes és evident que ens posarem d’acord en moltes coses, però també és evident que, aquest discurs que no hi haurà avenços socials consistents sense república, els qui l’hem de situar al carrer som els independentistes.