Elisabet Roig: “Llegir sobre sexe pot ser tan divertit com practicar-lo”

El Premi de Literatura Eròtica de la Vall d’Albaida ha arribat al seu 27è certamen i anit va poder lliurar el guardó a Elisabet Roig. L’ha guanyat amb Tancament perimetral, un sintagma que s’ha sentit molt en aquests mesos de pandèmia. Aquest no és el primer premi literari de Roig, però sí el que té més volada. L’autora és especialista en literatura infantil i juvenil i treballa en una editorial especialitzada en llibres de text.

Fem aquesta entrevista d’urgència en aquesta nit tan especial per a ella. Just quan acaba de recollir el guardó d’un premi de literatura únic al nostre país en el gènere de l’erotisme. No és el seu camp d’escriptura habitual, però ha volgut experimentar un espai literari que, per a ella, ha passat a ser un terreny d’èxit a la primera sembra. Parlem amb ella, amb el premi encara acabat de recollir a la gala organitzada a Bocairent. Li donem l’enhorabona i encara es declara emocionada.

—Ens podeu fer un petit tast de Tancament perimetral?
—I tant. Tancament perimetral és el retrobament o, fins i tot, el redescobriment per part de la protagonista de la novel·la del plaer més sensual i també del seu cos en tot un seguit de passeigs i visites a l’horta del costat de casa, durant el desconfinament.

—A hores d’ara anem pel 27è Premi de Literatura Eròtica de la Vall d’Albaida, i si mirem enrere, només hi ha hagut sis dones premiades. Creieu que l’escletxa de gènere travessa també el món de la literatura?
—És evident que encara hi ha molt camí per recórrer. En un gènere com aquest, a més, sembla fins i tot més notori, com si encara hi hagués cert tabú o recel, com si aquest fos bàsicament un territori masculí, un gènere de senyors i per a senyors. I no és així. Però a les dones ens fa una mica de mandra apropar-nos-hi, per això mateix, perquè a vegades no sentim que en formem part.

—Darrerament heu publicat algun llibre de literatura infantil. Com ha estat aquest trànsit cap a la literatura eròtica?
—On em sento com a casa és en la literatura infantil i juvenil, però enguany m’ha vingut molt de gust provar d’experimentar amb unes altres menes d’escriptura i m’ho he passat molt bé. Fa poc he publicat també una novel·la romàntica en castellà i ara aquest premi… M’agrada pensar que no hi ha límits en l’escriptura, que quan et trobes a gust i feliç i connectes amb una història i uns personatges tot és possible.

—Aquest gènere ha suscitat nombroses polèmiques, fins i tot hi ha qui no el considera un gènere literari. On situaríeu la diferència entre la pornografia i l’erotisme?
—Em fas una pregunta molt difícil de respondre… Per començar, crec que aquest és un gènere tan vàlid com qualsevol altre. Al capdavall, el sexe forma part de la vida, i llegir sobre això pot ser tan divertit com practicar-ho, per què no? Però passa que hi ha pornografia de mala qualitat, tant visual com escrita, que dóna una idea equivocada de què pot ser un llibre eròtic ben escrit, amb una bona trama, amb unes descripcions fora dels tòpics de sempre, amb els rols de sempre. L’erotisme és bell en si mateix, la sensualitat, el gaudi del sexe sense complexos i l’estima pel cos.

—Algunes de les últimes novel·les eròtiques convertides en èxits de vendes reprodueixen discursos molt masclistes i molt poc crítics amb els rols de gènere. En una societat que necessita urgentment una educació sexual actualitzada i més humana, creieu que és important d’assumir responsabilitats i generar discursos més feministes a l’hora de construir relats sobre sexualitat i erotisme?
—Segons que he anat esbrinat aquests darrers anys sobre novel·la eròtica, la sensació que tinc és que hi ha molts prejudicis sobre el fet que la majoria van farcides d’aquests arguments més aviat masclistes, amb la vivència del sexe des d’una mentalitat d’un mascle ja molt passat de moda, molt heterosexual, molt, entre tu i jo, avorrit. I la realitat és que hi ha molta més versatilitat que no sembla en el gènere. El problema és que moltes vegades s’inclou l’erotisme més integrador, més plural quant als rols o al sexe, en la novel·la romàntica i s’ensucra i, llavors, se li perd la pista. Però, responent a això que em preguntes, sí, cal prendre partit per allò que volem les dones, per dir sense embuts què ens dóna plaer i de quina manera, i explicar-ho perquè unes altres dones ho puguin compartir i s’hi puguin sentir reflectides. El sexe es pot viure de moltíssimes maneres i les dones encara hi tenim molt a dir.

—Teniu més projectes literaris en ment?
—Ara treballo en dues novel·les, però vaig a poquet a poquet perquè estic en aquell punt que no sé on em portaran… És aquell moment just d’emoció continguda que et revela si la història pot funcionar o no i que a mi m’encanta.

—Voldríeu afegir alguna cosa a l’entrevista?
—Vull donar les gràcies a tothom qui han defensat aquesta novel·la eròtica tan femenina i de tanta estima cap a la nostra terra. Les dones i la natura formem un tàndem molt poderós que pot canviar moltes coses que ja no funcionen.