11.07.2021 - 21:50
“Hi ha molts exemples de plurinacionalitat a molts països, on conviuen pobles diferents. I això implica que cal el reconeixement de les nacions prèvies a l’estat, les nacions originàries, i la nació xilena és una més de les nacions que existeixen a Xile.”
Qui parla amb aquesta contundència i claredat és Elisa Loncón, que ara fa una setmana que va ser proclamada presidenta de la Convenció Constituent de Xile. El seu discurs inaugural, iniciat en la llengua dels maputxes, va causar impacte en un país que comença a fer-se la idea que serà proclamat plurinacional a la nova constitució que substituirà la de Pinochet –segons una anàlisi de Pauta 118 dels 155 membres de la Convenció Constituent n’estan a favor.
Loncón continua, clarificant encara més el concepte: “Les nacions originàries hem viscut un procés històric de postergació dels nostres pobles i negació dels nostres drets. Hem estat empobrides. Hi ha una injustícia que s’ha comès al llarg de la història. Si fem una constitució, i tenim un mandat per a fer això, hem d’instaurar uns drets que són vitals per al manteniment dels nostres pobles, de les nostres cultures. Això és autonomia, autodeterminació, terra, territori, drets culturals, drets lingüístics, dret de tenir una identitat diferent.”
Elisa Loncón és la dona de la qual tothom parla ara a Xile. Des dels seus orígens humils, a la remota comunitat indígena Lefweluan, fins a la butaca presidencial de la convenció que redactarà la nova constitució: és el llarg camí que a cinquanta-vuit anys ha recorregut l’acadèmica, doctora en Humanitats i en Literatura, i activista maputxe.
La seva elecció diumenge passat com a presidenta de l’òrgan constituent –el primer paritari del món– es va viure amb gran emoció i es va interpretar com un gest de complicitat cap a les dones i un gest de reconeixement cap als pobles ancestrals.
“És una cosa valuosa en termes històrics perquè els drets de les dones mai no han estat respectats i menys quan es tracta d’una dona de pobles originaris”, va dir en una entrevista a Patricia Nieto i María M. Mur a l’antic Congrés Nacional, a Santiago, seu de la Convenció Constituent. Segons Loncón aquesta fita “és producte de la lluita de tantes altres dones que a Xile van instal·lar una veu contra el patriarcat que lesiona els nostres drets”.
Les seves idees transformadores –vol convertir Xile en un estat plurinacional, ambientalista i feminista–, són compartides per moltes de les persones que van ocupar els carrers durant la tardor del 2019 per demanar un canvi en l’statu quo, unes propostes que fins llavors havien estat menyspreades per la política tradicional.
Ara, en canvi, Loncón encapçalarà el procés de redacció de la nova constitució, la primera que emanarà d’un procés completament democràtic al país i que molts veuen com una oportunitat per a deixar enrere el model neoliberal de l’actual Llei Fonamental, heretada de la dictadura.
“Esperem que la nova constitució serveixi per a canviar la història de Xile”, diu l’acadèmica, que ocupa un dels disset escons reservats a indígenes i fa anys que impulsa la investigació sobre la situació sociocultural i lingüística del mapudungun, l’idioma de la seva ètnia, la més nombrosa de país. “Les nacions originàries no havien estat mai convocades per escriure un procés tan important, per la qual cosa crec que això marca un abans i un després”, ha afegit.
Amb una dreta afeblida i amb pocs escons a l’òrgan constituent, i amb l’auge dels candidats independents –són 48 de 155 i majoritàriament de tendència progressista–, la convenció tindrà la missió d’encarrilar un país molt afectat per una crisi social i institucional que n’amenaça l’estabilitat.
La primera setmana de funcionament de la Convenció ha estat complicada, plena d’incidents i de problemes, però malgrat aquest convuls inici, Loncón creu que la convenció serà “dialogant” i afirma que ella promourà la inclusió “dels diferents sectors socials i polítics”, fins i tot la dreta, que ni tan sols va obtenir un terç dels escons necessaris per a aprovar els articles del text.
Un tema clau en aquest sentit és l’existència de vint presos polítics, detinguts arran de les protestes iniciades la tardor del 2019. Sobre això la presidenta diu: “Parlarem sobre aquest tema i crec que arribarem a un acord, perquè cal enviar un senyal a la joventut en el sentit que poden sortir a manifestar-se sense ser condemnats a presó.”
El parlament xilè debat des de fa mesos una polèmica llei d’amnistia, repudiada pel govern del conservador Sebastián Piñera, a favor dels presos condemnats per les protestes que van deixar no pas menys d’una trentena de morts i milers de ferits i detinguts.
“Alguns dels presos no tenen condemnes i no hi ha investigacions de fons. Com a constituents electes que ens devem a una mobilització hem de buscar la manera d’avançar en aquest procés”, diu Loncón.
El procés constituent, que es va presentar com a resultat de l’onada de protestes –la crisi social més gran en els trenta-un anys de democràcia xilena– culminarà previsiblement el 2022 amb la convocatòria d’un altre referèndum que ratifiqui el nou text.
Articles relacionats:
–Xile inicia la demolició de la constitució de Pinochet
–Xile, Irlanda i Islàndia: quan els ciutadans dirigeixen els processos constituents
–Xile: una revolta per a posar fi a l’herència constitucional de Pinochet
