Poca gent coneix tant Telegram com Elies Campo. Aquest enginyer va treballar del 2015 al 2021 a la companyia fundada pel rus Pàvel Dúrov, que va ser detingut a França acusat, entre més delictes, de no fer prou per frenar els crims (pornografia infantil, etc.) que circulen per l’aplicació de missatgeria. Tot esperant-ne el judici, parlem amb Campo per entendre una mica més la companyia, i el seu fundador, per dins. I ens trobem un Campo que es qüestiona el seu pas per Telegram i que diu que les certeses que tenia ara són dubtes. Introvertit, aquest enginyer i inversor tecnològic ha treballat a WhatsApp i Telegram, i a Citizen Lab va destapar la gran xarxa d’espionatge contra independentistes que l’estat espanyol havia muntat amb el programa Pegasus. El famós Catalangate.

—A tretze anys o catorze us vau inventar un sistema de missatgeria. Heu passat per Telegram i abans, per WhatsApp. Ve de molt lluny.
—Va ser una mica més tard, però sempre vaig tenir molt d’interès en la missatgeria perquè era introvertit. No m’agradaven les trucades i sempre utilitzava SMS i era molt car. Costava quinze cèntims enviar-ne un de cent seixanta caràcters.

—I per introvertit de ben jove us vau inventar una mena de missatgeria?
—Sí, al final és la mateixa conclusió a què van arribar els fundadors de WhatsApp i moltes més companyies al món. Quan van sortir els sistemes operatius Android i iOS, al cap de dos mesos o tres van treure el servei de notificacions, que permetia d’enviar notificacions a través del canal de dades. Per tant, van veure que es podia enviar la mateixa experiència d’un SMS pel canal de dades sense el cost d’un SMS.

—Quant de temps vau treballar a Telegram?
—Aproximadament de finals del 2015 fins a finals del 2021.

—Éreu un dels seixanta treballadors de Telegram.
—Això és el que se m’explicava, que érem un equip petit. Però ara ens ho qüestionem tot: des de les històries del naixement de companyia i de la raó de ser, a si són realment només seixanta treballadors.

—Vau conèixer Pàvel Dúrov? Com és?
—Sí, és clar. Com a persona és molt genuí. Costava que trobés temps per a tu i prou, però quan hi havia temps, era il·limitat. Si s’havia de treballar amb una cosa que ell creia important per a la companyia, el que calgués: una tarda, una hora, una passejada de molt temps. Estava molt dedicat al que feia, realment vivia la visió, la missió de la companyia. Un geni en la gestió de producte. Totes les funcionalitats que hi ha dins Telegram les ha creades ell. Després ho explicava als enginyers, els dissenyadors, els enginyers perquè fessin que aquella funcionalitat fos possible. I també és molt bo detectant coses que funcionen en unes altres plataformes.

—El vostre lloc de feina, on era? On treballàveu?
—Ara mateix totes les certeses que et diré, les qüestiono. Però, suposadament, la companyia Telegram era nòmada. Cada certs mesos la companyia viatjava (ell i un grup molt important dels desenvolupadors). Per exemple, passaven tres mesos a Barcelona, pel Mobile World Congress. A San Francisco, a Califòrnia, també passaven uns quants mesos pels volts de conferències com la d’Apple o la de Google, i després els estius quasi cada any a Finlàndia. Jo principalment era a Califòrnia, a Silicon Valley, i en alguns moments em reunia amb ells.

—Per què nòmada? Per motius de seguretat o per motius pràctics?
—En retrospectiva, no ho tinc tan clar. En aquell moment lligava amb la narrativa de seguretat, de fugir de Rússia, però també de voler crear un producte global, sense unes oficines centrals per no ser part de cap país. Crec que ell té una por, una preocupació, que si aquests productes globals tenen un lligam amb certes jurisdiccions estatals potser no tenen sentit de producte global.

—Quin és el paper del germà de Pàvel Dúrov?
—El seu germà és un geni de la part més de deep tech, servidors, xarxes, arquitectura. Com escalar els servidors, les dades. Un geni científic de la criptografia que hi ha darrere el protocol de xifratge, de la cadena de blocs… És més aquesta faceta.

—Si ho tinc ben entès, us n’aneu de WhatsApp quan el compra Facebook i veieu que el model d’empresa ja no us interessa. Però per què plegueu de Telegram?
—Crec que són diverses coses. Una és perquè començo a veure coses que em preocupen. Inicialment, Telegram era un equip increïblement bo en l’àmbit de producte i progressivament va ser significativament millor que WhatsApp. Totes les altres companyies de missatgeria el copiaven. Per exemple, al començament a WhatsApp no hi havia res xifrat. Fins i tot les operadores podien analitzar-ne el trànsit i escoltar la xarxa. “Esnifar” la xarxa, que en diuen. En canvi, a Telegram, una de les decisions inicials que vam fer és implantar el xifratge de punt a punt per a alguns casos, però no per als altres.

—Per què no sempre?
—Perquè la tecnologia de xifratge de punt a punt, al començament, no permetia segons quines coses. Per exemple, poder tenir diferents aplicacions obertes era molt complicat, com també amagar còpies de seguretat i després poder-les recuperar. O tenir grups molt grans xifrats de punt a punt, requereix que tots els membres reiniciïn les seves claus d’accés i les claus de xifratge. Per tant, fer una cosa xifrada de punt a punt requereix molts més recursos i hi ha més dificultats. Per tant, ell va decidir que volia implantar el millor dels dos mons. Fer avançar la missatgeria i alhora oferir el màxim de seguretat possible. Per tant, va dir, oferiré una capa opcional per a aquells usuaris que vulguin un extra de seguretat de xifratge de punt a punt.

—A Telegram, la vostra feina, quina era?
—El meu paper era el que es diu de creixement, acords i desenvolupament. Això vol dir acords amb operadores per a incloure Telegram amb els paquets de missatgeria que hi havia en el seu moment. Negociar amb Apple que ens promocionin les aplicacions o amb terceres companyies per integrar els GIF.

—Per tant, no era una feina informàtica?
—No. Tinc un bagatge de tecnologia, però no amb la sofisticació que es requereix. També conec la part de producte, que és una cosa que m’agrada molt. I conec prou la part de negoci. El meu paper és a la intersecció de les tres aigües.

—Quina visió tenien aquestes grans empreses sobre Telegram?
—Veien que un dels principals mèrits de Telegram era que havia estat capaç durant més de deu anys d’actualitzar el producte un cop al mes. Al principi, WhatsApp actualitzava un cop l’any. I la distància diferencial entre tots dos cada cop era més gran.

—I l’equip de seixanta persones era gent de tot el món?
—Era, principalment, gent originària de Rússia o de l’Europa de l’Est.

—I per què us contracten, a vós?
—M’agafen perquè vaig ser molt actiu. Quan m’agrada molt una companyia, en veig certs indicadors de què fan i funciona, m’agrada intentar de contribuir-hi. També és un dels passos que faig quan inverteixo en companyies. A WhatsApp ja estudiàvem Telegram. Per tant, quan vaig sortir-ne, vaig pensar, vull continuar en missatgeria, i crec que la millor companyia ara mateix, que té més possibilitats, que ho fa millor és aquesta.

—Com va ser l’entrevista de feina?
—Va ser una passejada d’hores per Palo Alto, pel campus de Stanford, i vam parlar sobre la indústria, els diferents productes, l’impacte que tindrien, les oportunitats que hi havia i les coses en què Telegram podria ser millor.

—Cercaven en vós una visió, més que no pas una habilitat tècnica?
—A Rússia i a Europa de l’Est hi ha molt de talent en l’àmbit tècnic i matemàtic, i ell sempre ha fet servir la seva fama per fer concursos. “Pagaré 50.000 euros a qui sigui capaç d’utilitzar aquesta tecnologia per crear una aplicació d’Android que sigui la millor.” Tenia milers d’enginyers.

—Vaig entrevistar fa poc a l’enginyer, empresari i divulgador tecnològic Josep Maria Ganyet i em va dir que ell s’havia cregut tota la narrativa de Telegram de, som la casa de la dissidència mundial, som els més segurs. I que ara no la tenia tan clara. Si us dic Telegram és el lloc més segur per a enviar missatges, què em diríeu?
—Estic d’acord amb el Ganyet. Ja ho sabíem que part de Telegram no era xifrada de punt a punt, i tècnicament algú hi podia accedir. D’alguna manera has de confiar en l’equip. I fins fa uns quants anys hi havia raons per a poder confiar en l’equip, i en la narrativa del perquè d’aquestes decisions. Sí que hem vist com Telegram d’alguna manera ha fet entendre de manera incorrecta que la plataforma era xifrada de punt a punt. I això és una anàlisi incorrecta que potser ha atret molts usuaris que pensaven que això era així, quan no ho era. I d’alguna manera Telegram no ho ha deixat clar. De fet, aquesta funcionalitat de xifratge de punt a punt progressivament ha estat més amagada dins el producte. Ara has de fer cinc passos per poder iniciar un xat. Abans era bastant directe.

—Ganyet fins i tot es demanava si tot això no era una operació del Kremlin, que volia tenir tots els dissidents controlats allà dins. Els inversors de Telegram, gent pròxima a Putin. El banc que va ajudar a refinançar el deute, un banc pròxim al Kremlin. El feia dubtar.
—Això forma part de les desenes d’històries que corren. A Telegram hi ha zones grises que s’han d’aclarir. També s’ha d’aclarir quina relació hi ha entre Telegram i la cadena de blocs, i més quan se sap que la companyia no es xifra de punt a punt. Això vol dir que la companyia té accés a totes aquestes dades. Què en faran? Les donaran al Kremlin? Les donaran a França? Les donaran als Estats Units? Les fan servir per entrenar un model d’intel·ligència artificial? Fins ara ha estat un “confia en mi”, però si comença a haver-hi certes preocupacions sobre què és capaç de fer l’equip… Quan no afronta les dificultats i els reptes globals (com es moderen els continguts, com es limita la desinformació), Telegram és un actor que contribueix a l’exclusió global de com s’han de regular aquestes plataformes. Quan vas acumulant tantes preguntes… Al final és una companyia que fan servir mil milions de persones. Hi haurà un moment que serà necessari que Telegram sigui responsable davant la societat.

—Una aplicació que fan servir mil milions de persones, tan sols necessita seixanta treballadors?
—Mira, a WhatsApp, quan ens va comprar Facebook, érem cinquanta-cinc i teníem quatre-cents cinquanta milions d’usuaris mensuals. Quan crees un model que és escalable necessites una màquina que pugui encendre o apagar màquines automàticament. No necessites una persona, necessites un programet que pugui gestionar l’escalabilitat.

—On són els servidors de Telegram?
—Estan distribuïts pel món. Els usuaris dels Estats Units tenen uns servidors allà.

—Suposo que segons el país, el servidor no és segur.
—I, per tant, a l’Iran no hi ha servidors, tots són a l’Azerbaitjan.

—Hi ha gent que entra en aquestes empreses per fer-se multimilionari i hi ha gent que hi entra per ideologia. Vós on sou?
—Crec que és una intersecció de totes dues coses. És important que, en companyies que tenen el potencial d’un impacte tan gros a la societat, l’impacte sigui tan positiu com sigui possible. Malgrat les incerteses de crear productes que no s’han creat mai fins ara. Però també ser molt conscient que la llibertat financera et permet operar i fer més coses.

—Qui és més perillós per a la llibertat dels ciutadans, les grans companyies o els estats?
—Les grans companyies. Les grans companyies tenen la capacitat d’atreure a escala financera el millor talent global. Els estats cada cop perden més l’incentiu per atreure talent. Les grans companyies són molt més poderoses i perilloses per als estats. Els gegants tecnològics sense responsabilitat ni control… És un descontrol. Per exemple, Google Maps o Waze, amb els usuaris que l’utilitzen dia a dia, tenen una visió global de com funcionen les infrastructures d’un país que no té ni el país mateix. O Amazon, o totes aquestes grans companyies que maneguen paràmetres de salut. Per això és tan important la regulació. Per això és tan important que aquestes companyies xifrin de punt a punt.

—Per què?
—Perquè les companyies no puguin accedir als continguts privats ni puguin utilitzar-ho després.

—Jo dono per descomptat que ens miren.
—La tecnologia evoluciona molt de pressa, però la criptografia és complexa i computacionalment cara. Fins fa uns quants anys els navegadors no forçaven el xifratge, i tot ho podia “esnifar” l’operadora. Ara és impensable que una web no estigui xifrada. En la qüestió del xifratge de punt a punt comencem a ser conscients de per què és important i cada cop les matemàtiques i els productes i els dispositius són més capaços d’oferir funcionalitats semblants a les no xifrades. Em sembla que WhatsApp ha aconseguit un model que està més o menys bé: la companyia no pot accedir als continguts, però fa servir les metadades de Facebook. Segurament que en trobaran més o se’n crearan més, de maneres.

—Quina és més segura, Telegram, WhatsApp o Signal?
—Ara mateix, Signal és la més reconeguda a la indústria a escala de seguretat.

—Per què creieu que han detingut Dúrov?
—Els càrrecs mencionen unes quantes coses: complicitat amb certs delictes i un element una mica més estrany, i el que em va crear més desconcert: l’ús del xifratge no certificat o no autoritzat per l’usuari. Ve d’una llei del 2004 que realment no s’ha obligat mai a complir. I que segurament totes les companyies tecnològiques de França incompleixen. Per tant… per què ho han posat? Els altres casos potser sí que són més importants perquè inclouen tot el tema del contingut, sobre qui té accés a Telegram, i tot el tema de moderació. Tot això forma part de l’embolic on s’ha posat ell tot sol a l’hora de no comunicar bé per què fan el que fan, i el que no fan. Si no tens xifrat de punt a punt, i pots accedir al contingut, si ve un requeriment judicial que et diu que l’has de lliurar i no el lliures, com a companyia infringeixes la legalitat. A Telegram, una de les narratives és que no donaran mai dades als governs i això més o menys ha funcionat fins ara. Si la companyia hagués estat més propensa a innovar amb la qüestió del xifratge, passaria com a WhatsApp o Signal, que no tenen accés a aquest contingut. No el podrien donar encara que ho volguessin.

—Dúrov feia aquest discurs de voler ser la màxima expressió de la llibertat per a l’usuari?
—Sí, està convençut d’aquesta narrativa i és la seva decisió. El que veiem ara és el resultat d’una execució excel·lent a escala de producte i enginyeria i una execució deficient d’unes altres facetes: relacions públiques, integritat de la plataforma, com ho fas per ser un actor positiu i contribuir al debat que hi ha per a solucionar aquest problema, etc.

—Voldríeu afegir res?
—Què és i què no és Telegram. Molts periodistes i moltes publicacions sempre s’han referit a Telegram com una plataforma xifrada, i a vegades xifrada de punt a punt, i més segura que WhatsApp, perquè inicialment ho era. Però això ja no va ser cert al cap de pocs anys. Crec que en els aspectes de pornografia infantil, i de crims a través de Telegram, hi ha cas. Telegram s’ha negat a lliurar contingut, però el tenen, per tant, han de complir. I si no ho vols complir, doncs aplica el xifratge de punt a punt i no hi podràs accedir. Hi ha certes decisions que s’han fet a escala de producte que faciliten la desinformació. WhatsApp ho ha anat corregint respecte de la moderació, i de col·laborar amb els organismes dels estats que s’han creat per intentar de protegir els ciutadans de certs abusos com la pornografia infantil. Hi ha maneres. Es pot reconèixer que això és un problema: no tenim accés al contingut, però, per exemple, les fotos de perfil no són xifrades de punt a punt. Per tant, això sí que són coses que es poden revisar. WhatsApp mateix pot entrar a segons quin grup per veure si hi ha continguts d’aquest tipus, pots arxivar i documentar aquest contingut, notificar-ho a les agències que siguin i mantenir-ho de manera que sigui segura per a activistes, i a la vegada que no s’hi colaran actors dolents. Perquè al final quan tens un producte a tanta escala atreus una representació completa de la societat i de la comunitat.