Elena Martínez: ‘Tanca Madrid, però no en facis una ratera’

Elena Martínez viu al barri de la Prosperitat de Madrid. De fa una setmana, treballa des de casa, confinada. Sense símptomes. Aquesta administrativa del congrés espanyol de quaranta anys és una de les veus crítiques de la ciutat. Militant d’Esquerra Castellana, de la Coordinadora 25-S, va ser coorganitzadora de la gran manifestació a Madrid ‘L’autodeterminació no és cap delicte’, muntada per l’ANC però també per madrilenys com ella. I ara que entrevistem Martínez telefònicament perquè ens parli de com veu la pandèmia de la Covid-19 des de la capital d’Espanya, ho deixa clar. Tancar Madrid i prou, sense mesures per a ajudar la població a fer el confinament, convertiria la ciutat en una ratera. En aquest sentit, ha trobat a faltar solidaritat. Considera que les mesures del govern del PSOE i UP són vergonyoses, i creu que s’han de tancar els sectors no estratègics de l’economia.

—On feu el confinament?
—A casa meva, al barri de la Prosperitat, al nord de Madrid. Fa tres anys que hi visc. Entomo el confinament com puc. Ho faig per responsabilitat i perquè ho puc fer. Treballo des de casa.

—Com veieu la ciutat?
—Hi ha molta gent que ha d’anar a treballar en un metro ple de gent, i no es faciliten les mesures mínimes, com les màscares. Veig amb preocupació i amb esperança tot el que passa. I miro de convertir-ho tot en una oportunitat. Les finestres són més finestres que mai, amb els aplaudiments i els repics de cassoles. Però la primera mesura que es va prendre va ser eliminar el dret de manifestació. I serà el darrer que aixecaran. Jo entenc que, efectivament, ara no és el moment de sortir al carrer en massa. Però el dret de generar beneficis, aquest no es toca? I fa sortir la gent de casa igual. Ja es veu que les mesures no són únicament sanitàries.

—Casos a destacar del vostre voltant?
—Molts han d’anar a treballar d’una manera forçosa en vagons plens. I alguns van a centres de treball que no són pas estratègics. Conec gent de Correus sense màscara ni guants, gent a hospitals que t’expliquen que viuen la guerra, perquè el context és de privatització de la sanitat. O les residències de gent gran que han tancat, sí, però sense metges ni màscares dins. Autèntiques rateres. Penso en les companyes que pateixen violència de gènere, que en ple confinament és un infern. La crisi de la Covid-19 comportarà la precarietat econòmica.

—Hi ha molts morts a Madrid. Realment espanta.
—Avui se superaven els 600 morts. Se n’han de veure les causes: no moren per la Covid-19. Moren per les retallades i la privatització de la sanitat. Madrid és gairebé l’última comunitat autònoma en inversió sanitària en PIB. La setzena de disset. Tenim trenta-tres hospitals públics i més de cinquanta privats. Els nostres morts són els seus milions. Hem de revertir les retallades. No podem tenir metges sense màscares ni guants. Recordem que la llei 15/97, que empara la privatització dels hospitals, es va fer amb el PP i el PSOE. Tots dos.

—S’ha de tancar Madrid? En aquest debat, on us situeu?
—Demanar el tancament de Madrid sense altres mesures seria convertir Madrid en una ratera. Que es tanqui i aquí ens quedem. Si mirem Wuhan, hi havia grans mesures de protecció i detecció. Exigir el tancament de Madrid sense mesures que acompanyin la població que es queda pot salvar la resta, però convertirà Madrid en un infern. S’ha d’acompanyar la gent amb recursos econòmics perquè puguin deixar d’anar a treballar. I que es quedin a casa. S’entén que s’ha de tancar Madrid, però que no es limiti a això. Ara és l’aniversari de la manifestació del 26 de març a Madrid, que deia que l’autodeterminació no és delicte. Entenem la solidaritat entre pobles. És evident. Doncs ara es trobaria a faltar certa solidaritat: tanca Madrid, però no en facis una ratera. No defensarem tancar Madrid i prou. Tancar Madrid vol dir tancar la porta i llançar la clau? Home, tanca Madrid, però amb mesures. I no els serà fàcil.

—Desenvolupeu-ho, si us plau.
—A Madrid ve a treballar gent d’Albacete cada dia! Van fer l’AVE amb l’eslògan ‘Segovia, a vint minuts de Madrid. El teu nou barri’. Cues i més cues, trens i més trens portant gent. Parlen de l’Espanya buidada. També hi ha l’Espanya emplenada. Madrid es construeix sobre això. Ara vés i tanca-la.

—Quina seria la solució?
—Volem aprendre de Wuhan? Doncs que vinguin els metges i ens il·lustrin. A Itàlia ho fan. Cal el tancament de sectors no estratègics de l’economia. I adoptar mesures perquè la gent es pugui permetre no anar a treballar i quedar-se a casa. No pots exigir a la gent que es quedi a casa i a la vegada obligar-los directament o indirecta a anar a la feina. La banca ens continua devent diners i la monarquia en té tants que en regala als amants. Hi ha diners. Hi són.

—La presidenta de la Comunitat, Isabel Díaz Ayuso, des de lluny, sembla viure en un altre planeta.
—O en aquest. No veuen què fan o ho veuen tot? Ells es fan les proves i envien l’exèrcit a la perifèria de Madrid, als barris obrers. A Alcorcón, Móstoles, Leganés. Allà, hi envien militars. Per a uns enviem proves, i per als altres, militars? He llegit que hi ha hagut 11.000 sancionats per haver-se saltat el confinament. No seré jo qui digui que no ens quedem a casa. Però quants empresaris sense màscares ni guants per als treballadors han multat? Correu, sense guants, porteu paquets de porta en porta. Porteu el virus. A Madrid estem entre la por i la mala llet. Es fan les coses malament. Abans era una denúncia ideològica: però ara és literal que les retallades maten.

—Imatge impactant és la de militars a conferències de premsa sobre sanitat.
—Què hi ha en joc, aquí? En un estat d’alarma, els drets de reunió haurien de mantenir-se dempeus. I no ho estan. Viurem coses greus. El repic de cassoles contra la monarquia va ser molt terapèutic i anirem trobant altres formes. Però que surtin militars, Guàrdia Civil i policia… Potser sí que netegen, però et fa pensar si prioritzen altres mesures. Tanta presència militar és per a gestionar el malestar que pot causar la mala gestió. Ja hi ha hospitals que han de seleccionar malalts. Això ja passa.

—Com veieu les mesures del govern del PSOE i Podem?
—Mesures de vergonya. 200.000 milions per a les empreses i 17.000 ni tan sols per a resoldre la situació de misèria, sinó per a ajornar-la. No em paguis ara la llum i el mes que ve em pagues el que em deus. Però si el mes que ve la gent estarà pitjor! Madrid és una olla de pressió i ho continuarà essent. El confinament durarà tot l’abril.