23.06.2018 - 23:20
|
Actualització: 24.06.2018 - 12:48
El barri madrileny de Vallecas va poder votar ahir en una consulta sobre el model d’estat d’Espanya. Inspirada en les consultes populars sobre la independència de Catalunya, la plataforma Vallekas Decide’va aconseguir que 7.270 persones hi expressessin la seva opinió, de les quals el 89,27% han votat a favor de la república espanyola. La primera pregunta demanava si es volia decidir sobre la forma d’estat, a la qual un 98,5% ha votat afirmativament. A la segona pregunta, que demanava explícitament si es volia que aquest estat fos una república, només un 4,88% hi ha votat en contra. VilaWeb n’ha parlat amb Elena Martínez, una de les encarregades de l’organització.
—Com ha anat la consulta?
—La veritat és que ha estat un èxit total. Abans que no arribés el dia hem tingut un procés on hem repartit desenes de milers de volants i paperetes. D’entrada ja va tenir molt bona acollida: han deixat que pengéssim cartells en locals, bars i centres socials. A més, a l’organització, s’hi han involucrat vora tres-centes persones. Avui, ja a primera hora hi ha hagut una participació molt gran a totes les meses, i a més en un ambient d’alegria amb moltes ganes de col·laborar i de decidir. Molta gent era conscient que fèiem la votació i baixava directament a participar-hi. Quan els comentaves que era per a decidir sobre la forma d’estat, la majoria deien que hi volien participar perquè és una cosa elemental. Entenem que ha estat una autèntica festa de la democràcia. Primer perquè ha estat autoorganització del barri i sobretot perquè és decidir una cosa tan democràtica com és una república.
—Com valoreu els resultats?
—Creiem que és evident que hi ha una clara voluntat de decidir i que la decisió és un ‘no’ al rei evident. Entenem que és quelcom fonamental. És molt important, és la base de la democràcia: decidir. Amb aquests resultats creiem que és claríssim que hi ha milers de persones que avui hi han participat, però que és necessari involucrar-los en nivells de participació més grans per a fer efectiva la capacitat de decidir i fer-ho real. I sobretot, la decisió d’un ‘no’ a la monarquia.
—Quines expectatives teníeu?
—La veritat és que comptàvem que hi participarien uns milers de persones, però tampoc no ho teníem gaire clar. Hi havia alguns precedents, però eren consultes d’una altra mena. Sobre l’aigua, sobre la sanitat pública… aspectes més sectorials. Tenint present que sorgia tot de l’autoorganització de la gent, sense cap suport oficial ni institucional, sabíem que hi teníem algunes limitacions. Per ser una primera consulta, organitzada en dos mesos i de manera assembleària i popular, amb les mans i les butxaques dels veïns, ens sembla que el resultat és molt positiu. Ens ha animat perquè es faci en més barris. Ha estat un impuls per al moviment republicà en general per a aconseguir una consulta, definitiva, per a fer a fora la monarquia.
—Pablo Iglesias era veí de Vallecas. S’ha acostat a votar?
—Ell ara viu a Galapagar, així que no hauria pogut… Podem no ha participat ni en l’organització ni les assemblees. Suposo que en alguna mesa hi ha hagut votants que són del partit, però com a tal no.
—Què us deia la gent?
—La majoria, quan els demanaves si volien decidir sobre la forma d’estat, deien que és clar que sí. ‘Si ho paguem nosaltres, per què no ho hem de decidir?’ La resposta era molt bona. També n’hi havia molts agraint-nos haver donat l’oportunitat perquè la gent pogués expressar-se. Ens demanaven si era vinculant i els dèiem que no, però el salt organitzatiu i de participació dóna un missatge a la monarquia. Si ens organitzem i ens hi posem, la voluntat democràtica triomfa. És el missatge que volem transmetre a tothom que hi ha participat, que s’adonin que tenim un gran poder dins. I que si l’utilitzem i el tirem endavant podem fer moltíssimes coses.
—I després de la consulta, què?
—Hem de pensar en la vinent. De moment, el 26 de setembre hi ha una mobilització que es diu ‘Escac a la monarquia’. També haurem de fer una assemblea de valoració del moviment de Vallecas per veure com podem avançar segons el resultat de la votació. Després, cal pensar quin és el següent lloc on organitzem una consulta. Tota l’energia i el bon ànim que recollim avui l’hem d’abocar a creure que el canvi del règim és possible.
