Elena Congost és desqualificada després d’haver estat tercera a la marató dels paralímpics

La maratoniana Elena Congost (Barcelona, 1987) ha estat desqualificada després d’haver acabat tercera a la marató dels Jocs Paralímpics de París. El motiu: haver deixat anar la corda que la unia al seu guia, Mia Carol, a pocs metres de la meta. Així doncs, la medalla de bonze no se li ha lliurat perquè l’organització, seguint el reglament, ha considerat que el fet de deixar-se anar del guia, que amb prou feines podia continuar corrent per l’esgotament, es considerava prou greu per a desqualificar-la. Quan Congost ha rebut la notícia ha dit que estava destrossada, i ha qualificat d’injusta i surrealista la decisió perquè diu que deixar-se anar no és una trampa.

La cursa ha estat dominada completament per la marroquina Ezzhara El Idrissi, que ha registrat a meta un temps de 2.48.36, rècord del món, per davant del seu compatriota Meryem En-Nourhi, que ha arribat a 2.49.42.

Elena Congost ha estat tercera i ha travessat la meta després d’haver deixat anar la corda de Mia Carol, que tenia rampes als últims metres de la cursa. Així i tot, han parat el cronòmetre a 3.00.48, marca personal. Ha estat en aquests últims metres quan Congost ha deixat anar un segon la corda com a acte reflex perquè el seu guia no caigués, cosa que ha causat la desqualificació.

“Estic destrossada perquè tenia la medalla. També molt orgullosa de tot el que he fet, encara que al final em desqualifiquen perquè a deu metres de meta deixo anar la corda un segon perquè una persona al meu costat se’n va de morros a terra i torno a agafar la corda i entrem a meta”, ha declarat l’atleta catalana quan ha sabut la desqualificació.

“La següent atleta és a tres minuts de mi. Ha estat un acte reflex de qualsevol humà, el d’aguantar una persona que cau al teu costat. No hi ha cap mena d’ajuda, cap mena de benefici. Es veu clarament que jo m’aturo en sec per aquesta situació. [..] Només diuen que he deixat anar la corda un segon i com que l’he deixada anar, ja està, ja no hi ha marxa enrere. No entenc que ningú pugui raonar ni entendre la situació, que no és per a fer trampa ni per a arrossegar un atleta”, ha dit.

“Que em passi això perquè una persona no caigui a terra i em quedi sense res no em sembla bé. No hi trobo cap explicació. És trist perquè a més venia d’estar sense beca. Estar a podi era un dels meus objectius. No tornaré a aconseguir la beca ni a estar al pla ADOP. Em tornaran a deixar fora de tot quan crec que he demostrat tot el que podia fer. També m’agradaria que tothom sabés que no m’han desqualificat per fer trampes, sinó que m’han desqualificat per ser persona i per un instint que surt quan algú cau, que és ajudar i aguantar-lo”, ha acabat.

Aquesta era la cinquena vegada que Elena Congost participava en uns jocs paralímpics, i no hi competia d’ençà del 2016, a Rio de Janeiro, després d’una aturada per maternitat.