La Xarxa Europea d’Igualtat Lingüística demana a la UE que reconegui com a oficial el català

La Xarxa Europea d’Igualtat Lingüística (ELEN) ha demanat aquest dimecres que la Unió Europea reconegui el català com a llengua oficial i que “respecti la diversitat lingüística”. En un debat organitzat per la delegació del govern català sobre l’adopció del gaèlic com a llengua oficial a la UE, el secretari general de l’entitat, Davyth Hicks, ha assegurat que és ridícul que els eurodiputats catalans no puguin emprar la seva llengua a les institucions europees. La consellera d’acció exterior Victòria Alsina, que també hi ha participat, ha afegit que és inacceptable que la tretzena llengua més parlada a la UE continuï sent vetada per l’estat espanyol.

“Haurien de representar la igualtat, i no la desigualtat“, ha dit Hicks sobre les actuals polítiques lingüístiques de la UE. El secretari general de l’ELEN, a més, ha afirmat que des de l’organització recomanen a la UE que adopti un pla lingüístic europeu que “promogui i protegeixi les llengües menys utilitzades”.

Alsina, per la seva banda, ha lamentat que “cada vegada que una llengua adquireix l’oficialitat es fa més clar el desavantatge del català“. I ha afegit: “hi ha vint-i-quatre llengües oficials, i onze d’elles tenen menys parlants que el català”.

A la taula rodona també han participat dos membres de la Conradh na Gaeilge, un fòrum democràtic de la comunitat de parla irlandesa. Peadar Mac Fhlannchadha ha explicat que el repte més gran a l’hora de fer oficial el gaèlic a la UE va ser convèncer el govern d’Irlanda per tal que en demanés a les institucions europees el reconeixement.

Pel que fa a les dificultats del tràmit, Dáithí Mac Cárthaigh ha apuntat que l’arrel del problema és essencialment polític. “Una vegada s’ha superat la fase política, la resta es pot desenvolupar perquè el cost no és molt gran“, ha puntualitzat, tot afegint que el gran obstacle per a l’adopció del català és Madrid, i no pas Brussel·les. Es tracta d’un parer que també comparteix la professora de la Universitat de Barcelona Eva Pons Parera, que ha afegit que el fet que el català no sigui oficial a Europa “no és una qüestió de recursos, sinó una qüestió legal i política”.