Condemnat el fundador d’electrodomèstics Miró per haver falsejat els comptes

Francesc Miró, fundador i ex-propietari de la cadena de botigues d’electrodomèstics Miró, ha acceptat dos anys i mig de presó per haver falsejat els comptes de l’empresa per a aparentar solvència i aconseguir crèdits i mercaderies dels seus proveïdors, abans de presentar un concurs de creditors. En una sentència de conformitat, l’Audiència de Barcelona el condemna pels delictes de falsedat comptable i alçament de béns. Francesc Miró va pactar una rebaixa de pena amb la fiscalia i les acusacions després d’haver pagat mig milió d’euros als creditors i proveïdors per a reduir el perjudici causat.

La sentència també condemna l’esposa de l’empresari com a cooperadora necessària del delicte d’alçament de béns, per la compra del 50% de la propietat de l’habitatge familiar al seu marit per evitar que la seva part de l’immoble servís per pagar els deutes pendents. L’Audiència de Barcelona ha de decidir ara si suspèn l’ingrés a la presó de Miró, com ha demanat la defensa. La fiscalia no s’hi oposa, però sí que ho fa l’acusació particular exercida per Applia Espanya, patronal del sector dels electrodomèstics.

Segons la sentència, Miró era administrador únic i partícip del 99% del capital social de la cadena de botigues Establiments Miró S.L, societat que des del 2007 va contractar múltiples serveis financers amb CaixaBank, entre ells pòlisses de crèdit per a cobertura de riscos comercials, i confirming per a la gestió de pagaments als proveïdors. Totes les operacions van ser objecte d’una avaluació de riscos que es va basar en els comptes tancats a 31 de gener del 2010 –que reflectien un patrimoni net de 69,3 milions d’euros, quan en realitat era de 91 milions negatius– i el balanç provisional de l’exercici del 2011.

De fet, Establiments Miró va sol·licitar el concurs voluntari de creditors el 18 de maig del 2011 i, cinc anys després, es va dictar sentència que declarava culpable el concurs i situava Francesc Miró com a responsable de la comptabilitat i de les irregularitats detectades, afegeix la sentència.

La falsa solvència que reflectien els comptes de l’empresa va ser la que va motivar l’aprovació de les entitats creditícies sol·licitades, però, afegeix la sentència, la realitat econòmica d’Establiments Miró era molt diferent. Segons el tribunal, Miró va elaborar una comptabilitat totalment diferent de la real, a l’esquena del director financer de la firma i del cap administratiu, amb la finalitat d’obtenir finançament i subministrament de mercaderies, i amb ple coneixement que no podrien fer front a la devolució dels crèdits i productes financers ni al pagament de les mercaderies. En total, el perjudici causat a Caixabank per les operacions financeres fraudulentes va ser de 12,1 milions d’euros el 30 d’agost del 2011.

Aquesta comptabilitat fictícia, diu la sentència, també va ser utilitzada per aparentar solvència davant les empreses subministradores d’electrodomèstics Miró, cosa que va causar un perjudici de prop de 8 milions d’euros a l’Associació espanyola de fabricants d’electrodomèstics de línia blanca i l’Associació espanyola de fabricants de petits electrodomèstics.

El 2009, conscient dels deutes contrets i en un pla preconcebut amb la seva esposa, diu la sentència, Miró la va nomenar administradora única de la firma i, en concepte d’ampliació de capital, va aportar l’immoble que constituïa el seu habitatge familiar, “evitant així que l’acusat pogués respondre personalment o com a avalador de les operacions financeres i mercantils descrites”. “D’aquesta forma, l’acusat va constituir una situació d’insolvència i va eludir el pagament dels deutes, resultant infructuós el concurs voluntari tramitat davant el jutjat del mercantil”, conclou l’Audiència.

El 12 de juliol del 2019, Miró va vendre les seves participacions de la societat a la seva dona, va quedar com a única titular de l’habitatge familiar.