24.02.2024 - 21:40
|
Actualització: 26.02.2024 - 07:50
Els habitants de Sardenya, inclosos els algueresos, són cridats avui a les urnes per triar un nou Consell Regional, el parlament de l’illa, que disposa d’un estatus especial d’autogovern. En aquestes eleccions, hi ha hagut una concentració dels partits en solament quatre candidats presidencials, quan fa cinc anys en va ser set, i n’ha fet augmentar la polarització.
El sistema beneficia presentar candidats de consens. Hi ha dues votacions, una per a la presidència i una altra per a la llista de partit. El presidenciable que obté més vots és elegit president, i si ha obtingut més d’un 25% dels vots, cosa habitual, li atorguen automàticament la majoria absoluta d’escons. De manera que ser el més votat és fonamental. La resta de diputats són elegits per un sistema proporcional, amb un llindar del 10% per a les coalicions i un 5% per a les llistes que es presenten totes soles.
En les darreres, del 2019, va ser elegit president de manera còmoda Christian Solinas, del Partit Sard d’Acció, amb el suport de tota la dreta, amb un 47% dels vots. Entre els rivals hi havia el candidat de centre-esquerra, Massimo Zedda, que en va aconseguir el 33%, i Francesco Desogus, del Moviment 5 Estrelles (M5E), amb un 11%. El Partit Sard d’Acció és una formació sobiranista històrica, fundada el 1921, amb una vocació transversal i que, tot i tenir un suport moderat, ha tingut sovint la clau per a decantar majories. El partit ha mantingut un posicionament ambigu ideològicament, entre una actuació autonomista i un discurs sobiranista i entre l’esquerra i la dreta, però, l’any 2018, va trencar l’ambigüitat i va signar un acord electoral amb la Lega Nord.
Això, per una part, en va significar l’expulsió de l’Aliança Lliure Europea, però, per una altra, li ha permès d’aconseguir unes quotes poder que no hauria assolit tot sol.
La dreta, l’esquerra i el sobiranisme
Tot i que solament hi ha quatre candidats a president, les negociacions de les coalicions han estat complicades, amb un estira-i-arronsa principalment entre els partits de dreta. Històricament, Força Itàlia havia estat el referent de la coalició de dreta, però fa cinc anys es va imposar el candidat proposat per la Lega Nord, que encapçalava els sondatges a Itàlia i va ser la força més votada de la dreta; enguany, en canvi, l’equilibri de forces ha canviat a escala italiana, i Fratelli d’Italia, la formació amb més intenció de vot i que governa a Itàlia, volia que ara fos el seu torn i que el candidat fos Paolo Truzzu, el batlle de la capital de l’illa, Càller.
Quan semblava que no hi hauria un candidat de consens, entre Truzzu i Solinas, a mitjan gener, es va obrir una investigació per corrupció contra el president Solinas, i això va forçar que s’apartés de la cursa presidencial i que finament la Lega i el Partit Sard d’Acció s’afegissin a la coalició encapçalada per Truzzu.
Per la seva banda, el Partit Democràtic, la resta de partits de centre-esquerra i el Moviment 5 Estrelles, que en dues candidatures van restar lluny de disputar la presidència a la dreta, han decidit ara d’unir esforços en una coalició encapçalada per Alessandra Todde, vice-presidenta del M5E. L’únic sondatge publicat d’aquestes eleccions mostra que hi ha una pugna ajustada entre tots dos blocs, amb menys de cinc punts de diferència entre els dos candidats principals.
Cal remarcar que d’ençà que s’elegeix el president de manera directa (2004), sempre hi ha hagut alternança entre blocs. El tercer en disputa és l’ex-president de Sardenya, Renato Soru, que pot aconseguir més d’un 10% dels vots i que té el suport de formacions tan diverses com ara el partit liberal Acció, el Partit de la Refundació Comunista o els independentistes de Lliures i Independència República de Sardenya-Projecte República de Sardenya. A més, hi ha una quarta candidatura, encapçalada per Lucia Chessa, una llista cívica d’esquerres que té el suport del partit independentista Moros Rojos i que sembla que tindrà un suport minso.
Els candidats que poden portar l’Alguer al parlament
Les eleccions sardes tenen un sistema electoral peculiar, atès que hi ha dos vots, el presidencial i el de llistes, però, a més, dins les llistes de cada partit, es pot optar per un dels candidats. De manera que formacions que actuen unides per a les presidencials, es disputen els seients del parlament entre si i, a més, els candidats que comparteixen llista també es disputen el vot.
De l’Alguer hi ha una vintena candidats, alguns amb força possibilitats d’obtenir l’acta de diputat. Un dels més coneguts és sens dubte Mario Conoci, el batlle actual, del Partit Sard d’Acció, que enguany forma part de la llista de Fratelli d’Italia. També s’hi presenta Marco Tedde, que va ser batlle de la ciutat entre el 2002 i el 2012, per Força Itàlia, i Michele Pais, president del Consell Regional de Sardenya, és a dir, el president del parlament, que va a les llistes de la Lega Nord. Tots tres formen part de la coalició de dreta. A més, el regidor alguerès Valdo Di Nolfo es presenta per la llista de centre-esquerra que dóna suport a Todde.
No és previst que les eleccions puguin afectar excessivament la cultura algueresa i el català, i en gran part, més que els partits, depèn dels candidats a títol individual. De fet, quan el president Carles Puigdemont va ser alliberat després d’haver estat detingut a l’Alguer el 2021, va sortir acompanyat del president Solinas i de Michele Pais mateix. També va tenir el suport de l’independentisme, que es va mobilitzar. Entre més actes, Puigdemont havia anat a Sardenya per visitar la Corona de Logu (l’assemblea de batlles i regidors independentistes de Sardenya).
El batlle Conoci, tot i presentar-se per Fratelli d’Italia, ha mostrat el suport a Catalunya i a Puigdemont. Va venir al Principat durant el Primer d’Octubre, va denunciar la repressió de l’estat espanyol i en aquesta mateixa campanya ha defensat de fer més estrets els vincles amb la resta del país: “L’Alguer és i continuarà essent el pont d’unió entre Catalunya i Sardenya.”
Tot i que no és previst que un canvi de govern afecti la llengua catalana, sí que és cert que un govern encapçalat per Fratelli d’Italia podria exterioritzar menys que no pas el Partit Sard d’Acció el suport a les institucions catalanes i, especialment, a les reivindicacions nacionals.
Renato Soru, la candidatura sardista
La formació de dos grans blocs ha fet que les eleccions siguin principalment una disputa entre la dreta i l’oposició, representada per la coalició del centre-esquerra i el Moviment 5 Estrelles. S’afegeixen al debat més qüestions, com ara el problema crònic de connectivitat, atès que les infrastructures que enllacen l’illa amb el continent no són les necessàries, ni de bon tros, i la comparació en aquest sentit amb les Illes o amb Sicília n’evidencia encara més les mancances.
Sobre això, la candidata de centre-esquerra, Alessandra Todde, proposa de reformar l’estatut per millorar l’autogovern, reestructurar el sistema sanitari, diversificar l’economia i promoure i donar suport a la cultura i llengües sardes. I el candidat de la dreta, Paolo Truzzu, proposa bitllets d’avió a preu reduït i millorar les connexions reduint les taxes aeroportuàries i també reformar el sistema sanitari.
El projecte més innovador és el de Renato Soru, que va impulsar una candidatura pròpia després d’haver dit que l’acord PD i M5E l’havien impulsat a Roma i d’haver proposat a Todde de fer primàries si volien anar plegats, cosa que la candidata no va acceptar. President de Sardenya entre el 2004 i el 2008, Soru ha aconseguit de formar la Coalició Sarda, que inclou de liberals a comunistes, amb un programa centrat en l’illa i que comença per “la segona autonomia”, amb la voluntat de tenir nous poders sobre imposts, transport, energia o educació, i “l’emergència demogràfica”, per mirar de revertir la despoblació, com també propostes per a evitar un turisme en massa, fer l’illa autosuficient i mesures ambientals. Tot i que no és previst que guanyi, pot ser un pas important que la coalició superi el 10% dels vots i aconsegueixi representació al parlament.
