18.03.2024 - 21:40
The Washington Post · Ishaan Tharoor
Tres dies de votació, distribuïts en onze fusos horaris i una gran extensió de terra, que només podien acabar amb un resultat: la reelecció del president rus, Vladímir Putin. En tot moment, ha estat clar que el Kremlin estendria el mandat de Putin, que “s’enfrontava” a les urnes amb un grapat de candidats autoritzats i sense importància. La nit de diumenge, els funcionaris van anunciar aquest resultat predestinat, i van informar que Putin s’havia imposat amb més del 87% dels vots. Les dades oficials de participació suggerien un augment respecte de les anteriors presidencials del 2018.
Malgrat això, algunes organitzacions en defensa dels drets humans han denunciat episodis de frau electoral i intimidació de votants, entre més intents de manipulació, incloent-hi el desplaçament de partidaris del Kremlin per a votar múltiples vegades en unes quantes localitzacions. En zones ucraïneses ocupades i annexionades il·legalment per Rússia, els observadors han relatat com les autoritats havien coaccionat la gent per participar en els comicis.
Els funcionaris electorals es passejaven pel poble ocupat de Novomikoláivka “en una brigada que encapçalava un soldat armat”. “Duia una arma, així que no era una amenaça verbal, sinó violenta”, relata un ciutadà ucraïnès.
Milers de russos van expressar el seu descontentament amb el règim de Putin i la guerra d’Ucraïna anant a votar a les dotze del migdia de diumenge, en un gest simbòlic de solidaritat amb l’activista pro-democràcia Aleksei Navalni, que havia donat suport a l’acte abans de morir en captiveri. Molts van estripar les butlletes. Les autoritats van reprimir algunes formes de dissidència i van instar els votants a anar als col·legis electorals abans de l’hora de la protesta.
“He vingut avui per expressar la meva posició i mostrar que encara hi ha vida política al país i que hi ha opinions diferents”, deia un ciutadà rus anomenat Nikolai. “És important mostrar que la gent no està sola i que encara hi ha suport per a aquest tipus d’accions reivindicatives.”
Aquesta necessitat d’aferrar-se a l’esperança és profunda i significativa per a qualsevol persona que lluiti contra un règim autoritari. I, mundialment, la necessitat de trobar aquesta esperança és com més va més necessària. I és que l’any electoral arriba en un moment de “recessió democràtica” a tot el món, amb la salut del sistema en un notable declivi.
Un estudi de l’Institut V-Dem, centre capdavanter en l’anàlisi de política comparada que forma part de la Universitat de Göteborg, ha recollit alguns macroindicadors preocupants. L’informe anual sobre la democràcia en mesura l’estat a partir d’un conjunt de dades multidimensional basat en diversos factors, incloent-hi les llibertats civils i els drets concedits a tots els ciutadans, i la capacitat de participar en unes eleccions justes.
L’informe d’enguany ha trobat trenta-cinc països que experimenten un descens en la qualitat de les eleccions lliures i justes. El 2019, eren tan sols setze. Algunes democràcies genuïnes van cap a la direcció de Putin. V-Dem ha trobat que els governs de vint-i-quatre països “avancen contra l’autonomia dels òrgans de gestió electoral”, tot minvant la integritat de les eleccions i posant en qüestió la independència de les comissions que les organitzen.
“L’erosió de la qualitat de les eleccions és particularment alarmant, atès que les eleccions poden reforçar o contrarestar la tendència a l’autocratització”, va assenyalar l’institut. “Dels més de seixanta països que fan eleccions enguany, trenta-un han empitjorat en els seus nivells de democràcia, i tan sols tres han millorat.”
L’anàlisi de V-Dem assenyala l’Índia com la font de preocupació més gran, perquè els nacionalistes hindús, que són al poder encapçalats pel primer ministre, Narendra Modi, semblen disposats a reforçar encara més el seu control en les pròximes eleccions. Segons l’informe, quaranta-dos països van “autocratitzant-se”, i el 71% de la població mundial viu en autocràcies, una xifra que ha augmentat del 48% de fa tan sols una dècada.
Aquests resultats coincideixen amb una enquesta preocupant del Pew Research Center publicada el mes passat. En els sondatges fets en vint-i-quatre països, els investigadors van trobar que l’entusiasme per la “democràcia representativa” havia disminuït d’ençà del 2017, quan van fer una enquesta similar. A més, el 59% dels enquestats es mostrava “insatisfet amb el funcionament de la seva democràcia”. Gairebé tres quartes parts dels enquestats en països tan diferents com l’Argentina, Alemanya o Kenya sentia que els càrrecs electes “no es preocupaven” pel que pensava. Més del 40% va dir que cap partit polític representava adequadament les seves opinions.
L’enquesta mostrava un interès creixent en alternatives a la democràcia representativa, incloent-hi l’acceptació de la tecnocràcia o, fins i tot, de l’autocràcia. “En tretze països, un quart o més dels enquestats pensa que un sistema en què un dirigent fort pot prendre les decisions sense cap interferència del parlament o els tribunals és una bona forma de govern”, destacava Pew.
Tanmateix, la dictadura o el govern militar no són pas populars. I en les preguntes obertes als enquestats, la gent expressava que volia polítics més responsables en el poder, limitació de mandats i formes de govern més liberals. La Rússia de Putin difícilment és l’ideal de ningú.
- Subscribe to The Washington Post
- Podeu llegir més reportatges del Washington Post publicats en català a VilaWeb
