23.04.2024 - 21:40
|
Actualització: 23.04.2024 - 22:51
El projecte de l’esquerra espanyola fa mesos que trontolla. En les eleccions espanyoles del 23 de juliol, Sumar i Podem es van presentar conjuntament, després d’unes negociacions dures amb pressions fortíssimes perquè Podem no anés tot sol. El resultat es va considerar un èxit perquè van poder continuar al govern espanyol, malgrat que van aconseguir trenta-un diputats, set menys que Podem i els seus aliats el 2019. Tanmateix, la trencadissa no va trigar a arribar i tots dos partits han agafat camins separats, amb mals resultats electorals, i una crisi com més va més profunda. Ara hi ha eleccions a Catalunya i a Europa a l’horitzó, però res sembla indicar que hagi d’haver-hi un tomb que encarrili la situació.
D’ençà de les eleccions espanyoles, l’estabilitat dins la coalició era molt fràgil. Podem no va entrar en el repartiment de portaveus –al contrari que Catalunya en Comú, Compromís i la Chunta Aragonesista–, i això feia que no pogués participar en cap debat parlamentari ni podia presentar mocions ni proposicions de llei, perquè no tenien signatures. Després els van deixar sense ministeri, amb l’afegit que ministres de Sumar, com ara Yolanda Díaz i Ernest Urtasun, van decidir d’incorporar militants del PSOE en l’estructura ministerial, però van bandejar els de Podem. Finalment, el 5 de desembre hi va haver el trencament total i els cinc diputats de Podem van passar al grup mixt.
El trencament aboca a la confrontació electoral
La primera decisió de Podem després de sortir del grup parlamentari va ser de presentar-se a les eleccions europees al marge de Sumar. La cap de llista era la principal cara visible del partit, l’ex-ministra d’Igualtat espanyola Irene Montero, que havia estat vetada de les llistes de Sumar a les eleccions espanyoles. Tot plegat havia de permetre de mesurar el suport del projecte en contraposició al de Yolanda Díaz.
Podem s’ha diferenciat de Sumar pel fet de tenir un discurs més trencador, d’esquerres i feminista, amb una defensa ferma del referèndum català. Això l’ha dut a votar de manera diferent que els comuns al parlament català, en favor de l’autodeterminació, i a tombar decrets llei del govern espanyol.
La primera prova van ser les eleccions de Galícia del 18 de febrer, en què es van presentar per separat després d’haver tombat les bases de Podem una proposta per incloure’s a Sumar que feia complicat que Podem aconseguís d’entrar i que Pablo Iglesias havia demanat de rebutjar. Les expectatives ja eren baixes, tenint en compte que quatre anys abans la candidatura de Podem no havia entrat al parlament, amb 51.223 vots (3,93%), mentre el BNG s’erigia en la principal força de l’esquerra. El resultat, tot i haver-hi dues candidatures, van ser encara més baix: Sumar va aplegar 28.171 vots (1,90%) i Podem 3.854 (0,26%), és a dir, 20.000 menys, i van tornar a restar fora del parlament. En canvi, el BNG s’ha destacat encara més com a oposició principal al PP.
Les següents eleccions, les del País Basc d’aquest cap de setmana passat, eren una prova més transcendental, tenint en compte que al parlament basc sí que tenien representació. L’any 2016, la candidatura de Podem va aconseguir 11 escons, i 6 el 2020 i, per tant, aquesta votació permetia de mesurar més clarament les forces de tots dos projectes. El resultat els ha fet tocar fons, o gairebé. Respecte dels 72.113 vots (8,05%) d’ara fa quatre anys, Sumar n’ha aconseguit menys de la meitat, 35.092 (3,34%), i Podem encara menys, 23.679 (2,25%). Això es tradueix en un sol diputat, de Sumar, per Àlaba. Tot i això, Sumar no s’ha imposat a Podem gaire folgadament.
A Catalunya s’aconsegueix d’esquivar el xoc
Les eleccions a Catalunya, del 12 de maig, havien de ser una nova pugna. I, de fet, Conchi Abellán, coordinadora de Podem Catalunya, va anunciar que engegava, arran de la convocatòria d’eleccions avançades, un procés de primàries per a elegir el candidat al marge dels Comuns. Tot i això, al final se’n van desdir; va ser una decisió presa per Podem Catalunya en coordinació amb la direcció espanyola.
“Davant un moment d’incertesa i inestabilitat política a Catalunya, triem no col·laborar en la fragmentació de l’esquerra, perquè això només beneficia la dreta i l’extrema dreta”, deia Podem en un missatge enviat als militants, amb l’objectiu de centrar-se en les eleccions europees, en què sí que hi haurà una pugna a Catalunya entre Podem i els Comuns.
Els sondatges mostren unes expectatives més baixes per als Comuns i dels 9 diputats actuals podrien passar a 5 escons o 7. Tot i això, el partit podria ser clau per a la conformació de majories, de la mateixa manera que arran del desacord independentista en aquesta legislatura ja ha estat fonamental tant per a aprovar el pressupost de l’any passat com per a tombar el d’enguany.
El tot o res de les europees
El gran enfrontament arribarà amb les eleccions europees del 9 de juny. Podem s’ho jugarà tot presentant la seva dirigent principal en una votació a escala de l’estat espanyol. L’objectiu serà mantenir viu l’espai al marge de Sumar i tornar a ser una alternativa, però si Montero no entrés al Parlament Europeu, tot podria esvair-se. Els sondatges li donen entre 1 diputat i 2, i, a Sumar, entre 4 i 6.
Les negociacions dins Sumar han estat complicades, tot i no haver-hi Podem. De fet, el sobiranisme de les Illes –Més per Mallorca, Més per Menorca i Ara Eivissa– ha decidit d’anar a la candidatura d’Ara Repúbliques, amb ERC, BNG i EH Bildu. I amb Compromís gairebé es van trencar les negociacions, tot i que finalment va obtenir el tercer lloc de la candidatura.
Les tensions per a configurar la llista ha anat més enllà i Esquerra Unida finalment ha decidit d’acceptar-ne el quart lloc, però, paral·lelament, ha decidit de congelar el debat sobre la integració a la direcció de Sumar. “Acceptem la proposta de Sumar perquè Manu Pineda ocupi el quart lloc de la candidatura conjunta. No és la posició que mereix la nostra organització, però la classe treballadora i el futur de l’esquerra transformadora no mereixen més divisió i desmoralització en l’actual moment d’avenç reaccionari a tot Europa”, va dir el partit en un comunicat. Dins la formació, les opinions eren dividides. Les federacions de les Illes, Andalusia i Astúries es van mostrar a favor de concórrer amb Sumar, i, en canvi, les de València, Galícia i Madrid optaven per no acceptar l’oferta del partit de Yolanda Díaz i presentar-se tots sols.
Finalment, Sumar ha aconseguit de formar una candidatura amb poques absències, excepte la del sobiranisme de les Illes Balears i Canàries. Estrella Galán, que ara és directora general de la Comissió Espanyola d’Ajuda als Refugiats (CEAR), en serà la cap de llista; el segon serà dels Comuns; el tercer, de Compromís; el quart, d’Esquerra Unida, i el cinquè, de Més Madrid. Uns equilibris amb els socis que permeten de mantenir viu el projecte tot i les tensions, però que deixa el Moviment Sumar amb gairebé sense representació. Un fet que ja ha passat al País Basc, on la candidata a presidenta, Alba García, no ha entrat i l’únic diputat serà Jon Hernández Hidalgo, d’Esquerra Unida.
Un procés d’integració que trontolla
Esquerra Unida, tot i decidir d’anar dins la candidatura de Sumar a les europees, per contra, també ha optat per a congelar la integració en els òrgans de Sumar, i ha portat la qüestió a la següent assemblea federal del partit. Sobre això, farà una campanya amb “perfil, imatge i propostes pròpies” per a les europees. També en farà una de pròpia Compromís, amb què també hi ha hagut una tensió forta arran d’alguns moviments de Sumar, que ha impulsat una branca valenciana del moviment, i ja han sortit veus que demanen de no anar de bracet amb aquest projecte espanyol. Així, Sumar no tindrà Compromís de referent al País Valencià i sembla que té d’objectiu d’estendre’s a tot l’estat espanyol, i això vol dir que hi pot haver pugna en algunes eleccions tot i haver anat plegats a les espanyoles i europees.
Finalment, Sumar, arran del malestar que ha causat la configuració de les llistes, aquest dissabte passat, en la primera reunió de la direcció, el grup coordinador, després de l’assemblea del 23 de març, optava per endarrerir la presència d’unes altres formacions tant en aquest òrgan com en l’executiva. La decisió és totalment vinculada a l’anunci d’Esquerra Unida de suspendre temporalment la presència a la direcció de Sumar.
Les eleccions europees també poden ser una prova important per al projecte de Yolanda Díaz, més enllà de Podem. Una nova patacada pot qüestionar la continuïtat de les aliances si veuen Sumar, un moviment que ara com ara ha reculat en totes les eleccions a què s’ha presentat, com un llast.
