02.07.2022 - 21:40
L’arxipèlag de Bougainville ha acordat amb el govern de Papua Nova Guinea d’esdevenir un nou estat independent abans del 2027, després del resultat inapel·lable del referèndum d’ara fa tres anys: un 99,4% dels vots a favor de la independència.
El president de Bougainville, Ishmael Toroama, de fet, ha agraït al primer ministre papú, James Marape, la “perseverança i compromís” en l’acceptació del resultat de les urnes, i totes dues parts s’han compromès a portar un acord al parlament l’any vinent. Tanmateix, ara hi ha un darrer escull, les eleccions papús d’enguany, que poden modificar les majories.
Les eleccions de Papua Nova Guinea són un repte administratiu i logístic. Hi ha centenars d’illes, amb milers d’habitants que viuen en tribus en llocs remots –algunes de les quals no contactades– i s’hi parlen més de vuit-centes llengües. Per això s’ha decidit que les eleccions durin tres setmanes, del 2 de juliol al 22.
Hi haurà més de deu mil col·legis electorals, però en la gran majoria de casos són urnes mòbils que s’establiran durant uns quants dies i que es desplaçaran perquè votin les tribus o habitants dels atols més inaccessibles.
Això sempre origina confusions importants, amb dates que finalment no coincideixen amb les oficials o endarreriments per obstacles logístics, de seguretat o a conseqüència de desastres naturals. A més, l’any 2017 es van morir més de dues-centes persones en enfrontaments violents durant les eleccions, hi ha frau generalitzat en algunes zones i també són habituals les intimidacions o la compra de vots.
Enguany hi ha hagut un canvi d’última hora: s’han creat set circumscripcions noves, cosa que ha causat encara més complicacions, perquè s’han hagut de destruir butlletes i reimprimir-les. Això agreuja encara més la situació del cens electoral perquè hi pot haver desenes de milers de votants que deixin de ser a les llistes o que siguin registrats en uns altres col·legis.
El recompte de vots és previst que comenci el 29 de juliol, però com que gran part del país és rural, acostuma a durar unes quantes setmanes. A escala política, tampoc no és senzill. El parlament ha estat molt fragmentat en aquesta legislatura, i el primer ministre, Peter O’Neill, va haver de renunciar el maig del 2019 per evitar una moció de censura arran dels casos de corrupció. Finalment, va ser substituït per l’antic aliat i ministre de Finances, James Marape, cap del partit Pangu Pati, que tan sols té nou diputats.
En aquests tres anys, les tensions socials no s’han aturat, fruit de les polítiques d’austeritat del govern i casos de corrupció, com ara un ús indegut dels fons internacionals per a combatre la covid. Ara com ara, el retorn de Peter O’Neill seria l’amenaça principal per a Marape.
Si el futur parlament refusa la independència de Bougainville, tot i que l’actual hi ha mostrat una adhesió gairebé unànime a favor, podria fer que tornés la violència –les protestes a favor de la independència es van convertir en el conflicte més violent a la regió del Pacífic d’ençà de la Segona Guerra Mundial.
Unes eleccions crucials per a Bougainville
El president de Bougainville, Ishmael Toroama, ha dit que aquestes havien de ser les últimes eleccions generals en què participa la regió: “Aquestes eleccions són molt crucials per al futur de Bougainville i els qui elegim com a representants al Parlament Nacional determinaran el nostre futur d’acord amb la seva lleialtat a Bougainville i el compromís de complir el nostre desig d’independència, que es va expressar en el referèndum del 2019.”
Per la seva part, Marape ha demanat a la gent de Bougainville que tingui en compte el resultat del referèndum i que voti amb aquest propòsit. Ha dit que els dos diputats de Pangu Pati a la regió, Peter Tsiamalili Jnr (Bougainville) i Timothy Masiu (Bougainville Sud), eren el pont entre el govern papú i Bougainville i que això no s’havia de tallar. Considera que cal que ell sigui al capdavant del govern estatal per a tirar endavant l’agenda de la regió: “Els cinc anys vinents són crítics per a definir el destí de Bougainville.”
