Els Països Baixos voten la continuïtat de Rutte en un parlament més fragmentat que mai

Els Països Baixos voten avui en les primeres eleccions a un parlament estatal de la Unió Europea d’ençà que va començar la pandèmia de la covid-19. Tretze milions de neerlandesos podran triar els 150 nous diputats entre 37 candidatures –una xifra de rècord–, i vora la meitat de les llistes podrien entrar en un parlament enormement fragmentat.

Malgrat que les eleccions són oficialment avui, alguns col·legis romanen oberts d’ençà de dilluns. Les jornades anticipades són per a evitar aglomeracions i que els grups de risc puguin votar amb més seguretat. S’han adaptat com a centres electorals llocs emblemàtics o inusuals, com ara el Museu Van Gogh, sales de festa, envelats a l’aire lliure i estacions de tren.

La crisi de la covid ja fa que la votació sigui insòlita, i successos que han passat aquests darrers mesos encara n’han augmentat l’excepcionalitat. El 15 de gener el govern es va trobar forçat a dimitir en bloc arran d’un escàndol sobre subsidis, perquè l’agència tributària va fer una acusació de frau fiscal sense fonament i va obligar a retornar ajudes a desenes de milers de famílies amb doble nacionalitat o amb cognoms que eren percebuts com a forans.

Així mateix, a partir del gener hi ha hagut grans aldarulls contra el confinament nocturn. No obstant això, aquesta mesura no es preveu que passi factura a l’actual primer ministre, Mark Rutte, ans al contrari. La gestió de la covid, basada en el principi de responsabilitat, ha reforçat la seva popularitat i, a més, ha desviat del debat públic temes polèmics com ara la immigració o la integració europea, que acostumen a beneficiar els partits d’extrema dreta.

Un resultat ajustat, amb Rutte com a candidat destacat

El sistema electoral neerlandès és extremadament proporcional, i un partit obté representació amb el 0,67% dels vots i prou. Per això, d’ençà que es va introduir, el 1918, els governs s’han hagut de formar amb àmplies coalicions.

Amb un parlament tan fragmentat i sense grans canvis, la qüestió principal serà la formació d’un executiu. Mark Rutte sembla que és l’únic candidat viable, però ara fa quatre anys ja va trigar 225 dies –set mesos– a assolir un acord de quatre bandes amb el CDA, D66 i Unió Cristiana. I aquesta vegada encara potser li serà més difícil, arran de l’escàndol discriminatori i, a més, amb més divisió, perquè el pacte possiblement s’haurà d’ampliar a una cinquena formació.

Els liberals del VVP, de Rutte, segons tots els sondatges, guanyaran les eleccions amb molta claredat, amb més de trenta escons. El primer ministre, que governa d’ençà del 2010, fa valer la seva gestió en un moment crucial, en què s’han de construir els fonaments de la recuperació i en què Amsterdam vol establir les bases per a esdevenir un centre econòmic de referència, arran del Brexit. El segon partit sembla que serà el PVV, de l’ultradretà Geert Wilders, que pot mantenir vint diputats i encapçalar l’oposició una altra vegada, perquè la resta de grans formacions han descartat de negociar-hi una futura coalició.

Resultat de 2017 i del sondatge d’I&O Research del 15 de març

El nou govern sí que comptarà molt segurament amb els demòcrata-cristians del CDA, del ministre de Finances, Wopke Hoekstra, que va criticar els estats que no tenien marge pressupostari per a fer front a la pandèmia i es va oposar fermament a l’emissió d’eurobons. Els progressistes liberals del D66 sembla que obtindran setze escons i podran esdevenir tercera força. I la Unió Cristiana (CU), el soci minoritari del govern, pot guanyar un escó. Tot i això, el possible descens del CDA, de dos escons o tres, pot obligar a cercar un cinquè soci de govern.

Entre l’oposició d’esquerres, hi ha els socialdemòcrates del  PvdA, que es va enfonsar a les darreres eleccions arran del seu suport a les retallades dels liberals: van passar de 38 escons a 9. Ara sembla que aturaran l’enfonsament. En canvi, els partits que es van beneficiar més del descens socialdemòcrata, l’Esquerra Verda (GL) i el Partit Socialista (PS), ara poden perdre algun diputat. Tanmateix, enguany sembla que els canvis seran mínims i no hi ha cap partit que pugui guanyar o perdre més de quatre escons.

El Partit dels Animals (PVDD) sembla que pot aconseguir un resultat semblant –de cinc escons-, i l’ultradretà Fòrum per a la Democràcia (FVD), de Thierry Baudet, que ha abraçat el discurs negacionista amb la pandèmia, millorarà, però encara serà un partit minoritari, amb cinc escons. De la mateixa manera, els calvinistes del SGP, el partit Denk, favorable a la multiculturalitat, i el partit 50plus, en defensa dels drets de la gent gran, sembla que obtindran representació. Finalment, en aquestes eleccions poden entrar al parlament el pro-europeu Volt i una escissió del FVD, anomenada JA21.